Estrofa

 1 10|     per la intempèrie que mai no ens abandona ~del tot en
 2 10|      del no-res. ~Però encara no saps el sabor de l’oblit, ~
 3 10| espere ser en el teu dia ~que no és el dels meus ulls. ~Diràs:
 4 10|        ja és massa tard. Però no és cert, ~també els morts
 5 11|   paraula. ~M’escoltes perquè no sóc tu, de lluny ~t’acompanya
 6 11|    que s’apaga. El seu temps ~no és el que crema les arrels
 7 12|     cante així, en veu baixa. No m’agrada ~molestar els que
 8 12|      tot sol on els altres ja no beuen, ~sota un sol que
 9 12|       beuen, ~sota un sol que no crema, una aigua que no
10 12|       no crema, una aigua que no canta.~~ ~
11 13|     potser divendres. ~Potser no plou. Potser, lluny de París, ~