Poesia, Part/Estrofa
1 ComSi, I | com creix el desert ~més que la son dels meus ulls. Aleshores ~
2 ComSi, I | voldria ~no dir res més que la son dels meus ulls. ~
3 ComSi, II | antiga flama ~la cega nit que es reconeix en mi. ~Sobtadament,
4 ComSi, II | espurna amada, ~púdic record que et vols morir tot sol, ~
5 ComSi, II | et vols morir tot sol, ~que et vols morir, secret vestigi,
6 ComSi, II | vestigi, cendra, dins mi que et sóc, dins qui et va viure,
7 ComSi, III | investit de tristes veritats ~que sabé un nom plogut damunt
8 ComSi, III | perillosa dada, ~l’exacte mot que t’anomena i ets. ~Hereu
9 ComSi, III | recordaré un clos signe ~que no em diu res d’aquella
10 ComSi, IV | creix ~l’absort batall que enllora l’aire enjondre, ~
11 ComSi, IV | migjorn tombeja el mut desig ~que tinc de mi tot nu de no
12 ComSi, IV | saber-me ~desert tan pur que no m’hi cal morir. ~Reclòs
13 ComSi, IV | propera tarda m’ignora el mot que m’endevina el dany, ~i no
14 ComSi, IV | nemoral, ~orgue del temps que sotjava llunys somnis, ~
15 ComSi, IV | t’abrandarà el silenci ~que et va a l’encalç dels llavis
16 ComSi, V | de la meua mort, ~del déu que es mor en mi que em naix
17 ComSi, V | del déu que es mor en mi que em naix del somni ~d’ésser
18 ComSi, V | meu més vell desig, ~puix que em caldrà desésser molt
19 ComSi, V | fosc ajornament del clam ~que plora en mi la consirosa
20 ComSi, V | esquiva ~la morta mà del temps que sóc. Demà ~ple de records:
21 ComSi, V | donarà el pregon secret que tem. ~Cendra d’amor, se
22 ComSi, V | el silenci ~d’aquell matí que el prim trinat de l’au ~
23 Tumul, 1 | esquerpa peanya ~Ran de la nit que no ens fóra ja estranya ~
24 Tumul, 2 | esguard el barganya Bé que el llauràs en secreta muntanya ~
25 Conval, Inc | il pensiero~della morte que, in fine, aiuta a vivere. ~
26 Conval, MatiEn| Era teu aquell rastre ~que abaltia l’oneig? ~Tota la
27 Conval, MatiEn| Conec la nit d’on vinc: ~sé que m’espera encara.~~ ~ ~ ~ ~ ~
28 Conval, Memor | lentíssim, ~aquest mur que unes mans ~van donar als
29 Conval, Memor | ales d’un extingit ocell ~que em destria en l’oïda ~memòria
30 Conval, Memor | terra i penombra: un mot ~que obri i tanca silencis. ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~
31 Conval, Emmud | camí. ~No sospitava encara ~que la flama sotmesa ~pel teu
32 Conval, SolDes| Gaudir aquest vi nou, ~l’ahir que ara comença. ~Vetlar tota
33 Conval, Celis | veu ~diem adéu als núvols ~que ens han deixat ací, ~damunt
34 Conval, Fatig | Però fuig el silenci ~que un mot junyia, i plou. ~
35 Conval, CapT | CAP AL TARD~ ~Que el crit se’m torne crit, ~
36 Conval, CapT | el crit se’m torne crit, ~que la terra l’aculla. ~Memòria
37 Conval, CapT | sang fesa dels llavis. ~Que per viure més vida ~no calga
38 Conval, Vall | acostava al teu si ~—i no era que hi tornava, però què en
39 Conval, Vall | enyor me n’allunye ~sabent que sempre estic prop d’ací
|