COBLA
 

Vull-vos tant més del que mostre,
si voleu saber quant és,
senyora, que no vull res
que no sia vós o vostre.

Quant al món se pot amar
de pura amor, nit i dia
vos am, puix l’ànima mia
per vostra amor vol penar.
Així que, en est segle nostre,
no es pot mostrar més sentir,
per on no puc sinó dir:
Vull-vos tant més del que mostre.

Lo que sent dins l’esperit
és un mal de tanta força
que amaga’s dejús l’escorça
sens mostrar que és infinit.
I per veure lo procés,
hauríeu de sentir, senyora,
lo que jo sent d’hora en hora,
si voleu saber quant és.

Quan, per sort, me trob absent
de contemplar vostra vista,
no trob per ninguna llista
part ninguna que em content.
Per què, tenint-me vós pres
sens llibertat, en la vida
tnc tota cosa avorrida,
senyora, que no vull res.

Tots los plers i los delits
que són al món me dan pena,
perquè l’Amor vol i ordena
que sien per vós sentits.
Així que, ab lo que demostre,
pot veure mon cor sencer,
perquè en res no troba plaer
que no sia vós o vostre.