Estrofa

1 2 |               L’esquinçava somort un sol mort amb espases ~de
2 10| acostumada quietud, ~acollirà com un solc més la breu història
3 11|           l’efímer ~com la llum d’un estel que s’apaga. El seu
4 11|     branques, el que esberla ~com un llamp tremolós aquesta carn ~
5 12|         altres ja no beuen, ~sota un sol que no crema, una aigua
6 15|    mossegat la candidesa. Ploren ~un poc arreu maragdes i llorers, ~