Poesia, Part/Estrofa
1 ComSi, I | creix el desert ~més que la son dels meus ulls. Aleshores ~
2 ComSi, I | Llesque amb mots colpejats ~la serenor de la llum adormida. ~
3 ComSi, I | colpejats ~la serenor de la llum adormida. ~Penge el
4 ComSi, I | adormida. ~Penge el meu dol a la vora de l’alba ~i em sé
5 ComSi, I | fosc com si el bleix de la mar, ~com si la nit. Aleshores
6 ComSi, I | bleix de la mar, ~com si la nit. Aleshores voldria ~
7 ComSi, I | voldria ~no dir res més que la son dels meus ulls. ~Creix
8 ComSi, I | ulls. ~Creix el desert i la nit ens vigila. ~Res no
9 ComSi, I | crits entre les mans i la por en el rostre. ~Mai no
10 ComSi, I | rostre. ~Mai no et sabràs en la son dels meus ulls. ~Mai
11 ComSi, I | una alba rompuda ~contra la por de la nit al matí. ~
12 ComSi, I | rompuda ~contra la por de la nit al matí. ~Però demà,
13 ComSi, II | Naufragi. ~No em reconec. La llum aquesta em dol ~com
14 ComSi, II | però ~res no m’és nou dins la tenebra encesa ~d’aquestos
15 ComSi, II | d’aquesta antiga flama ~la cega nit que es reconeix
16 ComSi, II | amb unanimitat. ~Véns de la son, darrera espurna amada, ~
17 ComSi, III | esforç amb què et sosté la nit, ~quina dolor t’ajuda
18 ComSi, III | quina dolor t’ajuda en la comesa ~d’home investit
19 ComSi, III | sabé un nom plogut damunt la terra, ~damunt l’oblit,
20 ComSi, III | Diré el teu nom, i de la llum als llavis ~caurà,
21 ComSi, III | emmudiment ~on va florir la perillosa dada, ~l’exacte
22 ComSi, III | hores. ~Deia el seu nom la teua meua veu. ~ ~ ~
23 ComSi, IV | morir. ~Reclòs al vent de la propera tarda m’ignora
24 ComSi, IV | m’anomenà tot el crit de la mar. ~Metall absent ferit
25 ComSi, IV | a l’encalç dels llavis i la veu: bes delirós d’enlluernada
26 ComSi, IV | enlluernada fosca ~vindrà la mort, i no tindrà els teus
27 ComSi, V | V~Però, jo et parle de la meua mort, ~del déu que
28 ComSi, V | a l’últim cansament ~de la tardor als mil·lenaris arbres. ~
29 ComSi, V | vers llums estèrils, ~caure la son de moribunds palaus. ~
30 ComSi, V | del clam ~que plora en mi la consirosa pedra. ~No em
31 ComSi, V | ans ma foscor esquiva ~la morta mà del temps que sóc.
32 ComSi, V | va delir, se m’encendrà la nit. ~ ~ ~
33 ComSi, VI | Escrit als ulls amb tions en la fosca ~com un sol crit eclipsat
34 ComSi, VI | un sol crit eclipsat per la por. ~Entaforat a les golfes
35 ComSi, VI | refugi de brum ~on emmudir on la nit creix esvelta ~tristesa
36 ComSi, VI | tristesa amunt des del pou de la son. ~Allí la pols inclement
37 ComSi, VI | del pou de la son. ~Allí la pols inclement se’m despulla ~
38 ComSi, VI | sal feta dol al llindar de la neu. ~Cap mot no sap la
39 ComSi, VI | la neu. ~Cap mot no sap la moridora escuma d’aquell
40 ComSi, VI | crit. ~I aquestos ulls on la fosca arrecera ~la solitud
41 ComSi, VI | ulls on la fosca arrecera ~la solitud on escric el teu
42 Tumul, 1 | esquerpa peanya ~Ran de la nit que no ens fóra ja estranya ~
43 Tumul, 4 | Ara la nit torna a instar la lectura ~
44 Tumul, 4 | Ara la nit torna a instar la lectura ~Mentre la son guspireja
45 Tumul, 4 | instar la lectura ~Mentre la son guspireja i l’afany ~
46 Conval, MatiEn| Cap barca ja no peix ~la son tesa a la platja. ~Era
47 Conval, MatiEn| ja no peix ~la son tesa a la platja. ~Era teu aquell
48 Conval, MatiEn| que abaltia l’oneig? ~Tota la mar respon ~cremant-me la
49 Conval, MatiEn| la mar respon ~cremant-me la mirada. ~Llunyanes ales
50 Conval, MatiEn| diuen adéu. Adéu. ~Conec la nit d’on vinc: ~sé que m’
51 Conval, Emmud | No sospitava encara ~que la flama sotmesa ~pel teu enyor
52 Conval, Emmud | segle vénen ~caient, per la fondària ~de l’avenc incessant ~
53 Conval, Emmud | de l’avenc incessant ~de la nit, aquests mots. ~Cada
54 Conval, SolDes| SOL DESPRÉS DE LA FESTA~ ~Convé saber-se runa ~
55 Conval, SolDes| ara comença. ~Vetlar tota la nit, ~sol després de la
56 Conval, SolDes| la nit, ~sol després de la festa. ~I cantar l’endemà ~
57 Conval, SolDes| cantar l’endemà ~guanyat per la tristesa.~~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~
58 Conval, Celis | han deixat ací, ~damunt la terra absorta.~~ ~ ~ ~ ~ ~ ~
59 Conval, Fatig | Llampega lluny: m’estreny ~la nit aquesta freda ~lluor
60 Conval, Fatig | nit aquesta freda ~lluor a la mirada, ~perquè no l’abandone ~
61 Conval, CapT | crit se’m torne crit, ~que la terra l’aculla. ~Memòria
62 Conval, CapT | desaprés. ~No còdol sinó pluja ~la sang fesa dels llavis. ~
63 Conval, Monol | Com s’interromp al cor ~de la llum el no-res.~~ ~ ~ ~ ~ ~ ~
64 Conval, Vall | LA VALL ESTREMIDA~ ~Mire la
65 Conval, Vall | LA VALL ESTREMIDA~ ~Mire la penya del migdia i veig ~
66 Conval, Vall | sap el cor ~si al fons de la calitja la claror tremolosa
67 Conval, Vall | si al fons de la calitja la claror tremolosa de la calç ~
68 Conval, Vall | la claror tremolosa de la calç ~de les velles façanes ~
69 Conval, Vall | escuma assolellada al peu ~de la muntanya de les creus ~i
|