Poesia, Part/Estrofa

 1  ComSi, I     |   bleix de la mar, ~com si la nit. Aleshores voldria ~no dir
 2  ComSi, I     |   ulls. ~Creix el desert i la nit ens vigila. ~Res no té nom.
 3  ComSi, I     |  rompuda ~contra la por de la nit al matí. ~Però demà, però
 4  ComSi, I     |    terra més fosca ~queia més nit entre les meues mans ~callava
 5  ComSi, II    | aquesta antiga flama ~la cega nit que es reconeix en mi. ~
 6  ComSi, III   |    esforç amb què et sosté la nit, ~quina dolor t’ajuda en
 7  ComSi, V     |       delir, se m’encendrà la nit. ~  ~  ~
 8  ComSi, VI    |     de brum ~on emmudir on la nit creix esvelta ~tristesa
 9  Tumul, 1     |    esquerpa peanya ~Ran de la nit que no ens fóra ja estranya ~
10  Tumul, 4     |                        Ara la nit torna a instar la lectura ~
11 Conval, MatiEn|   diuen adéu. Adéu. ~Conec la nit d’on vinc: ~sé que m’espera
12 Conval, Emmud |      l’avenc incessant ~de la nit, aquests mots. ~Cada estrella
13 Conval, SolDes|      comença. ~Vetlar tota la nit, ~sol després de la festa. ~
14 Conval, Fatig | Llampega lluny: m’estreny ~la nit aquesta freda ~lluor a la