Estrofa

1 1 |                               Com en somni recórrec l’estantissa
2 10| acostumada quietud, ~acollirà com un solc més la breu història
3 10|   escrit el teu silenci. ~Dur com la mort serà el teu crit
4 11| inerta ~ressona en el teu cor com una veu a l’oïda. ~La mort
5 11|   acompanya la meua absència, com ~una mirada que ha perdut
6 11|       i sent passar l’efímer ~com la llum d’un estel que s’
7 11|     branques, el que esberla ~com un llamp tremolós aquesta
8 12|      sovint, ~i, orfe de llum com una vaca cega, ~calle, escolte,