Poesia, Part/Estrofa
1 ComSi, Inc | Sia passat com un vent lo meu ésser ~J. ROÍS
2 ComSi, III | Despulla ~del musical encís d’un nom pregon, ~m’escolte lluny.
3 ComSi, III | tristes veritats ~que sabé un nom plogut damunt la terra, ~
4 ComSi, III | llum als llavis ~caurà, com un sol post, l’emmudiment ~
5 ComSi, III | Hereu del plany, recordaré un clos signe ~que no em diu
6 ComSi, IV | ferit de mort, guspira ~d’un àlber lent, d’un calfred
7 ComSi, IV | guspira ~d’un àlber lent, d’un calfred nemoral, ~orgue
8 ComSi, VI | amb tions en la fosca ~com un sol crit eclipsat per la
9 ComSi, VI | amargues ~on té el desig un refugi de brum ~on emmudir
10 Tumul, 1 | fóra ja estranya ~Car té un sol nom a oferir al futur ~
11 Tumul, 2 | muntanya ~L’onada absent d’un silenci més pur ~
12 Tumul, 3 | Ulls on l’encís d’un sol nu va ser guany ~Prou
13 Conval, Memor | fulgent batre d’ales d’un extingit ocell ~que em destria
14 Conval, Memor | ales, ~terra i penombra: un mot ~que obri i tanca silencis. ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~
15 Conval, SiTorn| reconeixerien. ~Sóc només un estrany. ~Com qui ve de
16 Conval, SiTorn| cridava el meu nom, ~sonaria un silenci. ~He callat tant
17 Conval, Emmud | teu rostre ~com qui sap un camí. ~No sospitava encara ~
18 Conval, Emmud | flama sotmesa ~pel teu enyor un dia ~se m’encendria a mi. ~
19 Conval, Emmud | Cada estrella és el nom ~d’un lloc inesgotable, ~un vertigen
20 Conval, Emmud | d’un lloc inesgotable, ~un vertigen d’oblit ~vora el
21 Conval, Paisa | D’aquest incendi fosc ~un aixopluc de cendra. ~Rams
22 Conval, Fatig | Però fuig el silenci ~que un mot junyia, i plou. ~I molta
|