Poesia,  Part/Estrofa

 1 Estiu,  2   |                             Ve ací la vespa, ve, m’olora, ~
 2 NitSub,  14 |   Sigues el meu carbó, ~fumeja ací al meu cor, ~fon el ferro
 3 ALaVora,  11|                        Heu-nos ací, desconfiats i units, ~els
 4 Elegia,  2  |       la realitat, ~esguarda’t ací baix, ~contempla el teu
 5 Elegia,  2  |      contempla el teu origen! ~Ací on, sota el cel altres voltes
 6 Elegia,  3  |      univers humà ~és fabricat ací. Ací tot són runes. ~La
 7 Elegia,  3  | univers humà ~és fabricat ací. Ací tot són runes. ~La dura
 8 Elegia,  3  |    foscor. ~Respon tu – ~ets d’ací? ~¿Ets d’ací, que no t’abandona
 9 Elegia,  3  |       tu – ~ets d’ací? ~¿Ets d’ací, que no t’abandona mai ~
10 Elegia,  4  |                                Ací reposes, ací, on la coixa
11 Elegia,  4  |                   Ací reposes, ací, on la coixa tanca ~serva
12 Elegia,  4  |       moral. ~T’hi reconeixes? Ací les ànimes ~esperen, buides,
13 Elegia,  4  |     manera para la taula també ací ~la beneïda mare terra, ~
14 Elegia,  5  |   estranya. ~De veritat ~només ací pots tu riure o plorar. ~
15 Elegia,  5  |      tu riure o plorar. ~Només ací pots posseir-te tu mateixa, ~