El túmul de Stéphane Mallarmé

Aquest desert nodrirà aquell conjur
Mots erigint en esquerpa peanya
Ran de la nit que no ens fóra ja estranya
Car té un sol nom a oferir al futur

L’esvelt senyal no deroga l’obscur
Medi en què el vol de l’esguard el barganya
Bé que el llauràs en secreta muntanya
L’onada absent d’un silenci més pur

Ulls on l’encís d’un sol nu va ser guany
Prou a delir i presó l’aventura
I do perfet tot el cicle de l’any

Ara la nit torna a instar la lectura
Mentre la son guspireja i l’afany
Resta per dir i en el signe perdura.