Poesia, Part/Estrofa

 1  ComSi, I     |     adormida. ~Penge el meu dol a la vora de l’alba ~i em
 2  ComSi, IV    |         terra ~creix el meu cos a les palpentes, creix ~l’
 3  ComSi, IV    | abrandarà el silenci ~que et va a l’encalç dels llavis i la
 4  ComSi, V     |        del somni ~d’ésser fidel a l’últim cansament ~de la
 5  ComSi, VI    | eclipsat per la por. ~Entaforat a les golfes amargues ~on
 6  Tumul, 1     |     estranya ~Car té un sol nom a oferir al futur ~
 7  Tumul, 3     |       sol nu va ser guany ~Prou a delir i presó l’aventura ~
 8  Tumul, 4     |                Ara la nit torna a instar la lectura ~Mentre
 9 Conval, Inc   |       morte que, in fine, aiuta a vivere. ~            Umberto 
10 Conval, MatiEn|     MATÍ ENCALMAT~ ~Arribe tard a l’alba ~del meu nocturn
11 Conval, MatiEn|         ja no peix ~la son tesa a la platja. ~Era teu aquell
12 Conval, Emmud |    enyor un dia ~se m’encendria a mi. ~II~De segle en segle
13 Conval, SolDes| saber-se runa ~dreçant-se pedra a pedra. ~Gaudir aquest vi
14 Conval, Fatig |        nit aquesta freda ~lluor a la mirada, ~perquè no l’