Estrofa

 1 1       | recórrec l’estantissa penombra ~de la casa tancada. ~
 2 2       |        un sol mort amb espases ~de llum desconsolada. ~
 3 3       |                        L’agonia de l’aire crema en l’estança
 4 4       |             La queixa tremolosa de bronzes tendres queia ~de
 5 4       |       de bronzes tendres queia ~de tant en tant, pausada. ~
 6 7       |         indemnes des l’angoixa ~de cada matinada. ~
 7 [Título]|                            CANT DE L’ENDEMÀ ~  ~
 8 10      |         encara no saps el sabor de l’oblit, ~el vi profund
 9 10      |       la terra sempre ~delerosa de vida ~i que algun dia parlarà
10 11      |                      2~Tot allò de què et parla aquesta terra
11 11      |      escoltes perquè no sóc tu, de lluny ~t’acompanya la meua
12 12      |    tanquen tot sovint, ~i, orfe de llum com una vaca cega, ~
13 [Título]|                        EL TÚMUL DE CÉSAR VALLEJO~ ~
14 13      |   Potser no plou. Potser, lluny de París, ~tot aquest dol se’
15 13      |         aquest dol se’t vestirà de gris ~i et moriràs cobert
16 13      |       gris ~i et moriràs cobert de llunes tendres, ~
17 14      |                                 de calzes morts vessant les
18 14      |      sents l’avís ~i la tristor de l’húmer trencadís, ~atrafegat