Estrofa
1 8 | El meu nom les recorda, i em
2 10 | sense nosa tindrà escrit el teu silenci. ~Dur com la
3 10 | silenci. ~Dur com la mort serà el teu crit plantat en terra, ~
4 10 | no-res. ~Però encara no saps el sabor de l’oblit, ~el vi
5 10 | saps el sabor de l’oblit, ~el vi profund que et dóna a
6 10 | espere en va, i això és tot el que sóc, ~tot el que espere
7 10 | és tot el que sóc, ~tot el que espere ser en el teu
8 10 | tot el que espere ser en el teu dia ~que no és el dels
9 10 | en el teu dia ~que no és el dels meus ulls. ~Diràs:
10 11 | terra inerta ~ressona en el teu cor com una veu a l’
11 11 | d’un estel que s’apaga. El seu temps ~no és el que
12 11 | apaga. El seu temps ~no és el que crema les arrels i el
13 11 | el que crema les arrels i el tronc, ~el que crema les
14 11 | les arrels i el tronc, ~el que crema les branques,
15 11 | que crema les branques, el que esberla ~com un llamp
16 [Título]| EL TÚMUL DE CÉSAR VALLEJO~ ~
17 14 | húmer trencadís, ~atrafegat el pols d’escolopendres ~
18 16 | els carrers, ~la posta, el juny. Els poetes, quan moren. ~ ~
|