Poesia,  Part/Estrofa

 1 Turba,  1   |       espantades ~s’envolen d’ella pedres. ~Pedram enlaire
 2 Turba,  5   |    les paraules, el silenci! ~Ella és ~la construcció i el
 3 LaMeuaM,  6 | esquena, ~jo no ho sabia, que ella era tan jove, ~somiava que
 4 ALaVora,  10|   sols ~és possessió vostra. ~Ella, però, només s’inclina a
 5 FaMolt,  11 |        Què podria ~fer jo per ella i contra ella? ~No em fa
 6 FaMolt,  11 |      fer jo per ella i contra ella? ~No em fa vergonya imaginar-ho, ~
 7 FaMolt,  14 |       està escrit, però, ~que ella em contemple agitat per
 8 FaMolt,  17 |        Xiquets, que en passar ella ~els vostres ulls rebenten. ~
 9 FaMolt,  26 |      remugueu amb mi, ~mentre ella s’adorm: Fa molt de mal. ~
10 FaMolt,  27 |     visca. ~Ha renegat el que ella val. ~Per comoditat seua