Poesia,  Part/Estrofa

 1 PerTuEs,  3 |    posen ~i em duen lentament fins al teu llit. ~
 2 NitSub,  5  |     els solcs dels telers, ~i fins al dematí, mentre cessa
 3 ALaVora,  14|                               Fins quan s’aclaresca ~la nostra
 4 Oda,  3     |   mortals s’estimen ~la vida, fins que es moren. ~Els teus
 5 Oda,  5     |   sempre. ~Però tots clamaran fins llavors – ~Escollida d’entre
 6 Danubi,  I  | gracioses ~i somrients venien fins a mi. ~S’estremien en el
 7 Danubi,  III|      perquè sóc cada ancestre fins al germen primer – ~sóc
 8 FaMolt,  4  |        tot el qui troba dona ~fins que els llavis es tornen
 9 ArsPoet,  4 |       poetes? ~Que s’embruten fins el mateix pitram ~i facen
10 ArsPoet,  5 | aquesta taverna del present, ~fins a la raó vaig, i més enllà! ~
11 Ressurt,  2 |   tombe guitat per un cavall ~fins gairebé confondre’m amb