Poesia,  Part/Estrofa

 1 Turba,  1   |         enlaire espurna, ~com el qui obri els ulls ~colpejat
 2 ALaVora,  9 |                                  Qui domarà –potser el terratinent?– ~
 3 ALaVora,  10|         de genolls ~resant-li, a qui tan sols ~és possessió vostra. ~
 4 ALaVora,  10|          però, només s’inclina a qui ~li ha donat a menjar... ~
 5 ALaVora,  11|        el nostre cor! Pertany ~a qui l’alça. ~Només pot posseir
 6 ALaVora,  11|       pot posseir aqueixa força ~qui és ple de nosaltres. ~
 7 ALaVora,  12|           només l’ha vist-sentit qui ha esguardat el sol ~tot
 8 ALaVora,  12| ofegant-se en el seu propi fum, ~qui ha escoltat com bategaven ~
 9 Elegia,  3  |       als altres miserables, ~en qui s’ha encabit aquesta gran
10 Danubi,  I  |       escampà. ~Tot amb tot, com qui esguarda la pluja prolongada ~
11 FaMolt,  4  |          per això abraça ~tot el qui troba dona ~fins que els
12 FaMolt,  5  |       doble, que calga estimar. ~Qui estima i no pot fer-se correspondre, ~
13 FaMolt,  12 |        el món ~rebutja aquells a qui el somni fa por ~i són enlluernats
14 FaMolt,  15 |                                  Qui naix ~també pateix en el
15 PerFiHe,  7 |      encara més ~l’hivern, per a qui espera llar, família, ~definitivament