Poesia, Part/Estrofa
1 ComSi, I | vigila. ~Res no té nom. Se m’han mort tots els crits
2 ComSi, II | res no sé, però ~res no m’és nou dins la tenebra encesa ~
3 ComSi, II | per sempre més fugint-te ~m’allunyaré de mi fins al
4 ComSi, III | encís d’un nom pregon, ~m’escolte lluny. Per torres
5 ComSi, IV | saber-me ~desert tan pur que no m’hi cal morir. ~Reclòs al
6 ComSi, IV | vent de la propera tarda m’ignora el mot que m’endevina
7 ComSi, IV | tarda m’ignora el mot que m’endevina el dany, ~i no
8 ComSi, IV | Collit pel temps, immòbil, m’anomenà tot el crit de la
9 ComSi, V | sobtat per l’horabaixa, ~se’m donarà el pregon secret
10 ComSi, V | tem. ~Cendra d’amor, se m’encendrà el silenci ~d’aquell
11 ComSi, V | segles ~i em va delir, se m’encendrà la nit. ~ ~ ~
12 ComSi, VI | VI~Se m’encendran, les ones i les
13 ComSi, VI | Allí la pols inclement se’m despulla ~cada ponent d’
14 Conval, MatiEn| la nit d’on vinc: ~sé que m’espera encara.~~ ~ ~ ~ ~ ~
15 Conval, Emmud | pel teu enyor un dia ~se m’encendria a mi. ~II~De segle
16 Conval, Celis | callar, si gosava. ~Tot açò m’entristeix. ~Esvorells de
17 Conval, Fatig | SETEMBRE~ ~Llampega lluny: m’estreny ~la nit aquesta
18 Conval, CapT | AL TARD~ ~Que el crit se’m torne crit, ~que la terra
19 Conval, Vall | I així com, per ventura, m’acostava al teu si ~—i no
20 Conval, Vall | les creus ~i tot així se’m deixa anomenar— ~ara amb
|