Poesia, Part/Estrofa
1 ComSi, I | Parle de mi. Veig com creix el desert ~més que la son dels
2 ComSi, I | la llum adormida. ~Penge el meu dol a la vora de l’alba ~
3 ComSi, I | i em sé tan fosc com si el bleix de la mar, ~com si
4 ComSi, I | son dels meus ulls. ~Creix el desert i la nit ens vigila. ~
5 ComSi, I | entre les mans i la por en el rostre. ~Mai no et sabràs
6 ComSi, I | callava tot i jo n’era el silenci. ~ ~ ~
7 ComSi, II | encesa ~d’aquestos ulls on el matí s’adorm: ~senyals ha
8 ComSi, II | sens fi, car no et sospita el temps. Ma quietud per sempre
9 ComSi, III | damunt l’antiga son. ~Diré el teu nom, i de la llum als
10 ComSi, III | pau esquerpes hores. ~Deia el seu nom la teua meua veu. ~ ~ ~
11 ComSi, IV | dotze. En dura terra ~creix el meu cos a les palpentes,
12 ComSi, IV | l’aire enjondre, ~batega el temps. Cap més record no
13 ComSi, IV | ple de migjorn tombeja el mut desig ~que tinc de mi
14 ComSi, IV | propera tarda m’ignora el mot que m’endevina el dany, ~
15 ComSi, IV | ignora el mot que m’endevina el dany, ~i no em sé dir. Collit
16 ComSi, IV | immòbil, m’anomenà tot el crit de la mar. ~Metall
17 ComSi, IV | Cendra d’amor, t’abrandarà el silenci ~que et va a l’encalç
18 ComSi, V | moribunds palaus. ~Oblide el nom del meu més vell desig, ~
19 ComSi, V | horabaixa, ~se’m donarà el pregon secret que tem. ~
20 ComSi, V | Cendra d’amor, se m’encendrà el silenci ~d’aquell matí que
21 ComSi, V | silenci ~d’aquell matí que el prim trinat de l’au ~digué
22 ComSi, V | prim trinat de l’au ~digué el meu nom i va comptar els
23 ComSi, VI | les hores. ~Aquella mar: el teu nom mai no dit. ~Escrit
24 ComSi, VI | les golfes amargues ~on té el desig un refugi de brum ~
25 ComSi, VI | ponent d’arborats atzabons. ~El tacte cec dels meus dits
26 ComSi, VI | arrecera ~la solitud on escric el teu nom.~
27 Tumul | El túmul de Stéphane Mallarmé~
28 Tumul, 2 | deroga l’obscur ~Medi en què el vol de l’esguard el barganya
29 Tumul, 2 | què el vol de l’esguard el barganya Bé que el llauràs
30 Tumul, 2 | esguard el barganya Bé que el llauràs en secreta muntanya ~
31 Tumul, 3 | aventura ~I do perfet tot el cicle de l’any ~
32 Tumul, 4 | afany ~Resta per dir i en el signe perdura. ~ ~
33 Conval, Memor | donar als crepuscles. ~I el fulgent batre d’ales d’
34 Conval, Memor | oblit. ~II~Seré l’ocell i el mur, ~sense mans, sense
35 Conval, SiTorn| molt lluny. ~Si cridava el meu nom, ~sonaria un silenci. ~
36 Conval, Emmud | repetia paraules: ~recordava el teu rostre ~com qui sap
37 Conval, Emmud | mots. ~Cada estrella és el nom ~d’un lloc inesgotable, ~
38 Conval, Emmud | un vertigen d’oblit ~vora el corrent nocturn.~~ ~ ~ ~ ~ ~ ~
39 Conval, Fatig | perquè no l’abandone ~dins el fràgil instant. ~Però fuig
40 Conval, Fatig | fràgil instant. ~Però fuig el silenci ~que un mot junyia,
41 Conval, CapT | CAP AL TARD~ ~Que el crit se’m torne crit, ~que
42 Conval, XopNu | nuesa ~d’ertes branques: el vent ~és una sola, tènue, ~
43 Conval, Monol | interromp al cor ~de la llum el no-res.~~ ~ ~ ~ ~ ~ ~
44 Conval, Vall | tornava, però què en sap el cor ~si al fons de la calitja
|