Poesia, Part/Estrofa
1 ComSi, Inc | vent lo meu ésser ~J. ROÍS DE CORELLA~ ~~
2 ComSi, I | I~Parle de mi. Veig com creix el desert ~
3 ComSi, I | meus ulls. Aleshores ~parle de mi. Llesque amb mots colpejats ~
4 ComSi, I | mots colpejats ~la serenor de la llum adormida. ~Penge
5 ComSi, I | Penge el meu dol a la vora de l’alba ~i em sé tan fosc
6 ComSi, I | tan fosc com si el bleix de la mar, ~com si la nit.
7 ComSi, I | estime ~sense dir res des de fa massa temps ~com si morís
8 ComSi, I | alba rompuda ~contra la por de la nit al matí. ~Però demà,
9 ComSi, II | com si morís. Claror, paor de segles. ~Com si morís. I
10 ComSi, II | mi. ~Sobtadament, enllà de l’oblidança, ~quelcom dins
11 ComSi, II | ver nom. ~L’antic soroll de les bleixants onades ~cremava
12 ComSi, II | fons amb unanimitat. ~Véns de la son, darrera espurna
13 ComSi, II | més fugint-te ~m’allunyaré de mi fins al retorn. ~ ~ ~
14 ComSi, III | III~Desert de mi, remor de mar. Despulla ~
15 ComSi, III | III~Desert de mi, remor de mar. Despulla ~del musical
16 ComSi, III | escolte lluny. Per torres de silenci, ~sentor de temps,
17 ComSi, III | torres de silenci, ~sentor de temps, i enllà de mi, remor ~
18 ComSi, III | sentor de temps, i enllà de mi, remor ~del teu bell
19 ComSi, III | del teu bell nom, escuma de les hores, ~fosc naixement
20 ComSi, III | les hores, ~fosc naixement de cecs enyors. Potser ~l’evanescent
21 ComSi, III | Potser ~l’evanescent memòria de l’alba ~sap tot l’esforç
22 ComSi, III | comesa ~d’home investit de tristes veritats ~que sabé
23 ComSi, III | son. ~Diré el teu nom, i de la llum als llavis ~caurà,
24 ComSi, III | una au ~molt lleu sembrà de pau esquerpes hores. ~Deia
25 ComSi, IV | són altra habitança: ~ple de migjorn tombeja el mut desig ~
26 ComSi, IV | tombeja el mut desig ~que tinc de mi tot nu de no saber-me ~
27 ComSi, IV | desig ~que tinc de mi tot nu de no saber-me ~desert tan
28 ComSi, IV | cal morir. ~Reclòs al vent de la propera tarda m’ignora
29 ComSi, IV | m’anomenà tot el crit de la mar. ~Metall absent ferit
30 ComSi, IV | mar. ~Metall absent ferit de mort, guspira ~d’un àlber
31 ComSi, V | V~Però, jo et parle de la meua mort, ~del déu que
32 ComSi, V | fidel a l’últim cansament ~de la tardor als mil·lenaris
33 ComSi, V | lenaris arbres. ~Per tal de rebre nu més alta pluja ~
34 ComSi, V | estèrils, ~caure la son de moribunds palaus. ~Oblide
35 ComSi, V | temps que sóc. Demà ~ple de records: sobtat per l’horabaixa, ~
36 ComSi, V | matí que el prim trinat de l’au ~digué el meu nom i
37 ComSi, VI | on té el desig un refugi de brum ~on emmudir on la nit
38 ComSi, VI | tristesa amunt des del pou de la son. ~Allí la pols inclement
39 ComSi, VI | sal feta dol al llindar de la neu. ~Cap mot no sap
40 ComSi, VI | d’aquell escull. Maror de vol sorprés. ~Sinó aquest
41 Tumul | El túmul de Stéphane Mallarmé~
42 Tumul, 1 | en esquerpa peanya ~Ran de la nit que no ens fóra ja
43 Tumul, 2 | obscur ~Medi en què el vol de l’esguard el barganya Bé
44 Tumul, 3 | I do perfet tot el cicle de l’any ~
45 Conval, SiTorn| un estrany. ~Com qui ve de molt lluny. ~Si cridava
46 Conval, SiTorn| silenci. ~He callat tant de temps. ~Com si no fos d’
47 Conval, Emmud | se m’encendria a mi. ~II~De segle en segle vénen ~caient,
48 Conval, Emmud | caient, per la fondària ~de l’avenc incessant ~de la
49 Conval, Emmud | fondària ~de l’avenc incessant ~de la nit, aquests mots. ~Cada
50 Conval, SolDes| SOL DESPRÉS DE LA FESTA~ ~Convé saber-se
51 Conval, SolDes| tota la nit, ~sol després de la festa. ~I cantar l’endemà ~
52 Conval, Celis | m’entristeix. ~Esvorells de silenci, ~set de son: sense
53 Conval, Celis | Esvorells de silenci, ~set de son: sense veu ~diem adéu
54 Conval, Paisa | incendi fosc ~un aixopluc de cendra. ~Rams de pluja adormida ~
55 Conval, Paisa | aixopluc de cendra. ~Rams de pluja adormida ~d’aquest
56 Conval, Paisa | silent. ~D’aquest pou ple de son ~una torre profunda.~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~
57 Conval, Fatig | FATIGA DE SETEMBRE~ ~Llampega lluny:
58 Conval, Monol | naix i mor ~dins i fora de mi. ~Fita insepulta, terra ~
59 Conval, Monol | Com s’interromp al cor ~de la llum el no-res.~~ ~ ~ ~ ~ ~ ~
60 Conval, Vall | en sap el cor ~si al fons de la calitja la claror tremolosa
61 Conval, Vall | calitja la claror tremolosa de la calç ~de les velles façanes ~
62 Conval, Vall | claror tremolosa de la calç ~de les velles façanes ~fa aquella
63 Conval, Vall | escuma assolellada al peu ~de la muntanya de les creus ~
64 Conval, Vall | assolellada al peu ~de la muntanya de les creus ~i tot així se’
|