Poesia, Part/Estrofa

 1  ComSi, I     |    nit ens vigila. ~Res no té nom. Se m’han mort tots els
 2  ComSi, II    |    dins meu respon al seu ver nom. ~L’antic soroll de les
 3  ComSi, III   |        del musical encís d’un nom pregon, ~m’escolte lluny.
 4  ComSi, III   |       mi, remor ~del teu bell nom, escuma de les hores, ~fosc
 5  ComSi, III   | tristes veritats ~que sabé un nom plogut damunt la terra, ~
 6  ComSi, III   |      antiga son. ~Diré el teu nom, i de la llum als llavis ~
 7  ComSi, III   | esquerpes hores. ~Deia el seu nom la teua meua veu. ~  ~  ~
 8  ComSi, V     |  moribunds palaus. ~Oblide el nom del meu més vell desig, ~
 9  ComSi, V     |  trinat de l’au ~digué el meu nom i va comptar els segles ~
10  ComSi, VI    |   hores. ~Aquella mar: el teu nom mai no dit. ~Escrit als
11  ComSi, VI    |      solitud on escric el teu nom.~
12  Tumul, 1     |       estranya ~Car té un sol nom a oferir al futur ~
13 Conval, SiTorn|     lluny. ~Si cridava el meu nom, ~sonaria un silenci. ~He
14 Conval, Emmud |    mots. ~Cada estrella és el nom ~d’un lloc inesgotable, ~