Poesia, Part/Estrofa

 1  ComSi, I    |        entre les mans i la por en el rostre. ~Mai no et sabràs
 2  ComSi, I    |      rostre. ~Mai no et sabràs en la son dels meus ulls. ~
 3  ComSi, I    |      massa temps ~com si morís en una alba rompuda ~contra
 4  ComSi, II   |       cega nit que es reconeix en mi. ~Sobtadament, enllà
 5  ComSi, III  |      nit, ~quina dolor t’ajuda en la comesa ~d’home investit
 6  ComSi, IV   |       Pregona llum. Les dotze. En dura terra ~creix el meu
 7  ComSi, V    |      mort, ~del déu que es mor en mi que em naix del somni ~
 8  ComSi, V    | ajornament del clam ~que plora en mi la consirosa pedra. ~
 9  ComSi, VI   |      Escrit als ulls amb tions en la fosca ~com un sol crit
10  ComSi, VI   |       aquest foc mai no resolt en crit. ~I aquestos ulls on
11  Tumul, 1    |    aquell conjur ~Mots erigint en esquerpa peanya ~Ran de
12  Tumul, 2    |       no deroga l’obscur ~Medi en què el vol de l’esguard
13  Tumul, 2    |    barganya  Bé que el llauràs en secreta muntanya ~L’onada
14  Tumul, 4    |       l’afany ~Resta per dir i en el signe perdura. ~ ~
15 Conval, Memor| extingit ocell ~que em destria en l’oïda ~memòria i oblit. ~
16 Conval, Emmud|   encendria a mi. ~II~De segle en segle vénen ~caient, per
17 Conval, Vall |       que hi tornava, però què en sap el cor ~si al fons de