Poesia,  Part/Estrofa

1 Oda,  1    |        ningú, ningú, ~mire la teua falda ~flamejar en el vent. ~
2 Oda,  3    | suspés en la fredor, ~i la mà teua sobre el got d’aigua, ~amb
3 Oda,  4    |  quina matèria sóc jo ~que la teua mirada em talla i em transforma? ~
4 Oda,  4    |   amor en el teu rostre ~i la teua matriu faça un fruit beneït. ~
5 Oda,  4    |    una aurora boreal – ~en la teua substància es mou erràtica ~
6 Ressurt,  1|    Esglaia’m, Déu, ~em cal la teua ira. ~Ressurt en el corrent ~
7 Ressurt,  4|                        Que la teua venjança, o bé la teua gràcia, ~
8 Ressurt,  4|     la teua venjança, o bé la teua gràcia, ~m’alliçonen a colps:
9 Ressurt,  6|      i així m’enfrontaré a la teua absència, ~tu, que tens