Poesia,  Part/Estrofa

 1 PerTuEs,  2|   lúrgics, vencedors, llançaran cap al cel el ~                                                                         [
 2 PerTuEs,  3|        llancen el pa, ~i amb el cap cot cobert de farina m’hi
 3 LaMeuaM,  3|       cames de la càrrega ~i el cap els fa molt mal de tant
 4 NitSub,  8 |   esmuny ~amb unes octavilles. ~Cap endavant ensuma com un gos, ~
 5 NitSub,  8 |  endreça les orelles com un gat cap arrere; ~cada fanal li és
 6 ALaVora,  3|       cabell ~se’ns adhereix al cap d’altra manera. ~Ni déu
 7 ALaVora,  7|                                 Cap futur vencedor ~no s’havia
 8 ALaVora,  7| estrelles: ~abaixàrem l’esguard cap a terra. El secret ~guardat
 9 Oda,  1    |    congrega entorn meu, ~el meu cap ara es vincla, i em penja ~
10 FaMolt,  2 |   alhora que t’escalfes, ~fuges cap a la dona per tal que ~t’
11 FaMolt,  9 |        vius. Em sent brunzir el cap, ~engalanant el meu dolor,
12 ArsPoet,  1|       mi la poesia? ~No tindria cap gràcia que l’estrella ~del
13 ArsPoet,  1|      del riu nocturn s’enlairàs cap al cel. ~
14 ArsPoet,  6|     encara remugant no serviré ~cap poder envilit, mutilador. ~