Poesia, Part/Estrofa
1 NoEsQue | és que jo cride, és que la terra brama, ~Alerta, alerta,
2 NoEsQue | t amb el fresc xàfec en la terra – ~Debades el teu
3 NoEsQue | ocells, frondes, estrelles! ~La nostra eixorca mare demana
4 NoEsQue | és que jo cride, és que la terra brama.~ ~
5 DormDol | DORM DOLÇAMENT, TRANQUIL·LA~ ~
6 DormDol, 1 | Bella és la nit. Dorm dolçament, tranquil·
7 DormDol, 1 | Dorm dolçament, tranquil·la. ~Els meus veïns es giten ~
8 DormDol, 1 | amb pas lent. ~Al lluny la pedra ressonava pura. ~I
9 DormDol, 2 | lentament que els arbres a la vora s'adormen ~I tot seguit
10 DormDol, 3 | Dorm dolçament, tranquil·la. ~És potser que estàs trista ~
11 PerTuEs, 1 | Quan el sol s’alça ~i la rosada es vincla des dels
12 PerTuEs, 1 | no senten ira, ~que mai la meua ira no et faça nosa,
13 PerTuEs, 2 | de cor dringant. ~Dessota la celest tempestat de les
14 PerTuEs, 3 | vindré a tu sinó després de la victòria que la glòria entona ~ [
15 PerTuEs, 3 | després de la victòria que la glòria entona ~ [
16 PerTuEs, 4 | contra tu, ~mira, estreny-me la mà, que t’alça en alt en
17 PerTuEs, 4 | meus somnis, ~t’enfortesca la meua ira, i no et faça nosa,
18 Estiu, 2 | Ve ací la vespa, ve, m’olora, ~boneix,
19 Estiu, 2 | olora, ~boneix, se’n va a la gavarrera. ~La rosa enfurismada
20 Estiu, 2 | se’n va a la gavarrera. ~La rosa enfurismada es vincla – ~
21 Turba, 1 | Treball! Pa! ~Treball! Pa! ~Ve la turba, la turba! ~Com mosques
22 Turba, 1 | Treball! Pa! ~Ve la turba, la turba! ~Com mosques espantades ~
23 Turba, 1 | colpejat per un ferro. ~La turba, ~bosc immens que
24 Turba, 1 | ni hi cabria com boira la beguda ~i, amb tantes boires
25 Turba, 1 | boires com cobreixen monts, ~la turba no té pa. ~
26 Turba, 2 | Gitada està com la pasta del pa, ~s’agita,
27 Turba, 2 | pa, ~s’agita, s’infla, ~la turba. ~Espessa cèl·lula
28 Turba, 3 | Món, t’engoleix la turba! ~Del seu nas foragita
29 Turba, 3 | pou d’aigua abundant en la planura – – ~
30 Turba, 4 | dolces i flaques noies meues ~la turba. ~Tot al voltant,
31 Turba, 4 | voltant, canons fumosos. ~La palleta destorba el riu, – ~
32 Turba, 5 | Oh! ~Tota la resta és en va, ~regatar,
33 Turba, 5 | paraules, el silenci! ~Ella és ~la construcció i el constructor, ~
34 LaMeuaM | LA MEUA MARE~ ~
35 LaMeuaM, 1 | Prengué amb les seues mans la tassa ~un horabaixa de diumenge ~
36 LaMeuaM, 1 | i va seure una estona a la penombra – – ~
37 LaMeuaM, 3 | els tremolen les cames de la càrrega ~i el cap els fa
38 LaMeuaM, 4 | Per a muntanya, la de la bugada! ~En lloc del
39 LaMeuaM, 4 | Per a muntanya, la de la bugada! ~En lloc del joc
40 LaMeuaM, 4 | per a un canvi d’aires, ~la llavanera té les golfes – – ~
41 LaMeuaM, 5 | La veig, s’atura planxa en
42 LaMeuaM, 6 | net ~i llavors el carter la saludava – – ~ ~
43 NitSub, 1 | La llum alça la seua xarxa ~
44 NitSub, 1 | La llum alça la seua xarxa ~lentament des
45 NitSub, 1 | fossat al fons de l’aigua, ~la nostra cuina ja està plena
46 NitSub, 3 | al cel ~es deté, sospira la nit; ~s’asseu a la vora
47 NitSub, 3 | sospira la nit; ~s’asseu a la vora de la ciutat. ~Enfila
48 NitSub, 3 | nit; ~s’asseu a la vora de la ciutat. ~Enfila vacil·lant
49 NitSub, 3 | Enfila vacil·lant a través de la plaça; ~encén un poc de
50 NitSub, 5 | feix ~el raig de lluna, ~la llum suau de la lluna és
51 NitSub, 5 | lluna, ~la llum suau de la lluna és el fil ~en els
52 NitSub, 6 | resurrecció. ~Un gat arrapinya la tanca ~i el vigilant supersticiós ~
53 NitSub, 8 | La humitat palpenteja en la
54 NitSub, 8 | La humitat palpenteja en la penombra, ~en el fullam
55 NitSub, 8 | derribat, ~i fa més feixuga ~la pols del camí. ~Al camí,
56 NitSub, 9 | La boca de la taverna vomita
57 NitSub, 9 | La boca de la taverna vomita una llum
58 NitSub, 9 | vomita una llum estantissa, ~la finestra perboca un toll; ~
59 NitSub, 9 | ell li mostra les dents a la paret, ~la seua pena puja
60 NitSub, 9 | mostra les dents a la paret, ~la seua pena puja bullint per
61 NitSub, 9 | escales, ~plora. Aclama la revolució. ~
62 NitSub, 10 | vent com un gos errant, ~la gran llengua penjant-li,
63 NitSub, 12 | una barcassa encallada, ~la fundició és una xalana de
64 NitSub, 13 | el mapa ~dels països de la misèria. ~I allà pels camps
65 NitSub, 14 | percala d’una corda, i de la vida ~la tristor, oh nit! ~
66 NitSub, 14 | una corda, i de la vida ~la tristor, oh nit! ~Nit dels
67 NitSub, 14 | una espasa brunzent per a la victòria, ~oh nit! ~
68 NitSub, 15 | És greu la nit, és feixuga la nit. ~
69 NitSub, 15 | greu la nit, és feixuga la nit. ~M’adormiré jo també,
70 ALaVora | A LA VORA DE LA CIUTAT~ ~
71 ALaVora | A LA VORA DE LA CIUTAT~ ~
72 ALaVora, 1 | A la vora de la ciutat, on visc, ~
73 ALaVora, 1 | A la vora de la ciutat, on visc, ~quan s’
74 ALaVora, 1 | esfondra el crepuscle ~vola la sutja amb blanes ales ~com
75 ALaVora, 2 | de pesants pluges ~renten la deformada coberta de llanda – ~
76 ALaVora, 2 | nostre cor esborra vanament la tristor ~allò que va petrificant-s’
77 ALaVora, 3 | Ni que la sang ho rentàs – som així. ~
78 ALaVora, 3 | altra manera. ~Ni déu ni la ment, sinó ~el carbó, el
79 ALaVora, 4 | la matèria real ens ha creat ~
80 ALaVora, 4 | horrible, ~perquè responguem de la humanitat ~en l’etern sòl. ~
81 ALaVora, 7 | terra. El secret ~guardat en la terra s’ha obert. ~
82 ALaVora, 8 | ha esdevingut una fera ~la màquina fidel! ~Fràgils
83 ALaVora, 9 | pastor? ~Sa infància és la nostra. La màquina ~es crià
84 ALaVora, 9 | Sa infància és la nostra. La màquina ~es crià entre nosaltres. ~
85 ALaVora, 11| desconfiats i units, ~els fills de la matèria. ~Alceu el nostre
86 ALaVora, 12| les fondes galeries de la terra! ~
87 ALaVora, 13| aquesta terra dividida ~la tanca plora, es mareja i
88 ALaVora, 13| tal com quan es desferma la tempesta. ~Bufem-hi! Amunt
89 ALaVora, 14| Fins quan s’aclaresca ~la nostra meravellosa capacitat,
90 ALaVora, 14| capacitat, l’ordre ~amb què la ment concep ~la infinitud
91 ALaVora, 14| amb què la ment concep ~la infinitud finida, ~les forces
92 ALaVora, 15| A la vora de la ciutat xiscla
93 ALaVora, 15| A la vora de la ciutat xiscla aquesta cançó. ~
94 ALaVora, 15| com cau, només com cau, la ~tova, l’espessa sutja, ~
95 ALaVora, 16| El poeta – la paraula grinyola en els
96 Elegia, 1 | el cel de plom, ~hi sura la meua ànima ~arran de terra. ~
97 Elegia, 2 | les feixugues petjades de la realitat, ~esguarda’t ací
98 Elegia, 2 | altres voltes tan líquid, ~en la solitud de les eixutes mitjanceres, ~
99 Elegia, 2 | mitjanceres, ~el silenci apàtic de la misèria, ~amenaçant i pidolant, ~
100 Elegia, 2 | pidolant, ~dilueix lentament la tristesa ~condensada en
101 Elegia, 2 | el cor dels consirosos ~i la mescla ~amb la de milions. ~
102 Elegia, 2 | consirosos ~i la mescla ~amb la de milions. ~
103 Elegia, 3 | ací. Ací tot són runes. ~La dura lleterola obri la seua
104 Elegia, 3 | La dura lleterola obri la seua ombrel·la ~al pati
105 Elegia, 3 | lleterola obri la seua ombrel·la ~al pati abandonat d’una
106 Elegia, 3 | descendeixen els dies a la humida foscor. ~Respon tu – ~
107 Elegia, 4 | Ací reposes, ací, on la coixa tanca ~serva i vigila,
108 Elegia, 4 | més opulents paisatges. ~A la seua manera para la taula
109 Elegia, 4 | A la seua manera para la taula també ací ~la beneïda
110 Elegia, 4 | para la taula també ací ~la beneïda mare terra, ~martiritzada
111 Elegia, 5 | Saps tu ~la despullada joia de quina
112 Elegia, 5 | hi empeny? ~Així torna a la seua mare el fill ~rebutjat,
113 Elegia, 5 | mateixa, ~oh ànima! Açò és la meua pàtria. ~ ~
114 Oda, 1 | reverberant estic. ~Vola suau la brisa ~del jove estiu, com
115 Oda, 1 | brisa ~del jove estiu, com la calfor ~d’un dolç sopar. ~
116 Oda, 1 | ara es vincla, i em penja ~la mà. ~Contemple la crinera
117 Oda, 1 | penja ~la mà. ~Contemple la crinera de muntanyes – ~
118 Oda, 1 | crinera de muntanyes – ~la flama del teu front ~brilla
119 Oda, 1 | camí, ningú, ningú, ~mire la teua falda ~flamejar en
120 Oda, 2 | assolit de fer parlar alhora ~la intrigant solitud que està
121 Oda, 2 | solitud que està teixint ~la seua trama als fondos plecs
122 Oda, 2 | univers sencer. ~Tu, com la cataracta fuig del propi
123 Oda, 2 | cims de ma vida, ~prop de la llunyania, cante, xiscle, ~
124 Oda, 2 | xiscle, ~tot topetant amb la terra i el cel, ~que t’estime,
125 Oda, 3 | avenc en silenci s’estima la fondària, ~t’estime com
126 Oda, 3 | com els mortals s’estimen ~la vida, fins que es moren. ~
127 Oda, 3 | mots, ~els acullc com acull la terra allò que cau. ~Els
128 Oda, 3 | metall, ~t’han gravat en la meua ment, ~i allí tu, bella,
129 Oda, 3 | silenci en una gruta, ~dins de la meua boca suspés en la fredor, ~
130 Oda, 3 | de la meua boca suspés en la fredor, ~i la mà teua sobre
131 Oda, 3 | suspés en la fredor, ~i la mà teua sobre el got d’aigua, ~
132 Oda, 4 | quina matèria sóc jo ~que la teua mirada em talla i em
133 Oda, 4 | espant, ~que pel mig de la boira del no-res puc recórrer ~
134 Oda, 4 | amor en el teu rostre ~i la teua matriu faça un fruit
135 Oda, 4 | glòries! ~Benauradament passa la matèria eterna ~a través
136 Oda, 4 | vivents, ~l’insecte, ~l’alga, ~la bondat i la crueltat; ~brilla
137 Oda, 4 | insecte, ~l’alga, ~la bondat i la crueltat; ~brilla un sol,
138 Oda, 4 | una aurora boreal – ~en la teua substància es mou erràtica ~
139 Oda, 4 | substància es mou erràtica ~la inconscient eternitat. ~ ~ ~
140 Oda, 5 | Quequeja l’existència, ~només la llei és un discurs diàfan. ~
141 Oda, 5 | llavors – ~Escollida d’entre la multitud ~de milers de milions
142 Oda, 6 | pots prendre el bany! ~Tin la tovalla, eixuga’t! ~La carn
143 Oda, 6 | Tin la tovalla, eixuga’t! ~La carn s’està fregint, et
144 Oda, 6 | està fregint, et calmarà la gana! ~On jo m’estenc, allí
145 Danubi, I | I~Assegut en la més baixa pedra del moll, ~
146 Danubi, I | si escoltava, absort en la meua sort, ~la remor de
147 Danubi, I | absort en la meua sort, ~la remor de la superfície i
148 Danubi, I | meua sort, ~la remor de la superfície i el silenci
149 Danubi, I | contant contes, ~i rentava la roba bruta de la ciutat. ~
150 Danubi, I | rentava la roba bruta de la ciutat. ~De sobte es posà
151 Danubi, I | amb tot, com qui esguarda la pluja prolongada ~des d’
152 Danubi, II | cal. ~I ells, immersos en la matèria, veuen ~allò que
153 Danubi, II | confessar. ~Ens coneixem com la pena i la joia. ~Em pertany
154 Danubi, II | Ens coneixem com la pena i la joia. ~Em pertany el passat
155 Danubi, III| era dolç el menjar, ~bella la veritat als llavis de mon
156 Danubi, III| el present i el futur. ~La lluita que lliuraren els
157 Danubi, III| en pau va dissolent-la la memòria, ~i concertar per
158 Danubi, III| nostres afers comuns, ~això és la nostra feina; i no és pas
159 Judit, 1 | Despulla els arbres la tardor, comença el fred, ~
160 Judit, 1 | Arrossegues l’estufa, la trasllades tu sola, ~
161 Judit, 3 | Ara és la nit més llarga i silenciosa,
162 Judit, 3 | Si cuses, no apedaces ja la nostra flassada compartida, ~
163 FaMolt, 1 | De la mort ~que et guaita per
164 FaMolt, 2 | t’escalfes, ~fuges cap a la dona per tal que ~t’emparen
165 FaMolt, 6 | apàtrida ~com és indefensa la fera ~que fa les seues necessitats. ~
166 FaMolt, 9 | engalanant el meu dolor, la meua ansietat; ~
167 FaMolt, 13 | La cultura ~es despulla de
168 FaMolt, 13 | es despulla de mi, com de la roba ~d’altres al benaurat
169 FaMolt, 14 | em contemple agitat per la mort ~i que jo haja de patir
170 FaMolt, 15 | també pateix en el part, com la dona. ~Minva el doble dolor
171 FaMolt, 15 | Minva el doble dolor en la humilitat. ~
172 FaMolt, 16 | dolorós ~i em fa companyia la infàmia. ~
173 ArsPoet, 1 | mateixa ~interessar-me a mi la poesia? ~No tindria cap
174 ArsPoet, 2 | poc, ~no estic suspés de la llet de les faules, ~car
175 ArsPoet, 3 | La deu és bella – capbussar-s’
176 ArsPoet, 5 | taverna del present, ~fins a la raó vaig, i més enllà! ~
177 ArsPoet, 5 | vaig, i més enllà! ~Amb la meua ment lliure no fingesc ~
178 ArsPoet, 7 | amb taques vermelloses, ~la febre m’absorbeix la meua
179 ArsPoet, 7 | vermelloses, ~la febre m’absorbeix la meua saba. ~
180 ArsPoet, 8 | Jo no em tape la boca litigant. ~Li presente
181 ArsPoet, 8 | litigant. ~Li presente al saber la meua queixa. ~El segle m’
182 ArsPoet, 9 | inflexibles; ~per mi espera, en la porta d’un cinema, ~al vespre,
183 ArsPoet, 11| pare ~ni sa mare: l’amor i la raó! ~ ~
184 Ressurt, 1 | Esglaia’m, Déu, ~em cal la teua ira. ~Ressurt en el
185 Ressurt, 2 | gairebé confondre’m amb la pols, ~jugue amb els ganivets
186 Ressurt, 3 | Colpeja amb el teu llamp la meua mà. ~
187 Ressurt, 4 | Que la teua venjança, o bé la teua
188 Ressurt, 4 | Que la teua venjança, o bé la teua gràcia, ~m’alliçonen
189 Ressurt, 4 | alliçonen a colps: pecat és la innocència! ~Car ser com
190 Ressurt, 6 | matar-me ~i així m’enfrontaré a la teua absència, ~tu, que
191 PerFiHe | PER FI HE TROBAT LA MEUA PÀTRIA~ ~
192 PerFiHe, 1 | Doncs bé, per fi he trobat la meua pàtria, ~la meua terra,
193 PerFiHe, 1 | trobat la meua pàtria, ~la meua terra, on sense equivocar-se ~
194 PerFiHe, 2 | La terra em rep com una vidriola. ~
195 PerFiHe, 2 | rals ~que ens queden de la guerra. ~
196 PerFiHe, 3 | terra, dret, món nou. ~– La nostra llei encara és llei
197 PerFiHe, 5 | però ara ~sé que també la meua mort és vana. ~Es van
198 PerFiHe, 6 | en el meu lloc, enmig de la tempesta. ~Ridícul és que
199 PerFiHe, 7 | Bella és la primavera i bell l’estiu, ~
200 PerFiHe, 7 | bell l’estiu, ~però més la tardor, i encara més ~l’
|