Poesia,  Part/Estrofa

 1 NoEsQue    |        en la terra – ~Debades el teu rostre en tu mateix enfonses, ~
 2 PerTuEs,  3|        em duen lentament fins al teu llit. ~
 3 NitSub,  14|                       Imatge del teu vent humit, apegalós, ~és
 4 Elegia,  2 |          ací baix, ~contempla el teu origen! ~Ací on, sota el
 5 Oda,  1    |        muntanyes – ~la flama del teu front ~brilla en totes les
 6 Oda,  3    |     amada imatge, ~omplis amb el teu ser tot l’essencial. ~Els
 7 Oda,  3    |      aturares als meus ulls. ~El teu sabor, com el silenci en
 8 Oda,  4    | paisatges sinuosos i fèrtils del teu cos? ~I, com el verb en
 9 Oda,  4    |        als teus misteris!... ~El teu rec arterial, com els rosers, ~
10 Oda,  4    |        broten flors d’amor en el teu rostre ~i la teua matriu
11 Oda,  4    |     beneït. ~El sòl sensible del teu ventre ~és brodat de menudes ~
12 Oda,  4    |     matèria eterna ~a través del teu cos, pels túnels dels teus
13 Oda,  6    |        jo m’estenc, allí tens el teu llit.) ~ ~
14 Ressurt,  3|        fer això! ~Colpeja amb el teu llamp la meua mà. ~