Estrofa

 1 1 |                            Com en somni recórrec l’estantissa
 2 3 |       L’agonia de l’aire crema en l’estança closa, ~en la
 3 3 |     crema en l’estança closa, ~en la llar afollada. ~
 4 4 | bronzes tendres queia ~de tant en tant, pausada. ~
 5 10|                    1~S’avindrà en fi la pedra a rebre ~la
 6 10|     pedra a rebre ~la teua son en la seua acostumada quietud, ~
 7 10|       serà el teu crit plantat en terra, ~desarborat per la
 8 10|       no ens abandona ~del tot en braços del no-res. ~Però
 9 10|      per tu. ~Potser ho espere en va, i això és tot el que
10 10|          tot el que espere ser en el teu dia ~que no és el
11 11|  aquesta terra inerta ~ressona en el teu cor com una veu a
12 11|      allò ~que resta sense dir en la paraula. ~M’escoltes
13 12|        3.  Coda~Jo cante així, en veu baixa. No m’agrada ~
14 12|      calle, escolte, remugue i en silenci ~bec tot sol on
15 16|  planys encara a dins del cor, en ~la sola sang. Ho saben