Poesia,  Part/Estrofa

 1 PerTuEs,  1 |                           Quan el sol s’alça ~i la rosada
 2 PerTuEs,  3 | Ni t'adones que em drece, quan parle del futur, ~si vols,
 3 PerTuEs,  3 |           de les urbs, ~o quan uneixen els flequers llurs
 4 ALaVora,  1 |   de la ciutat, on visc, ~quan s’esfondra el crepuscle ~
 5 ALaVora,  8 |   el prim gel d’un toll, ~quan salta, l’arrebossat de les
 6 ALaVora,  13|  del nostre alé, ~tal com quan es desferma la tempesta. ~
 7 ALaVora,  14|                      Fins quan s’aclaresca ~la nostra meravellosa
 8 Danubi,  I  |    Igual que els músculs, quan treballa l’home ~llimant,
 9 Danubi,  III| Jo rage d’ells. «Veuràs, ~quan ja nosaltres no viurem!...» –
10 Judit,  2   |       dels freds passats, quan encara els meus braços,
11 Judit,  2   |      no t’havien premut, ~quan no hi havia renys entre
12 FaMolt,  10 |   sonall entre els dits, ~quan l’han deixat els seus pares