Poesia, Part/Estrofa
1 Conval, MatiEn| Era teu aquell rastre ~que abaltia l’oneig? ~Tota la mar respon ~
2 Conval, Fatig | la mirada, ~perquè no l’abandone ~dins el fràgil instant. ~
3 Conval, Fatig | i plou. ~I molta vida, abans ~d’anomenar-la, mor.~~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~
4 ComSi, IV | esguard. ~Cendra d’amor, t’abrandarà el silenci ~que et va a
5 ComSi, IV | les palpentes, creix ~l’absort batall que enllora l’aire
6 Conval, Celis | deixat ací, ~damunt la terra absorta.~~ ~ ~ ~ ~ ~ ~
7 Conval, Celis | callar, si gosava. ~Tot açò m’entristeix. ~Esvorells
8 Conval, Vall | així com, per ventura, m’acostava al teu si ~—i no era que
9 Conval, CapT | torne crit, ~que la terra l’aculla. ~Memòria vençuda, ~no camí
10 ComSi, II | viure, foc, ~cendra d’amor, adelerat silenci ~on som sens fi,
11 ComSi, II | aquestos ulls on el matí s’adorm: ~senyals ha vist d’aquesta
12 Tumul, 4 | Mentre la son guspireja i l’afany ~Resta per dir i en el signe
13 Conval, SolDes| Gaudir aquest vi nou, ~l’ahir que ara comença. ~Vetlar
14 Conval, Celis | morts. ~Sent fosquejar una aigua ~muda. ~ Jo dec
15 ComSi, IV | absort batall que enllora l’aire enjondre, ~batega el temps.
16 Conval, Inc | della morte que, in fine, aiuta a vivere. ~ Umberto
17 Conval, Paisa | aquest incendi fosc ~un aixopluc de cendra. ~Rams de pluja
18 ComSi, V | encara, ~ben prop del fosc ajornament del clam ~que plora en mi
19 ComSi, III | sosté la nit, ~quina dolor t’ajuda en la comesa ~d’home investit
20 ComSi, IV | ferit de mort, guspira ~d’un àlber lent, d’un calfred nemoral, ~
21 ComSi, VI | des del pou de la son. ~Allí la pols inclement se’m despulla ~
22 ComSi, II | sempre més fugint-te ~m’allunyaré de mi fins al retorn. ~ ~ ~
23 Conval, Vall | anomenar— ~ara amb enyor me n’allunye ~sabent que sempre estic
24 ComSi, IV | Dies i nits no em són altra habitança: ~ple de migjorn
25 ComSi, II | la son, darrera espurna amada, ~púdic record que et vols
26 ComSi, VI | Entaforat a les golfes amargues ~on té el desig un refugi
27 ComSi, VI | creix esvelta ~tristesa amunt des del pou de la son. ~
28 ComSi, III | dada, ~l’exacte mot que t’anomena i ets. ~Hereu del plany,
29 ComSi, IV | Collit pel temps, immòbil, m’anomenà tot el crit de la mar. ~
30 Conval, Vall | creus ~i tot així se’m deixa anomenar— ~ara amb enyor me n’allunye ~
31 Conval, Fatig | I molta vida, abans ~d’anomenar-la, mor.~~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~
32 ComSi, V | consirosa pedra. ~No em reconec, ans ma foscor esquiva ~la morta
33 ComSi, II | respon al seu ver nom. ~L’antic soroll de les bleixants
34 Tumul, 3 | perfet tot el cicle de l’any ~
35 Conval, Memor | vist encendre’s, lent, i apagar-se, lentíssim, ~aquest mur
36 Conval, Emmud | avenc incessant ~de la nit, aquests mots. ~Cada estrella és
37 ComSi, VI | despulla ~cada ponent d’arborats atzabons. ~El tacte cec
38 ComSi, V | la tardor als mil·lenaris arbres. ~Per tal de rebre nu més
39 Conval, XopNu | alba deserta, i hora ~d’arena cisellada.~~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~
40 ComSi, VI | aquestos ulls on la fosca arrecera ~la solitud on escric el
41 Conval, MatiEn| MATÍ ENCALMAT~ ~Arribe tard a l’alba ~del meu nocturn
42 Conval, Vall | façanes ~fa aquella escuma assolellada al peu ~de la muntanya de
43 ComSi, VI | cada ponent d’arborats atzabons. ~El tacte cec dels meus
44 Conval, Emmud | caient, per la fondària ~de l’avenc incessant ~de la nit, aquests
45 Tumul, 3 | Prou a delir i presó l’aventura ~I do perfet tot el cicle
46 Conval, MatiEn| meu nocturn desig. ~Cap barca ja no peix ~la son tesa
47 Tumul, 2 | què el vol de l’esguard el barganya Bé que el llauràs en secreta
48 ComSi, IV | palpentes, creix ~l’absort batall que enllora l’aire enjondre, ~
49 ComSi, IV | enllora l’aire enjondre, ~batega el temps. Cap més record
50 Conval, Memor | crepuscles. ~I el fulgent batre d’ales d’un extingit ocell ~
51 Tumul, 2 | de l’esguard el barganya Bé que el llauràs en secreta
52 ComSi, III | enllà de mi, remor ~del teu bell nom, escuma de les hores, ~
53 ComSi, V | caldrà desésser molt encara, ~ben prop del fosc ajornament
54 ComSi, IV | encalç dels llavis i la veu: bes delirós d’enlluernada fosca ~
55 Conval, MatiEn| mirada. ~Llunyanes ales blanques ~diuen adéu. Adéu. ~Conec
56 ComSi, VI | tacte cec dels meus dits hi bleïa, ~sal feta dol al llindar
57 ComSi, I | em sé tan fosc com si el bleix de la mar, ~com si la nit.
58 ComSi, II | L’antic soroll de les bleixants onades ~cremava al fons
59 Conval, XopNu | gris, alta nuesa ~d’ertes branques: el vent ~és una sola, tènue, ~
60 ComSi, I | al matí. ~Però demà, però bronzes llunyans ~s’han esberlat
61 ComSi, VI | té el desig un refugi de brum ~on emmudir on la nit creix
62 Conval, Emmud | De segle en segle vénen ~caient, per la fondària ~de l’avenc
63 ComSi, IV | desert tan pur que no m’hi cal morir. ~Reclòs al vent de
64 Conval, Vall | la claror tremolosa de la calç ~de les velles façanes ~
65 ComSi, V | vell desig, ~puix que em caldrà desésser molt encara, ~ben
66 ComSi, IV | guspira ~d’un àlber lent, d’un calfred nemoral, ~orgue del temps
67 Conval, CapT | Que per viure més vida ~no calga morir més.~~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~
68 Conval, Vall | el cor ~si al fons de la calitja la claror tremolosa de
69 Conval, Celis | com una pedra oberta. ~I callar, si gosava. ~Tot açò m’entristeix. ~
70 Conval, SiTorn| sonaria un silenci. ~He callat tant de temps. ~Com si no
71 ComSi, I | nit entre les meues mans ~callava tot i jo n’era el silenci. ~ ~ ~
72 Conval, Celis | caure com pluja ~sent com callen els morts ~deixats caure
73 ComSi, V | d’ésser fidel a l’últim cansament ~de la tardor als mil·lenaris
74 Conval, SolDes| després de la festa. ~I cantar l’endemà ~guanyat per la
75 Conval, Paisa | PAISATGE~ ~Faré d’aquesta casa ~desolada una deu. ~D’aquest
76 ComSi, III | i de la llum als llavis ~caurà, com un sol post, l’emmudiment ~
77 ComSi, VI | arborats atzabons. ~El tacte cec dels meus dits hi bleïa, ~
78 ComSi, III | hores, ~fosc naixement de cecs enyors. Potser ~l’evanescent
79 ComSi, II | aquesta antiga flama ~la cega nit que es reconeix en mi. ~
80 Conval, XopNu | XOP NU~ ~Cel gris, alta nuesa ~d’ertes
81 Conval, Celis | CELÍSTIA~ ~Deixats caure com pluja ~
82 Tumul, 3 | aventura ~I do perfet tot el cicle de l’any ~
83 Conval, XopNu | deserta, i hora ~d’arena cisellada.~~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~
84 ComSi, V | del fosc ajornament del clam ~que plora en mi la consirosa
85 ComSi, III | del plany, recordaré un clos signe ~que no em diu res
86 Conval, CapT | no camí desaprés. ~No còdol sinó pluja ~la sang fesa
87 ComSi, IV | el dany, ~i no em sé dir. Collit pel temps, immòbil, m’anomenà
88 ComSi, I | de mi. Llesque amb mots colpejats ~la serenor de la llum adormida. ~
89 Conval, SolDes| vi nou, ~l’ahir que ara comença. ~Vetlar tota la nit, ~sol
90 ComSi, III | quina dolor t’ajuda en la comesa ~d’home investit de tristes
91 ComSi, V | au ~digué el meu nom i va comptar els segles ~i em va delir,
92 Conval, MatiEn| blanques ~diuen adéu. Adéu. ~Conec la nit d’on vinc: ~sé que
93 Tumul, 1 | Aquest desert nodrirà aquell conjur ~Mots erigint en esquerpa
94 ComSi, V | clam ~que plora en mi la consirosa pedra. ~No em reconec, ans
95 ComSi, I | morís en una alba rompuda ~contra la por de la nit al matí. ~
96 Conval | Convalescència~ ~
97 Conval, SolDes| SOL DESPRÉS DE LA FESTA~ ~Convé saber-se runa ~dreçant-se
98 ComSi, Inc | lo meu ésser ~J. ROÍS DE CORELLA~ ~~
99 Conval, Emmud | vertigen d’oblit ~vora el corrent nocturn.~~ ~ ~ ~ ~ ~ ~
100 ComSi, IV | dura terra ~creix el meu cos a les palpentes, creix ~
101 Conval, MatiEn| oneig? ~Tota la mar respon ~cremant-me la mirada. ~Llunyanes ales
102 ComSi, II | de les bleixants onades ~cremava al fons amb unanimitat. ~
103 Conval, Memor | unes mans ~van donar als crepuscles. ~I el fulgent batre d’ales
104 Conval, Vall | peu ~de la muntanya de les creus ~i tot així se’m deixa anomenar— ~
105 Conval, SiTorn| qui ve de molt lluny. ~Si cridava el meu nom, ~sonaria un
106 ComSi, I | Se m’han mort tots els crits entre les mans i la por
107 ComSi, III | on va florir la perillosa dada, ~l’exacte mot que t’anomena
108 ComSi, IV | el mot que m’endevina el dany, ~i no em sé dir. Collit
109 ComSi, II | unanimitat. ~Véns de la son, darrera espurna amada, ~púdic record
110 Conval, Celis | aigua ~muda. ~ Jo dec parlar ~com una pedra oberta. ~
111 ComSi, III | de pau esquerpes hores. ~Deia el seu nom la teua meua
112 Conval, Celis | als núvols ~que ens han deixat ací, ~damunt la terra absorta.~~ ~ ~ ~ ~ ~ ~
113 ComSi, V | rebre nu més alta pluja ~deixe, sens dol, amb lenta serenor, ~
114 ComSi, IV | dels llavis i la veu: bes delirós d’enlluernada fosca ~vindrà
115 Conval, Inc | Ed è il pensiero~della morte que, in fine, aiuta
116 Tumul, 2 | L’esvelt senyal no deroga l’obscur ~Medi en què el
117 Conval, CapT | Memòria vençuda, ~no camí desaprés. ~No còdol sinó pluja ~la
118 ComSi, IV | somnis, ~ebri verger on he desat l’esguard. ~Cendra d’amor,
119 Conval, XopNu | volia dir lluny. ~I alba deserta, i hora ~d’arena cisellada.~~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~
120 ComSi, V | desig, ~puix que em caldrà desésser molt encara, ~ben prop del
121 Conval, Paisa | PAISATGE~ ~Faré d’aquesta casa ~desolada una deu. ~D’aquest incendi
122 Conval, Memor | un extingit ocell ~que em destria en l’oïda ~memòria i oblit. ~
123 Conval, Paisa | aquesta casa ~desolada una deu. ~D’aquest incendi fosc ~
124 ComSi, V | parle de la meua mort, ~del déu que es mor en mi que em
125 Conval, Emmud | sotmesa ~pel teu enyor un dia ~se m’encendria a mi. ~II~
126 Conval, Celis | set de son: sense veu ~diem adéu als núvols ~que ens
127 ComSi, V | el prim trinat de l’au ~digué el meu nom i va comptar
128 ComSi, III | oblit, damunt l’antiga son. ~Diré el teu nom, i de la llum
129 ComSi, VI | Aquella mar: el teu nom mai no dit. ~Escrit als ulls amb tions
130 ComSi, VI | El tacte cec dels meus dits hi bleïa, ~sal feta dol
131 ComSi, III | un clos signe ~que no em diu res d’aquella joia: una
132 Conval, MatiEn| Llunyanes ales blanques ~diuen adéu. Adéu. ~Conec la nit
133 Tumul, 3 | delir i presó l’aventura ~I do perfet tot el cicle de l’
134 ComSi, III | et sosté la nit, ~quina dolor t’ajuda en la comesa ~d’
135 Conval, Memor | aquest mur que unes mans ~van donar als crepuscles. ~I el fulgent
136 ComSi, V | sobtat per l’horabaixa, ~se’m donarà el pregon secret que tem. ~
137 ComSi, IV | IV~Pregona llum. Les dotze. En dura terra ~creix el
138 Conval, SolDes| FESTA~ ~Convé saber-se runa ~dreçant-se pedra a pedra. ~Gaudir aquest
139 ComSi, IV | Pregona llum. Les dotze. En dura terra ~creix el meu cos
140 Conval, Inc | Ed è il pensiero~della morte
141 ComSi, IV | sotjava llunys somnis, ~ebri verger on he desat l’esguard. ~
142 ComSi, VI | la fosca ~com un sol crit eclipsat per la por. ~Entaforat a
143 Conval, Inc | Ed è il pensiero~della morte
144 ComSi, V | lenta serenor, ~damunt d’eixorcs camins vers llums estèrils, ~
145 ComSi, VI | desig un refugi de brum ~on emmudir on la nit creix esvelta ~
146 ComSi, IV | el silenci ~que et va a l’encalç dels llavis i la veu: bes
147 Conval, MatiEn| MATÍ ENCALMAT~ ~Arribe tard a l’alba ~
148 ComSi, VI | VI~Se m’encendran, les ones i les hores. ~
149 Conval, Memor | DELS DIES ~ ~I~He vist encendre’s, lent, i apagar-se, lentíssim, ~
150 Conval, Emmud | pel teu enyor un dia ~se m’encendria a mi. ~II~De segle en segle
151 ComSi, II | m’és nou dins la tenebra encesa ~d’aquestos ulls on el matí
152 Conval, SolDes| de la festa. ~I cantar l’endemà ~guanyat per la tristesa.~~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~
153 ComSi, IV | tarda m’ignora el mot que m’endevina el dany, ~i no em sé dir.
154 ComSi, IV | batall que enllora l’aire enjondre, ~batega el temps. Cap més
155 Conval, Vall | ací o lluny d’ací, ~perquè enlloc els meus dies no il·luminen
156 ComSi, IV | creix ~l’absort batall que enllora l’aire enjondre, ~batega
157 ComSi, IV | i la veu: bes delirós d’enlluernada fosca ~vindrà la mort, i
158 ComSi, VI | crit eclipsat per la por. ~Entaforat a les golfes amargues ~on
159 Conval, Celis | callar, si gosava. ~Tot açò m’entristeix. ~Esvorells de silenci, ~
160 ComSi, III | fosc naixement de cecs enyors. Potser ~l’evanescent memòria
161 Tumul, 1 | nodrirà aquell conjur ~Mots erigint en esquerpa peanya ~Ran
162 Conval, XopNu | Cel gris, alta nuesa ~d’ertes branques: el vent ~és una
163 ComSi, I | bronzes llunyans ~s’han esberlat sobre terra més fosca ~queia
164 ComSi, VI | arrecera ~la solitud on escric el teu nom.~
165 ComSi, VI | el teu nom mai no dit. ~Escrit als ulls amb tions en la
166 ComSi, VI | moridora escuma d’aquell escull. Maror de vol sorprés. ~
167 ComSi, III | memòria de l’alba ~sap tot l’esforç amb què et sosté la nit, ~
168 Conval, MatiEn| nit d’on vinc: ~sé que m’espera encara.~~ ~ ~ ~ ~ ~
169 ComSi, II | Véns de la son, darrera espurna amada, ~púdic record que
170 Tumul, 1 | conjur ~Mots erigint en esquerpa peanya ~Ran de la nit que
171 ComSi, III | molt lleu sembrà de pau esquerpes hores. ~Deia el seu nom
172 ComSi, V | em reconec, ans ma foscor esquiva ~la morta mà del temps que
173 ComSi, V | eixorcs camins vers llums estèrils, ~caure la son de moribunds
174 Conval, Vall | allunye ~sabent que sempre estic prop d’ací o lluny d’ací, ~
175 ComSi, I | o demà, però mai, car t’estime ~sense dir res des de fa
176 Conval, SiTorn| reconeixerien. ~Sóc només un estrany. ~Com qui ve de molt lluny. ~
177 Tumul, 1 | la nit que no ens fóra ja estranya ~Car té un sol nom a oferir
178 Conval, Emmud | nit, aquests mots. ~Cada estrella és el nom ~d’un lloc inesgotable, ~
179 Conval, Vall | LA VALL ESTREMIDA~ ~Mire la penya del migdia
180 Conval, Fatig | SETEMBRE~ ~Llampega lluny: m’estreny ~la nit aquesta freda ~lluor
181 Tumul, 2 | L’esvelt senyal no deroga l’obscur ~
182 ComSi, VI | emmudir on la nit creix esvelta ~tristesa amunt des del
183 Conval, Celis | Tot açò m’entristeix. ~Esvorells de silenci, ~set de son:
184 ComSi, III | de cecs enyors. Potser ~l’evanescent memòria de l’alba ~sap tot
185 Conval, Vall | il·luminen aquella roca exacta.~
186 ComSi, III | florir la perillosa dada, ~l’exacte mot que t’anomena i ets. ~
187 Conval, Memor | fulgent batre d’ales d’un extingit ocell ~que em destria en
188 Conval, Vall | de la calç ~de les velles façanes ~fa aquella escuma assolellada
189 Conval, Paisa | PAISATGE~ ~Faré d’aquesta casa ~desolada
190 Conval, Fatig | FATIGA DE SETEMBRE~ ~Llampega lluny:
191 ComSi, IV | de la mar. ~Metall absent ferit de mort, guspira ~d’un àlber
192 Conval, CapT | còdol sinó pluja ~la sang fesa dels llavis. ~Que per viure
193 ComSi, VI | meus dits hi bleïa, ~sal feta dol al llindar de la neu. ~
194 ComSi, II | adelerat silenci ~on som sens fi, car no et sospita el temps.
195 ComSi, V | naix del somni ~d’ésser fidel a l’últim cansament ~de
196 Conval, Inc | pensiero~della morte que, in fine, aiuta a vivere. ~
197 ComSi, II | fugint-te ~m’allunyaré de mi fins al retorn. ~ ~ ~
198 Conval, Monol | mor ~dins i fora de mi. ~Fita insepulta, terra ~pensada,
199 ComSi, III | post, l’emmudiment ~on va florir la perillosa dada, ~l’exacte
200 Conval, Emmud | segle vénen ~caient, per la fondària ~de l’avenc incessant ~de
201 Conval, Monol | tu qui naix i mor ~dins i fora de mi. ~Fita insepulta,
202 Tumul, 1 | Ran de la nit que no ens fóra ja estranya ~Car té un sol
203 Conval, SiTorn| tant de temps. ~Com si no fos d’ací.~~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~
204 ComSi, V | No em reconec, ans ma foscor esquiva ~la morta mà del
205 Conval, Celis | deixats caure com morts. ~Sent fosquejar una aigua ~muda. ~
206 Conval, Fatig | perquè no l’abandone ~dins el fràgil instant. ~Però fuig el silenci ~
207 Conval, Fatig | estreny ~la nit aquesta freda ~lluor a la mirada, ~perquè
208 ComSi, II | Ma quietud per sempre més fugint-te ~m’allunyaré de mi fins
209 Conval, Fatig | el fràgil instant. ~Però fuig el silenci ~que un mot junyia,
210 Conval, Memor | donar als crepuscles. ~I el fulgent batre d’ales d’un extingit
211 Tumul, 1 | té un sol nom a oferir al futur ~
212 Conval, SolDes| dreçant-se pedra a pedra. ~Gaudir aquest vi nou, ~l’ahir que
213 ComSi, VI | la por. ~Entaforat a les golfes amargues ~on té el desig
214 Conval, Celis | pedra oberta. ~I callar, si gosava. ~Tot açò m’entristeix. ~
215 Conval, XopNu | XOP NU~ ~Cel gris, alta nuesa ~d’ertes branques:
216 Tumul, 3 | encís d’un sol nu va ser guany ~Prou a delir i presó l’
217 Conval, SolDes| festa. ~I cantar l’endemà ~guanyat per la tristesa.~~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~
218 ComSi, IV | Metall absent ferit de mort, guspira ~d’un àlber lent, d’un calfred
219 Tumul, 4 | la lectura ~Mentre la son guspireja i l’afany ~Resta per dir
220 ComSi, II | el matí s’adorm: ~senyals ha vist d’aquesta antiga flama ~
221 ComSi, IV | Dies i nits no em són altra habitança: ~ple de migjorn tombeja
222 ComSi, III | mot que t’anomena i ets. ~Hereu del plany, recordaré un
223 ComSi, III | t’ajuda en la comesa ~d’home investit de tristes veritats ~
224 Conval, XopNu | lluny. ~I alba deserta, i hora ~d’arena cisellada.~~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~
225 ComSi, V | de records: sobtat per l’horabaixa, ~se’m donarà el pregon
226 ComSi, IV | vent de la propera tarda m’ignora el mot que m’endevina el
227 ComSi, III | III~Desert de mi, remor de mar.
228 ComSi, IV | sé dir. Collit pel temps, immòbil, m’anomenà tot el crit
229 Conval, Inc | pensiero~della morte que, in fine, aiuta a vivere. ~
230 Conval, Paisa | desolada una deu. ~D’aquest incendi fosc ~un aixopluc de cendra. ~
231 Conval, Emmud | la fondària ~de l’avenc incessant ~de la nit, aquests mots. ~
232 ComSi, VI | de la son. ~Allí la pols inclement se’m despulla ~cada ponent
233 Conval, Emmud | estrella és el nom ~d’un lloc inesgotable, ~un vertigen d’oblit ~vora
234 Conval, Monol | dins i fora de mi. ~Fita insepulta, terra ~pensada, pedra pura. ~
235 Conval, XopNu | vent ~és una sola, tènue, ~insistida paraula. ~L’escolte lentament. ~
236 ComSi, VI | aquest foc. On les platges insomnes. ~On els camins. Tot s’hi
237 Conval, Fatig | abandone ~dins el fràgil instant. ~Però fuig el silenci ~
238 Tumul, 4 | Ara la nit torna a instar la lectura ~Mentre la son
239 Conval, Monol | pensada, pedra pura. ~Com s’interromp al cor ~de la llum el no-res.~~ ~ ~ ~ ~ ~ ~
240 ComSi, III | ajuda en la comesa ~d’home investit de tristes veritats ~que
241 ComSi, IV | IV~Pregona llum. Les dotze.
242 ComSi, Inc | com un vent lo meu ésser ~J. ROÍS DE CORELLA~ ~~
243 ComSi, III | no em diu res d’aquella joia: una au ~molt lleu sembrà
244 Conval, Fatig | fuig el silenci ~que un mot junyia, i plou. ~I molta vida,
245 Tumul, 4 | la nit torna a instar la lectura ~Mentre la son guspireja
246 ComSi, V | cansament ~de la tardor als mil·lenaris arbres. ~Per tal de rebre
247 ComSi, V | pluja ~deixe, sens dol, amb lenta serenor, ~damunt d’eixorcs
248 Conval, XopNu | insistida paraula. ~L’escolte lentament. ~I volia dir lluny. ~I
249 Conval, Memor | encendre’s, lent, i apagar-se, lentíssim, ~aquest mur que unes mans ~
250 Conval, Fatig | FATIGA DE SETEMBRE~ ~Llampega lluny: m’estreny ~la nit
251 Tumul, 2 | esguard el barganya Bé que el llauràs en secreta muntanya ~L’onada
252 ComSi, I | Aleshores ~parle de mi. Llesque amb mots colpejats ~la serenor
253 ComSi, III | aquella joia: una au ~molt lleu sembrà de pau esquerpes
254 ComSi, VI | bleïa, ~sal feta dol al llindar de la neu. ~Cap mot no sap
255 Conval, Emmud | estrella és el nom ~d’un lloc inesgotable, ~un vertigen
256 ComSi, V | damunt d’eixorcs camins vers llums estèrils, ~caure la son
257 Conval, MatiEn| cremant-me la mirada. ~Llunyanes ales blanques ~diuen adéu.
258 ComSi, I | Però demà, però bronzes llunyans ~s’han esberlat sobre terra
259 ComSi, IV | orgue del temps que sotjava llunys somnis, ~ebri verger on
260 Conval, Fatig | estreny ~la nit aquesta freda ~lluor a la mirada, ~perquè no
261 ComSi, Inc | Sia passat com un vent lo meu ésser ~J. ROÍS DE CORELLA~ ~~
262 Conval, Vall | enlloc els meus dies no il·luminen aquella roca exacta.~
263 ComSi, V | foscor esquiva ~la morta mà del temps que sóc. Demà ~
264 Tumul | El túmul de Stéphane Mallarmé~
265 ComSi, VI | escuma d’aquell escull. Maror de vol sorprés. ~Sinó aquest
266 ComSi, I | sense dir res des de fa massa temps ~com si morís en una
267 Conval, Vall | anomenar— ~ara amb enyor me n’allunye ~sabent que sempre
268 Tumul, 2 | senyal no deroga l’obscur ~Medi en què el vol de l’esguard
269 Tumul, 4 | torna a instar la lectura ~Mentre la son guspireja i l’afany ~
270 ComSi, IV | tot el crit de la mar. ~Metall absent ferit de mort, guspira ~
271 Conval, Vall | ESTREMIDA~ ~Mire la penya del migdia i veig ~com han passat totes
272 ComSi, IV | altra habitança: ~ple de migjorn tombeja el mut desig ~que
273 ComSi, V | cansament ~de la tardor als mil·lenaris arbres. ~Per tal
274 Conval, Vall | LA VALL ESTREMIDA~ ~Mire la penya del migdia i veig ~
275 Conval, Fatig | un mot junyia, i plou. ~I molta vida, abans ~d’anomenar-la,
276 Conval, Monol | MONÒLIT~ ~I ets tu qui naix i mor ~
277 ComSi, V | estèrils, ~caure la son de moribunds palaus. ~Oblide el nom del
278 ComSi, VI | neu. ~Cap mot no sap la moridora escuma d’aquell escull.
279 ComSi, V | ans ma foscor esquiva ~la morta mà del temps que sóc. Demà ~
280 Conval, Inc | Ed è il pensiero~della morte que, in fine, aiuta a vivere. ~
281 Conval, Celis | Sent fosquejar una aigua ~muda. ~ Jo dec parlar ~
282 ComSi, III | remor de mar. Despulla ~del musical encís d’un nom pregon, ~
283 ComSi, IV | ple de migjorn tombeja el mut desig ~que tinc de mi tot
284 ComSi, III | escuma de les hores, ~fosc naixement de cecs enyors. Potser ~
285 ComSi, II | sense son. Aquella mar. Naufragi. ~No em reconec. La llum
286 ComSi, IV | àlber lent, d’un calfred nemoral, ~orgue del temps que sotjava
287 ComSi, VI | feta dol al llindar de la neu. ~Cap mot no sap la moridora
288 ComSi, IV | record no em puny. ~Dies i nits no em són altra habitança: ~
289 Conval, Monol | interromp al cor ~de la llum el no-res.~~ ~ ~ ~ ~ ~ ~
290 Tumul, 1 | Aquest desert nodrirà aquell conjur ~Mots erigint
291 Conval, SiTorn| no em reconeixerien. ~Sóc només un estrany. ~Com qui ve
292 Conval, XopNu | XOP NU~ ~Cel gris, alta nuesa ~d’ertes branques: el vent ~
293 Conval, Celis | sense veu ~diem adéu als núvols ~que ens han deixat ací, ~
294 Conval, Celis | dec parlar ~com una pedra oberta. ~I callar, si gosava. ~
295 ComSi, II | Sobtadament, enllà de l’oblidança, ~quelcom dins meu respon
296 ComSi, V | son de moribunds palaus. ~Oblide el nom del meu més vell
297 Conval, Memor | i penombra: un mot ~que obri i tanca silencis. ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~
298 Tumul, 2 | esvelt senyal no deroga l’obscur ~Medi en què el vol de l’
299 Tumul, 1 | estranya ~Car té un sol nom a oferir al futur ~
300 Conval, Memor | ocell ~que em destria en l’oïda ~memòria i oblit. ~II~Seré
301 Tumul, 2 | llauràs en secreta muntanya ~L’onada absent d’un silenci més
302 ComSi, II | soroll de les bleixants onades ~cremava al fons amb unanimitat. ~
303 Conval, MatiEn| aquell rastre ~que abaltia l’oneig? ~Tota la mar respon ~cremant-me
304 ComSi, VI | VI~Se m’encendran, les ones i les hores. ~Aquella mar:
305 ComSi, IV | d’un calfred nemoral, ~orgue del temps que sotjava llunys
306 Conval, Paisa | PAISATGE~ ~Faré d’aquesta casa ~desolada
307 ComSi, V | caure la son de moribunds palaus. ~Oblide el nom del meu
308 ComSi, IV | creix el meu cos a les palpentes, creix ~l’absort batall
309 ComSi, II | dol ~com si morís. Claror, paor de segles. ~Com si morís.
310 Conval, Emmud | els teus llavis ~repetia paraules: ~recordava el teu rostre ~
311 Conval, Celis | muda. ~ Jo dec parlar ~com una pedra oberta. ~
312 ComSi, III | au ~molt lleu sembrà de pau esquerpes hores. ~Deia el
313 Tumul, 1 | Mots erigint en esquerpa peanya ~Ran de la nit que no ens
314 Conval, MatiEn| desig. ~Cap barca ja no peix ~la son tesa a la platja. ~
315 ComSi, I | serenor de la llum adormida. ~Penge el meu dol a la vora de
316 Conval, Memor | mans, sense ales, ~terra i penombra: un mot ~que obri i tanca
317 Conval, Monol | Fita insepulta, terra ~pensada, pedra pura. ~Com s’interromp
318 Conval, Inc | Ed è il pensiero~della morte que, in fine,
319 Conval, Vall | VALL ESTREMIDA~ ~Mire la penya del migdia i veig ~com han
320 Tumul, 4 | Resta per dir i en el signe perdura. ~ ~
321 Tumul, 3 | i presó l’aventura ~I do perfet tot el cicle de l’any ~
322 ComSi, III | emmudiment ~on va florir la perillosa dada, ~l’exacte mot que
323 Conval, Vall | aquella escuma assolellada al peu ~de la muntanya de les creus ~
324 ComSi, III | anomena i ets. ~Hereu del plany, recordaré un clos signe ~
325 ComSi, VI | Sinó aquest foc. On les platges insomnes. ~On els camins.
326 Conval, MatiEn| no peix ~la son tesa a la platja. ~Era teu aquell rastre ~
327 ComSi, III | veritats ~que sabé un nom plogut damunt la terra, ~damunt
328 ComSi, V | ajornament del clam ~que plora en mi la consirosa pedra. ~
329 Conval, Fatig | silenci ~que un mot junyia, i plou. ~I molta vida, abans ~d’
330 ComSi, VI | pou de la son. ~Allí la pols inclement se’m despulla ~
331 ComSi, VI | inclement se’m despulla ~cada ponent d’arborats atzabons. ~El
332 ComSi, III | llavis ~caurà, com un sol post, l’emmudiment ~on va florir
333 ComSi, III | naixement de cecs enyors. Potser ~l’evanescent memòria de
334 ComSi, IV | IV~Pregona llum. Les dotze. En dura
335 Tumul, 3 | ser guany ~Prou a delir i presó l’aventura ~I do perfet
336 ComSi, V | silenci ~d’aquell matí que el prim trinat de l’au ~digué el
337 Conval, Paisa | pou ple de son ~una torre profunda.~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~
338 ComSi, IV | morir. ~Reclòs al vent de la propera tarda m’ignora el mot que
339 Tumul, 3 | un sol nu va ser guany ~Prou a delir i presó l’aventura ~
340 ComSi, II | darrera espurna amada, ~púdic record que et vols morir
341 ComSi, V | del meu més vell desig, ~puix que em caldrà desésser molt
342 ComSi, IV | temps. Cap més record no em puny. ~Dies i nits no em són
343 Conval, Monol | insepulta, terra ~pensada, pedra pura. ~Com s’interromp al cor ~
344 ComSi, I | esberlat sobre terra més fosca ~queia més nit entre les meues
345 ComSi, II | enllà de l’oblidança, ~quelcom dins meu respon al seu ver
346 ComSi, II | et sospita el temps. Ma quietud per sempre més fugint-te ~
347 ComSi, III | amb què et sosté la nit, ~quina dolor t’ajuda en la comesa ~
348 Conval, Paisa | un aixopluc de cendra. ~Rams de pluja adormida ~d’aquest
349 Tumul, 1 | erigint en esquerpa peanya ~Ran de la nit que no ens fóra
350 Conval, MatiEn| platja. ~Era teu aquell rastre ~que abaltia l’oneig? ~Tota
351 ComSi, V | lenaris arbres. ~Per tal de rebre nu més alta pluja ~deixe,
352 ComSi, IV | que no m’hi cal morir. ~Reclòs al vent de la propera tarda
353 ComSi, II | flama ~la cega nit que es reconeix en mi. ~Sobtadament, enllà
354 Conval, SiTorn| tornava entre els meus, ~no em reconeixerien. ~Sóc només un estrany. ~
355 ComSi, III | i ets. ~Hereu del plany, recordaré un clos signe ~que no em
356 Conval, Emmud | llavis ~repetia paraules: ~recordava el teu rostre ~com qui sap
357 ComSi, V | temps que sóc. Demà ~ple de records: sobtat per l’horabaixa, ~
358 ComSi, VI | amargues ~on té el desig un refugi de brum ~on emmudir on la
359 Conval, Emmud | per dir els teus llavis ~repetia paraules: ~recordava el
360 ComSi, VI | Sinó aquest foc mai no resolt en crit. ~I aquestos ulls
361 Tumul, 4 | son guspireja i l’afany ~Resta per dir i en el signe perdura. ~ ~
362 ComSi, II | allunyaré de mi fins al retorn. ~ ~ ~
363 Conval, Vall | dies no il·luminen aquella roca exacta.~
364 ComSi, Inc | un vent lo meu ésser ~J. ROÍS DE CORELLA~ ~~
365 ComSi, I | com si morís en una alba rompuda ~contra la por de la nit
366 Conval, SolDes| LA FESTA~ ~Convé saber-se runa ~dreçant-se pedra a pedra. ~
367 Conval, Inc | vivere. ~ Umberto SABA~ ~
368 ComSi, III | de tristes veritats ~que sabé un nom plogut damunt la
369 Conval, Vall | amb enyor me n’allunye ~sabent que sempre estic prop d’
370 ComSi, IV | tinc de mi tot nu de no saber-me ~desert tan pur que no m’
371 Conval, SolDes| DESPRÉS DE LA FESTA~ ~Convé saber-se runa ~dreçant-se pedra a
372 ComSi, I | en el rostre. ~Mai no et sabràs en la son dels meus ulls. ~
373 ComSi, VI | dels meus dits hi bleïa, ~sal feta dol al llindar de la
374 Conval, Paisa | pluja adormida ~d’aquest salze silent. ~D’aquest pou ple
375 Conval, CapT | No còdol sinó pluja ~la sang fesa dels llavis. ~Que per
376 Tumul, 2 | barganya Bé que el llauràs en secreta muntanya ~L’onada absent
377 ComSi, III | joia: una au ~molt lleu sembrà de pau esquerpes hores. ~
378 ComSi, III | Per torres de silenci, ~sentor de temps, i enllà de mi,
379 Tumul, 2 | L’esvelt senyal no deroga l’obscur ~Medi
380 ComSi, II | ulls on el matí s’adorm: ~senyals ha vist d’aquesta antiga
381 Tumul, 3 | on l’encís d’un sol nu va ser guany ~Prou a delir i presó
382 Conval, Memor | oïda ~memòria i oblit. ~II~Seré l’ocell i el mur, ~sense
383 Conval, Celis | Esvorells de silenci, ~set de son: sense veu ~diem
384 Conval, Fatig | FATIGA DE SETEMBRE~ ~Llampega lluny: m’estreny ~
385 ComSi, Inc | Sia passat com un vent lo meu
386 Conval, Memor | un mot ~que obri i tanca silencis. ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~
387 Conval, Paisa | adormida ~d’aquest salze silent. ~D’aquest pou ple de son ~
388 ComSi, I | llunyans ~s’han esberlat sobre terra més fosca ~queia més
389 ComSi, II | que es reconeix en mi. ~Sobtadament, enllà de l’oblidança, ~
390 ComSi, V | sóc. Demà ~ple de records: sobtat per l’horabaixa, ~se’m donarà
391 Conval, XopNu | branques: el vent ~és una sola, tènue, ~insistida paraula. ~
392 ComSi, VI | on la fosca arrecera ~la solitud on escric el teu nom.~
393 Conval, Emmud | EMMUDIMENT ~ ~I~Sols per dir els teus llavis ~
394 ComSi, II | amor, adelerat silenci ~on som sens fi, car no et sospita
395 ComSi, V | mor en mi que em naix del somni ~d’ésser fidel a l’últim
396 ComSi, IV | temps que sotjava llunys somnis, ~ebri verger on he desat
397 ComSi, IV | puny. ~Dies i nits no em són altra habitança: ~ple de
398 Conval, SiTorn| Si cridava el meu nom, ~sonaria un silenci. ~He callat tant
399 ComSi, II | al seu ver nom. ~L’antic soroll de les bleixants onades ~
400 ComSi, VI | aquell escull. Maror de vol sorprés. ~Sinó aquest foc. On les
401 ComSi, II | on som sens fi, car no et sospita el temps. Ma quietud per
402 Conval, Emmud | com qui sap un camí. ~No sospitava encara ~que la flama sotmesa ~
403 ComSi, III | tot l’esforç amb què et sosté la nit, ~quina dolor t’ajuda
404 ComSi, IV | nemoral, ~orgue del temps que sotjava llunys somnis, ~ebri verger
405 Conval, Emmud | sospitava encara ~que la flama sotmesa ~pel teu enyor un dia ~se
406 Tumul | El túmul de Stéphane Mallarmé~
407 ComSi, VI | d’arborats atzabons. ~El tacte cec dels meus dits hi bleïa, ~
408 ComSi, V | mil·lenaris arbres. ~Per tal de rebre nu més alta pluja ~
409 Conval, Memor | penombra: un mot ~que obri i tanca silencis. ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~
410 Conval, SiTorn| sonaria un silenci. ~He callat tant de temps. ~Com si no fos
411 ComSi, IV | Reclòs al vent de la propera tarda m’ignora el mot que m’endevina
412 ComSi, V | l’últim cansament ~de la tardor als mil·lenaris arbres. ~
413 ComSi, V | donarà el pregon secret que tem. ~Cendra d’amor, se m’encendrà
414 ComSi, II | res no m’és nou dins la tenebra encesa ~d’aquestos ulls
415 Conval, XopNu | branques: el vent ~és una sola, tènue, ~insistida paraula. ~L’
416 Conval, MatiEn| barca ja no peix ~la son tesa a la platja. ~Era teu aquell
417 ComSi, III | hores. ~Deia el seu nom la teua meua veu. ~ ~ ~
418 ComSi, IV | tombeja el mut desig ~que tinc de mi tot nu de no saber-me ~
419 ComSi, IV | fosca ~vindrà la mort, i no tindrà els teus ulls. ~ ~ ~
420 ComSi, VI | dit. ~Escrit als ulls amb tions en la fosca ~com un sol
421 ComSi, IV | habitança: ~ple de migjorn tombeja el mut desig ~que tinc de
422 Tumul, 4 | Ara la nit torna a instar la lectura ~Mentre
423 Conval, CapT | TARD~ ~Que el crit se’m torne crit, ~que la terra l’aculla. ~
424 Conval, Paisa | aquest pou ple de son ~una torre profunda.~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~
425 ComSi, III | pregon, ~m’escolte lluny. Per torres de silenci, ~sentor de temps,
426 Conval, Vall | migdia i veig ~com han passat totes les meues hores. ~I així
427 ComSi, I | no té nom. Se m’han mort tots els crits entre les mans
428 Conval, Vall | de la calitja la claror tremolosa de la calç ~de les velles
429 ComSi, V | aquell matí que el prim trinat de l’au ~digué el meu nom
430 ComSi, III | comesa ~d’home investit de tristes veritats ~que sabé un nom
431 Conval, Monol | MONÒLIT~ ~I ets tu qui naix i mor ~dins i fora
432 Tumul | El túmul de Stéphane Mallarmé~
433 ComSi, V | somni ~d’ésser fidel a l’últim cansament ~de la tardor
434 Conval, Inc | aiuta a vivere. ~ Umberto SABA~ ~
435 ComSi, II | onades ~cremava al fons amb unanimitat. ~Véns de la son, darrera
436 Conval, Memor | lentíssim, ~aquest mur que unes mans ~van donar als crepuscles. ~
437 ComSi, V | V~Però, jo et parle de la
438 Conval, Vall | LA VALL ESTREMIDA~ ~Mire la penya
439 Conval, Memor | aquest mur que unes mans ~van donar als crepuscles. ~I
440 Conval, SiTorn| només un estrany. ~Com qui ve de molt lluny. ~Si cridava
441 ComSi, V | Oblide el nom del meu més vell desig, ~puix que em caldrà
442 Conval, Vall | tremolosa de la calç ~de les velles façanes ~fa aquella escuma
443 Conval, CapT | terra l’aculla. ~Memòria vençuda, ~no camí desaprés. ~No
444 Conval, Emmud | mi. ~II~De segle en segle vénen ~caient, per la fondària ~
445 ComSi, II | al fons amb unanimitat. ~Véns de la son, darrera espurna
446 Conval, Vall | hores. ~I així com, per ventura, m’acostava al teu si ~—
447 ComSi, II | quelcom dins meu respon al seu ver nom. ~L’antic soroll de
448 ComSi, IV | sotjava llunys somnis, ~ebri verger on he desat l’esguard. ~
449 ComSi, III | home investit de tristes veritats ~que sabé un nom plogut
450 ComSi, V | damunt d’eixorcs camins vers llums estèrils, ~caure la
451 Conval, Emmud | un lloc inesgotable, ~un vertigen d’oblit ~vora el corrent
452 ComSi, II | que et vols morir, secret vestigi, cendra, dins mi que et
453 Conval, SolDes| l’ahir que ara comença. ~Vetlar tota la nit, ~sol després
454 ComSi, II | II~Veus sense son. Aquella mar.
455 ComSi, I | Creix el desert i la nit ens vigila. ~Res no té nom. Se m’han
456 Conval, MatiEn| Adéu. ~Conec la nit d’on vinc: ~sé que m’espera encara.~~ ~ ~ ~ ~ ~
457 ComSi, IV | delirós d’enlluernada fosca ~vindrà la mort, i no tindrà els
458 Conval, Inc | morte que, in fine, aiuta a vivere. ~ Umberto SABA~ ~
459 ComSi, I | com si la nit. Aleshores voldria ~no dir res més que la son
460 Conval, XopNu | L’escolte lentament. ~I volia dir lluny. ~I alba deserta,
461 Conval, XopNu | XOP NU~ ~Cel gris, alta nuesa ~
|