Poesia,  Part/Estrofa

 1 NoEsQue     |      que jo cride, és que la terra brama, ~Alerta, alerta,
 2 NoEsQue     |     amb el fresc xàfec en la terra – ~Debades el teu rostre
 3 NoEsQue     |      que jo cride, és que la terra brama.~ ~
 4 PurDeC,  4  |     penjat, ~colgat en santa terra; ~creixerà herba mortífera ~
 5 Turba,  1   |  sang. ~Plantes, palmells de terra fèrtil. ~Cent mil muntanyes,
 6 ALaVora,  7 |    abaixàrem l’esguard cap a terra. El secret ~guardat en la
 7 ALaVora,  7 |     El secret ~guardat en la terra s’ha obert. ~
 8 ALaVora,  12|    les fondes galeries de la terra! ~
 9 ALaVora,  13|         A l’entorn d’aquesta terra dividida ~la tanca plora,
10 Elegia,  1  |      la meua ànima ~arran de terra. ~Hi sura, però no aixeca
11 Elegia,  4  |   també ací ~la beneïda mare terra, ~martiritzada per tal de
12 Elegia,  5  |      rebutjat, maltractat en terra estranya. ~De veritat ~només
13 Oda,  2     | xiscle, ~tot topetant amb la terra i el cel, ~que t’estime,
14 Oda,  3     |      els acullc com acull la terra allò que cau. ~Els meus
15 PerFiHe,  1 |     la meua pàtria, ~la meua terra, on sense equivocar-se ~
16 PerFiHe,  2 |                           La terra em rep com una vidriola. ~
17 PerFiHe,  3 |      gravada ~tanta bellesa: terra, dret, món nou. ~– La nostra