Poesia, Part/Estrofa
1 ComSi, I | el meu dol a la vora de l’alba ~i em sé tan fosc com
2 ComSi, II | Sobtadament, enllà de l’oblidança, ~quelcom dins
3 ComSi, II | respon al seu ver nom. ~L’antic soroll de les bleixants
4 ComSi, III | de cecs enyors. Potser ~l’evanescent memòria de l’
5 ComSi, III | l’evanescent memòria de l’alba ~sap tot l’esforç amb
6 ComSi, III | memòria de l’alba ~sap tot l’esforç amb què et sosté
7 ComSi, III | damunt la terra, ~damunt l’oblit, damunt l’antiga son. ~
8 ComSi, III | damunt l’oblit, damunt l’antiga son. ~Diré el teu
9 ComSi, III | caurà, com un sol post, l’emmudiment ~on va florir
10 ComSi, III | florir la perillosa dada, ~l’exacte mot que t’anomena
11 ComSi, IV | a les palpentes, creix ~l’absort batall que enllora
12 ComSi, IV | absort batall que enllora l’aire enjondre, ~batega el
13 ComSi, IV | ebri verger on he desat l’esguard. ~Cendra d’amor,
14 ComSi, IV | el silenci ~que et va a l’encalç dels llavis i la
15 ComSi, V | del somni ~d’ésser fidel a l’últim cansament ~de la tardor
16 ComSi, V | ple de records: sobtat per l’horabaixa, ~se’m donarà
17 ComSi, V | matí que el prim trinat de l’au ~digué el meu nom i va
18 Tumul, 2 | L’esvelt senyal no deroga
19 Tumul, 2 | esvelt senyal no deroga l’obscur ~Medi en què el vol
20 Tumul, 2 | obscur ~Medi en què el vol de l’esguard el barganya Bé
21 Tumul, 2 | llauràs en secreta muntanya ~L’onada absent d’un silenci
22 Tumul, 3 | Ulls on l’encís d’un sol nu va ser
23 Tumul, 3 | guany ~Prou a delir i presó l’aventura ~I do perfet tot
24 Tumul, 3 | do perfet tot el cicle de l’any ~
25 Tumul, 4 | Mentre la son guspireja i l’afany ~Resta per dir i en
26 Conval, MatiEn| ENCALMAT~ ~Arribe tard a l’alba ~del meu nocturn desig. ~
27 Conval, MatiEn| aquell rastre ~que abaltia l’oneig? ~Tota la mar respon ~
28 Conval, Memor | ocell ~que em destria en l’oïda ~memòria i oblit. ~
29 Conval, Memor | memòria i oblit. ~II~Seré l’ocell i el mur, ~sense mans,
30 Conval, Emmud | caient, per la fondària ~de l’avenc incessant ~de la nit,
31 Conval, SolDes| Gaudir aquest vi nou, ~l’ahir que ara comença. ~Vetlar
32 Conval, SolDes| després de la festa. ~I cantar l’endemà ~guanyat per la tristesa.~~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~
33 Conval, Fatig | a la mirada, ~perquè no l’abandone ~dins el fràgil
34 Conval, CapT | torne crit, ~que la terra l’aculla. ~Memòria vençuda, ~
35 Conval, XopNu | tènue, ~insistida paraula. ~L’escolte lentament. ~I volia
|