Poesia, Part/Estrofa
1 ComSi | Com si morís~
2 ComSi, Inc | Sia passat com un vent lo meu ésser ~J.
3 ComSi, I | I~Parle de mi. Veig com creix el desert ~més que
4 ComSi, I | l’alba ~i em sé tan fosc com si el bleix de la mar, ~
5 ComSi, I | si el bleix de la mar, ~com si la nit. Aleshores voldria ~
6 ComSi, I | res des de fa massa temps ~com si morís en una alba rompuda ~
7 ComSi, II | La llum aquesta em dol ~com si morís. Claror, paor de
8 ComSi, II | Claror, paor de segles. ~Com si morís. I res no sé, però ~
9 ComSi, III | llum als llavis ~caurà, com un sol post, l’emmudiment ~
10 ComSi, VI | ulls amb tions en la fosca ~com un sol crit eclipsat per
11 Conval, SiTorn| Sóc només un estrany. ~Com qui ve de molt lluny. ~Si
12 Conval, SiTorn| He callat tant de temps. ~Com si no fos d’ací.~~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~
13 Conval, Emmud | recordava el teu rostre ~com qui sap un camí. ~No sospitava
14 Conval, Celis | CELÍSTIA~ ~Deixats caure com pluja ~sent com callen els
15 Conval, Celis | Deixats caure com pluja ~sent com callen els morts ~deixats
16 Conval, Celis | els morts ~deixats caure com morts. ~Sent fosquejar una
17 Conval, Celis | Jo dec parlar ~com una pedra oberta. ~I callar,
18 Conval, Monol | terra ~pensada, pedra pura. ~Com s’interromp al cor ~de la
19 Conval, Vall | penya del migdia i veig ~com han passat totes les meues
20 Conval, Vall | les meues hores. ~I així com, per ventura, m’acostava
|