Poesia, Part/Estrofa
1 NoEsQue | brama, ~Alerta, alerta, el dimoni ha enfollit, ~Amaga’
2 NoEsQue | ha enfollit, ~Amaga’t en el fons net dels ullals, ~Fon-te
3 NoEsQue | dels ullals, ~Fon-te tot en el vidre, ~Oculta’t al darrere
4 NoEsQue | insectes, ~Oh, amaga’t en el pa tot just eixit del forn, ~
5 NoEsQue | pobret meu. ~Filtra’t amb el fresc xàfec en la terra – ~
6 NoEsQue | xàfec en la terra – ~Debades el teu rostre en tu mateix
7 PurDeC, 4 | creixerà herba mortífera ~sobre el meu cor bellíssim. ~ ~
8 DormDol, 1 | pedra ressonava pura. ~I el martell ~I el carrer ~I
9 DormDol, 1 | ressonava pura. ~I el martell ~I el carrer ~I ara hi ha aquest
10 PerTuEs, 1 | Quan el sol s’alça ~i la rosada
11 PerTuEs, 2 | vencedors, llançaran cap al cel el ~ [
12 PerTuEs, 3 | bones pales, amb què llancen el pa, ~i amb el cap cot cobert
13 PerTuEs, 3 | què llancen el pa, ~i amb el cap cot cobert de farina
14 Estiu, 1 | brisa amb platejada ~calma el bedoll i el cel s’hi bressa. ~
15 Estiu, 1 | platejada ~calma el bedoll i el cel s’hi bressa. ~
16 Estiu, 3 | trontolleja l’espiga. ~S’ajup el temperi en les branques. ~
17 Estiu, 4 | El meu tan breu estiu s’acaba. ~
18 Estiu, 4 | estiu s’acaba. ~Se m’enduu el vent, matoll errant – ~crepita
19 Estiu, 4 | matoll errant – ~crepita el cel i allà dalt brilla ~
20 Turba, 1 | Pedram enlaire espurna, ~com el qui obri els ulls ~colpejat
21 Turba, 1 | fèrtil. ~Cent mil muntanyes, el seu pa, ~ni hi cabria com
22 Turba, 3 | Malda per prendre, estira el braç quant pot ~vers granja,
23 Turba, 3 | Óssa Major, les Plèiades, ~el pou d’aigua abundant en
24 Turba, 4 | fumosos. ~La palleta destorba el riu, – ~però, mireu, ja
25 Turba, 4 | riu, – ~però, mireu, ja el corrent l’arrossega! ~i
26 Turba, 5 | regatar, maleir, les paraules, el silenci! ~Ella és ~la construcció
27 Turba, 5 | Ella és ~la construcció i el constructor, ~el sostre
28 Turba, 5 | construcció i el constructor, ~el sostre dalt i baix els fonaments, ~
29 Turba, 5 | fonaments, ~l’obrer de vila, el projectista – – ~Visca els
30 LaMeuaM, 3 | les cames de la càrrega ~i el cap els fa molt mal de tant
31 LaMeuaM, 4 | joc sedant dels núvols, ~el baf, i, per a un canvi d’
32 LaMeuaM, 5 | s’atura planxa en mà. ~El capital trencà sa fràgil ~
33 LaMeuaM, 6 | davantal ben net ~i llavors el carter la saludava – – ~ ~
34 NitSub, 1 | del pati interior; ~com el fossat al fons de l’aigua, ~
35 NitSub, 2 | feixuc, ~i s’arrossega, el raspall de fregar; ~damunt
36 NitSub, 5 | descendeix en un feix ~el raig de lluna, ~la llum
37 NitSub, 5 | llum suau de la lluna és el fil ~en els solcs dels telers, ~
38 NitSub, 5 | al dematí, mentre cessa el treball, ~les màquines teixeixen
39 NitSub, 6 | Aquestos tallers guarden el secret ~d’una lúgubre resurrecció. ~
40 NitSub, 6 | gat arrapinya la tanca ~i el vigilant supersticiós ~hi
41 NitSub, 8 | palpenteja en la penombra, ~en el fullam de l’arbre derribat, ~
42 NitSub, 9 | només hi vetla un jornaler. ~El taverner somnoleja, bleixant, ~
43 NitSub, 10 | cruixidores aigües. ~Corre el vent com un gos errant, ~
44 NitSub, 11 | naden silenciosos amb el corrent nocturn – – ~
45 NitSub, 12 | El magatzem és una barcassa
46 NitSub, 12 | és una xalana de ferro ~i el buidador somia un nadó roig ~
47 NitSub, 13 | és humit, tot és feixuc. ~El llapó dibuixa el mapa ~dels
48 NitSub, 13 | feixuc. ~El llapó dibuixa el mapa ~dels països de la
49 NitSub, 14 | Nit dels pobres! Sigues el meu carbó, ~fumeja ací al
50 NitSub, 14 | fumeja ací al meu cor, ~fon el ferro dins mi, ~sòlida enclusa
51 NitSub, 15 | també, doncs, germans. ~Que el patiment no ens pese en
52 NitSub, 15 | els insectes no ens piquen el cos. ~ ~
53 ALaVora, 1 | on visc, ~quan s’esfondra el crepuscle ~vola la sutja
54 ALaVora, 1 | va sedimentant-s’hi com el guano ~fort, gros. ~
55 ALaVora, 3 | altra espècie. ~Pronunciem el mot altrament, el cabell ~
56 ALaVora, 3 | Pronunciem el mot altrament, el cabell ~se’ns adhereix al
57 ALaVora, 3 | Ni déu ni la ment, sinó ~el carbó, el ferro i el petroli, ~
58 ALaVora, 3 | la ment, sinó ~el carbó, el ferro i el petroli, ~
59 ALaVora, 3 | sinó ~el carbó, el ferro i el petroli, ~
60 ALaVora, 5 | això és que en nosaltres el sentit ~de tota obra humana
61 ALaVora, 6 | Des que es va formar ~el sistema solar, ~bé que el
62 ALaVora, 6 | el sistema solar, ~bé que el passat és molt, ~mai tanta
63 ALaVora, 7 | abaixàrem l’esguard cap a terra. El secret ~guardat en la terra
64 ALaVora, 8 | Fràgils pobles cruixen ~com el prim gel d’un toll, ~quan
65 ALaVora, 8 | ciutats ~es desprén, i tombeja el cel. ~
66 ALaVora, 9 | Qui domarà –potser el terratinent?– ~el gos salvatge
67 ALaVora, 9 | potser el terratinent?– ~el gos salvatge del pastor? ~
68 ALaVora, 9 | crideu-la! ~Nosaltres en sabem el nom. ~
69 ALaVora, 11| fills de la matèria. ~Alceu el nostre cor! Pertany ~a qui
70 ALaVora, 12| Amunt el cor, per damunt dels tallers! ~
71 ALaVora, 12| vist-sentit qui ha esguardat el sol ~tot ofegant-se en el
72 ALaVora, 12| el sol ~tot ofegant-se en el seu propi fum, ~qui ha escoltat
73 ALaVora, 13| tempesta. ~Bufem-hi! Amunt el cor, ~que hi fumege, allà
74 ALaVora, 15| ciutat xiscla aquesta cançó. ~El poeta, el parent, ~mira,
75 ALaVora, 15| aquesta cançó. ~El poeta, el parent, ~mira, mira només,
76 ALaVora, 15| va sedimentant-s’hi com el guano ~fort, gros. ~
77 ALaVora, 16| El poeta – la paraula grinyola
78 ALaVora, 16| del món donat), ~preveu el futur conscient ~i construeix
79 Elegia, 1 | Com el fum que vola pel trist paisatge, ~
80 Elegia, 1 | plenament condensant-se davall el cel de plom, ~hi sura la
81 Elegia, 1 | Hi sura, però no aixeca el vol. ~
82 Elegia, 2 | esguarda’t ací baix, ~contempla el teu origen! ~Ací on, sota
83 Elegia, 2 | teu origen! ~Ací on, sota el cel altres voltes tan líquid, ~
84 Elegia, 2 | les eixutes mitjanceres, ~el silenci apàtic de la misèria, ~
85 Elegia, 2 | tristesa ~condensada en el cor dels consirosos ~i la
86 Elegia, 3 | que no t’abandona mai ~el greu desig ~d’assemblar-te
87 Elegia, 4 | de vidre ~incrustats en el fang assecat miren ~amb
88 Elegia, 5 | i t’hi arrossega perquè el paisatge et copse, ~i quin
89 Elegia, 5 | Així torna a la seua mare el fill ~rebutjat, maltractat
90 Oda, 1 | un dolç sopar. ~Acostume el meu cor al silenci. ~No
91 Oda, 1 | es congrega entorn meu, ~el meu cap ara es vincla, i
92 Oda, 1 | en totes les fulles. ~En el camí, ningú, ningú, ~mire
93 Oda, 1 | teua falda ~flamejar en el vent. ~Sota els fràgils
94 Oda, 1 | pits i ~– mentrestant corre el rierol Szinva – ~veig rajar
95 Oda, 1 | redons, ~les teues dents, el riure encisador. ~ ~ ~
96 Oda, 2 | topetant amb la terra i el cel, ~que t’estime, dolça
97 Oda, 3 | volen llum, ~com l’esperit el foc i els cossos el descans! ~
98 Oda, 3 | esperit el foc i els cossos el descans! ~T’estime així
99 Oda, 3 | amada imatge, ~omplis amb el teu ser tot l’essencial. ~
100 Oda, 3 | aturares als meus ulls. ~El teu sabor, com el silenci
101 Oda, 3 | ulls. ~El teu sabor, com el silenci en una gruta, ~dins
102 Oda, 3 | fredor, ~i la mà teua sobre el got d’aigua, ~amb les venes
103 Oda, 4 | fèrtils del teu cos? ~I, com el verb en una ment oberta, ~
104 Oda, 4 | jo als teus misteris!... ~El teu rec arterial, com els
105 Oda, 4 | que broten flors d’amor en el teu rostre ~i la teua matriu
106 Oda, 4 | matriu faça un fruit beneït. ~El sòl sensible del teu ventre ~
107 Oda, 5 | acull-me en tu!... ~(Que és alt el cel, a l’alba! ~En els seus
108 Oda, 5 | minerals lluen exèrcits. ~El gran fulgor enlluerna els
109 Oda, 5 | grinyolar i batre damunt meu ~el meu cor.) ~ ~ ~
110 Oda, 6 | Cançó afegida)~(Se m’enduu el tren, i seguesc els teus
111 Oda, 6 | mateix et trobaré, ~potser el meu ardent rostre s’enfredarà, ~
112 Oda, 6 | està tèbia, ja pots prendre el bany! ~Tin la tovalla, eixuga’
113 Oda, 6 | On jo m’estenc, allí tens el teu llit.) ~ ~
114 Danubi | VORA EL DANUBI ~ ~
115 Danubi, I | remor de la superfície i el silenci del fons. ~Com si
116 Danubi, I | hagués començat al meu cor el seu curs, ~era tèrbol, savi
117 Danubi, I | era tèrbol, savi i gran, el Danubi. ~Igual que els músculs,
118 Danubi, I | eterna, queia ~esblaimat el passat, tan bigarrat ahir. ~
119 Danubi, I | passat, tan bigarrat ahir. ~El Danubi corria. I com infant
120 Danubi, I | fins a mi. ~S’estremien en el corrent del temps, ~com
121 Danubi, II | i s’hi suma completament el temps ~que contemplen cent
122 Danubi, II | pena i la joia. ~Em pertany el passat i els pertany el
123 Danubi, II | el passat i els pertany el present. ~Escrivim poesia –
124 Danubi, II | Escrivim poesia – ells em guien el llapis ~i jo els sent i
125 Danubi, III| III~Ma mare era cumana, el meu pare mig székely ~mig
126 Danubi, III| llavis de ma mare era dolç el menjar, ~bella la veritat
127 Danubi, III| fent-me l’U animat! ~Jo sóc el món – tot el que fou i el
128 Danubi, III| animat! ~Jo sóc el món – tot el que fou i el que és: ~les
129 Danubi, III| el món – tot el que fou i el que és: ~les moltes generacions
130 Danubi, III| conquistadors morts vencen amb mi ~i el turment dels vençuts em
131 Danubi, III| cor, que li deu al passat ~el plàcid futur – hongaresos
132 Danubi, III| guerra ~haver de confessar el passat. ~S’abracen les suaus
133 Danubi, III| onades del Danubi, ~que és el passat, el present i el
134 Danubi, III| Danubi, ~que és el passat, el present i el futur. ~La
135 Danubi, III| el passat, el present i el futur. ~La lluita que lliuraren
136 Judit, 1 | arbres la tardor, comença el fred, ~ ja cal
137 Judit, 1 | ja cal encendre el foc. ~Arrossegues l’estufa,
138 Judit, 1 | sola, ~ com en el temps ~
139 Judit, 3 | més llarga i silenciosa, el món ~ més gran
140 FaMolt, 1 | com espantat ratolí en el forat) ~
141 FaMolt, 3 | No sols atrau ~el si càlid i tou, no sols
142 FaMolt, 4 | per això abraça ~tot el qui troba dona ~fins que
143 FaMolt, 7 | altra ~sortida; ni endegant el ganivet ~envers ta pròpia
144 FaMolt, 9 | els vius. Em sent brunzir el cap, ~engalanant el meu
145 FaMolt, 9 | brunzir el cap, ~engalanant el meu dolor, la meua ansietat; ~
146 FaMolt, 10 | com el xiquet ~que bellugueja el
147 FaMolt, 10 | el xiquet ~que bellugueja el sonall entre els dits, ~
148 FaMolt, 12 | puix que el món ~rebutja aquells a qui
149 FaMolt, 12 | món ~rebutja aquells a qui el somni fa por ~i són enlluernats
150 FaMolt, 15 | Qui naix ~també pateix en el part, com la dona. ~Minva
151 FaMolt, 15 | part, com la dona. ~Minva el doble dolor en la humilitat. ~
152 FaMolt, 16 | Però a mi ~em pagaran el meu cant dolorós ~i em fa
153 FaMolt, 27 | mentre visca. ~Ha renegat el que ella val. ~Per comoditat
154 ArsPoet, 2 | El temps se’n va fluint a poc
155 ArsPoet, 4 | poetes? ~Que s’embruten fins el mateix pitram ~i facen com
156 ArsPoet, 8 | al saber la meua queixa. ~El segle m’hi contempla, protector: ~
157 ArsPoet, 8 | hi contempla, protector: ~el camperol, tot llaurant,
158 ArsPoet, 9 | el cos de l’obrer em pressent ~
159 ArsPoet, 9 | d’un cinema, ~al vespre, el jovencell mal abillat. ~
160 ArsPoet, 11| immoderat com és. ~Que no el perden de vista, ni son
161 Ressurt | RESSURT EN EL CORRENT~ ~
162 Ressurt, 1 | la teua ira. ~Ressurt en el corrent ~i que el curs del
163 Ressurt, 1 | Ressurt en el corrent ~i que el curs del no-res no t’arrossegue. ~
164 Ressurt, 2 | tan grans sofriments ~que el cor de l’home no pot suportar-los. ~
165 Ressurt, 3 | Sóc inflamable, i com el sol ~he donat tanta flama –
166 Ressurt, 3 | puc fer això! ~Colpeja amb el teu llamp la meua mà. ~
167 Ressurt, 5 | Si estic sol en el llit, voltege com un mos ~
168 PerFiHe, 1 | equivocar-se ~escriuria el meu nom damunt de mi ~l’
169 PerFiHe, 6 | nàixer, he volgut estar ~en el meu lloc, enmig de la tempesta. ~
|