Poesia,  Part/Estrofa

 1 Oda,  4     |                4~Oh, quina matèria sóc jo ~que la teua mirada em
 2 Danubi,  III|        diuen. ~Em parlen perquè ja sóc ells; ~essent tan feble,
 3 Danubi,  III|             essent tan feble, així sóc fort, ~jo que recorde que
 4 Danubi,  III|          fort, ~jo que recorde que sóc més que molts, ~perquè sóc
 5 Danubi,  III|         sóc més que molts, ~perquè sóc cada ancestre fins al germen
 6 Danubi,  III|           fins al germen primer – ~sóc l’Ancestre que s’obri per
 7 Danubi,  III|            fent-me l’U animat! ~Jo sóc el món – tot el que fou
 8 ArsPoet,  1 |                                    Sóc poeta – com pot en si mateixa ~
 9 Ressurt,  3 |                                    Sóc inflamable, i com el sol ~
10 Ressurt,  4 |           innocència! ~Car ser com sóc tan càndid ~em crema més
11 Ressurt,  5 | tempestuosos d’escumejant saliva. ~Sóc ja ardit per a tot; ~res,