Poesia, Part/Estrofa
1 NoEsQue | aresta esmolada d’un bri ~I ja seràs més gran que l’
2 PurDeC, 3 | diable. ~Pur de cor, robaré ~i, si cal, mataré. ~
3 PurDeC, 4 | Seré pres i penjat, ~colgat en santa
4 DormDol, 1 | la pedra ressonava pura. ~I el martell ~I el carrer ~
5 DormDol, 1 | ressonava pura. ~I el martell ~I el carrer ~I ara hi ha aquest
6 DormDol, 1 | el martell ~I el carrer ~I ara hi ha aquest silenci. ~
7 DormDol, 2 | silenci. ~Que no murmura i lentament s’allunya. ~Tan
8 DormDol, 2 | arbres a la vora s'adormen ~I tot seguit els peixos ~I
9 DormDol, 2 | I tot seguit els peixos ~I també les estrelles. ~I
10 DormDol, 2 | I també les estrelles. ~I jo hi reste tot sol. ~
11 DormDol, 3 | potser que estàs trista ~I per això estic trist també. ~
12 PerTuEs, 1 | Quan el sol s’alça ~i la rosada es vincla des
13 PerTuEs, 2 | pense en les places extenses i fuents, on potser he de
14 PerTuEs, 2 | vindran en files atapeïdes, ~i els sis milions de metal·
15 PerTuEs, 3 | amb què llancen el pa, ~i amb el cap cot cobert de
16 PerTuEs, 3 | cobert de farina m’hi posen ~i em duen lentament fins al
17 PerTuEs, 4 | enfortesca la meua ira, i no et faça nosa, amada. ~ ~
18 Estiu, 1 | platejada ~calma el bedoll i el cel s’hi bressa. ~
19 Estiu, 4 | errant – ~crepita el cel i allà dalt brilla ~amb llum
20 Turba, 1 | cabria com boira la beguda ~i, amb tantes boires com cobreixen
21 Turba, 2 | divideix com una ameba, ~i retrau els seus altres tentacles. ~
22 Turba, 4 | encorbats pares meus, ~dolces i flaques noies meues ~la
23 Turba, 4 | el corrent l’arrossega! ~i també s’enduu els bancs, ~
24 Turba, 5 | Ella és ~la construcció i el constructor, ~el sostre
25 Turba, 5 | constructor, ~el sostre dalt i baix els fonaments, ~l’obrer
26 LaMeuaM, 1 | tot somrient silenciosa ~i va seure una estona a la
27 LaMeuaM, 2 | sopar de ses excel·lències, ~i en acotxar-nos jo pensava ~
28 LaMeuaM, 3 | les cames de la càrrega ~i el cap els fa molt mal de
29 LaMeuaM, 4 | sedant dels núvols, ~el baf, i, per a un canvi d’aires, ~
30 LaMeuaM, 5 | sa fràgil ~estatura, més i més magra – ~recordeu-vos-en,
31 LaMeuaM, 6 | duia un davantal ben net ~i llavors el carter la saludava – – ~ ~
32 NitSub, 2 | gairebé es dreça, feixuc, ~i s’arrossega, el raspall
33 NitSub, 3 | I en draps greixosos al cel ~
34 NitSub, 5 | I a les finestres de les filatures ~
35 NitSub, 5 | els solcs dels telers, ~i fins al dematí, mentre cessa
36 NitSub, 6 | I més ellà, com un cementeri
37 NitSub, 6 | gat arrapinya la tanca ~i el vigilant supersticiós ~
38 NitSub, 8 | fullam de l’arbre derribat, ~i fa més feixuga ~la pols
39 NitSub, 10 | penjant-li, tocant l’aigua, ~i engoleix aigua. ~
40 NitSub, 12 | és una xalana de ferro ~i el buidador somia un nadó
41 NitSub, 13 | dels països de la misèria. ~I allà pels camps erms, ~parracs
42 NitSub, 13 | les esparracades brosses, ~i paper. Com voldria arrossegar-se!
43 NitSub, 13 | arrossegar-se! S’estremeix ~i no té força per a moure... ~
44 NitSub, 14 | esfilagarsada ~percala d’una corda, i de la vida ~la tristor,
45 ALaVora, 1 | com petits rats-penats, ~i va sedimentant-s’hi com
46 ALaVora, 2 | ànimes nostres aquest temps. ~I com espessos draps ~de pesants
47 ALaVora, 3 | sinó ~el carbó, el ferro i el petroli, ~
48 ALaVora, 4 | tot llançant-nos bullents i violents ~dins els motles
49 ALaVora, 6 | fam, armes, fanatisme i còlera ~devastaren les nostres
50 ALaVora, 8 | les ciutats ~es desprén, i tombeja el cel. ~
51 ALaVora, 10| I ja veiem que aviat ~tots
52 ALaVora, 11| Heu-nos ací, desconfiats i units, ~els fills de la
53 ALaVora, 12| tallers! ~Un cor tan gran i tan cobert de sutja, ~només
54 ALaVora, 13| la tanca plora, es mareja i trontolla ~al buf del nostre
55 ALaVora, 14| forces de producció per fora i els ~instints per dins... ~
56 ALaVora, 15| tova, l’espessa sutja, ~i va sedimentant-s’hi com
57 ALaVora, 16| preveu el futur conscient ~i construeix dins d’ell mateix,
58 Elegia, 2 | de la misèria, ~amenaçant i pidolant, ~dilueix lentament
59 Elegia, 2 | el cor dels consirosos ~i la mescla ~amb la de milions. ~
60 Elegia, 3 | encabit aquesta gran època ~i en els rostres dels quals
61 Elegia, 4 | on la coixa tanca ~serva i vigila, tot cridant, ~aquest
62 Elegia, 4 | voltant ~ensomien abstrets i esquius ~cases altes que
63 Elegia, 4 | dunes ~una mica d’arena... i a voltes revola, brunzent, ~
64 Elegia, 4 | per les deixes humanes ~i els parracs ~des de més
65 Elegia, 5 | consciència ~t’hi atrau i t’hi arrossega perquè el
66 Elegia, 5 | perquè el paisatge et copse, ~i quin ric sofriment ~t’hi
67 Oda, 1 | el meu cap ara es vincla, i em penja ~la mà. ~Contemple
68 Oda, 1 | un instant els teus pits i ~– mentrestant corre el
69 Oda, 1 | volta ~als codolets blancs i redons, ~les teues dents,
70 Oda, 2 | als fondos plecs del cor ~i l’univers sencer. ~Tu, com
71 Oda, 2 | propi soroll, ~m’abandones i corres silenciosament, ~
72 Oda, 2 | tot topetant amb la terra i el cel, ~que t’estime, dolça
73 Oda, 3 | llum, ~com l’esperit el foc i els cossos el descans! ~
74 Oda, 3 | gravat en la meua ment, ~i allí tu, bella, amada imatge, ~
75 Oda, 3 | Les estrelles es cremen i cauen; ~tu, en canvi, t’
76 Oda, 3 | boca suspés en la fredor, ~i la mà teua sobre el got
77 Oda, 4 | la teua mirada em talla i em transforma? ~Quina llum
78 Oda, 4 | transforma? ~Quina llum i quina ànima, ~quin fenomen
79 Oda, 4 | els paisatges sinuosos i fèrtils del teu cos? ~I,
80 Oda, 4 | i fèrtils del teu cos? ~I, com el verb en una ment
81 Oda, 4 | d’amor en el teu rostre ~i la teua matriu faça un fruit
82 Oda, 4 | finíssims ~que es nuguen i es desnuguen – ~perquè les
83 Oda, 4 | humors en reculguen l’eixam ~i els bells arbusts dels teus
84 Oda, 4 | túnels dels teus intestins, ~i l’escòria rep una vida complida ~
85 Oda, 4 | insecte, ~l’alga, ~la bondat i la crueltat; ~brilla un
86 Oda, 5 | perdut. ~Sent grinyolar i batre damunt meu ~el meu
87 Oda, 6 | afegida)~(Se m’enduu el tren, i seguesc els teus passos, ~
88 Danubi, I | I~Assegut en la més baixa
89 Danubi, I | la remor de la superfície i el silenci del fons. ~Com
90 Danubi, I | curs, ~era tèrbol, savi i gran, el Danubi. ~Igual
91 Danubi, I | s’enervava ~cada onada i cada moviment. ~I com ma
92 Danubi, I | onada i cada moviment. ~I com ma mare, em bressolava,
93 Danubi, I | bressolava, contant contes, ~i rentava la roba bruta de
94 Danubi, I | ahir. ~El Danubi corria. I com infant al si ~d’una
95 Danubi, I | al si ~d’una mare fèrtil i abstreta, ~les escumes jugaven
96 Danubi, I | escumes jugaven gracioses ~i somrients venien fins a
97 Danubi, II | ara de sobte. ~Un instant, i s’hi suma completament el
98 Danubi, II | abraçaven, feien allò que cal. ~I ells, immersos en la matèria,
99 Danubi, II | Ens coneixem com la pena i la joia. ~Em pertany el
100 Danubi, II | joia. ~Em pertany el passat i els pertany el present. ~
101 Danubi, II | ells em guien el llapis ~i jo els sent i faig memòria. ~ ~ ~
102 Danubi, II | el llapis ~i jo els sent i faig memòria. ~ ~ ~
103 Danubi, III| feliç em torne mon pare i ma mare, ~i mon pare i ma
104 Danubi, III| torne mon pare i ma mare, ~i mon pare i ma mare es parteixen
105 Danubi, III| pare i ma mare, ~i mon pare i ma mare es parteixen en
106 Danubi, III| mare es parteixen en dos ~i així em reproduesc fent-me
107 Danubi, III| el món – tot el que fou i el que és: ~les moltes generacions
108 Danubi, III| conquistadors morts vencen amb mi ~i el turment dels vençuts
109 Danubi, III| vençuts em fa patir. ~Árpád i Zalán, Werböczi i Dózsa – ~
110 Danubi, III| Árpád i Zalán, Werböczi i Dózsa – ~turc, tàtar, eslovac,
111 Danubi, III| és el passat, el present i el futur. ~La lluita que
112 Danubi, III| dissolent-la la memòria, ~i concertar per fi els nostres
113 Danubi, III| això és la nostra feina; i no és pas poca. ~ ~
114 Judit, 2 | havia renys entre els dos i jo encara ~ no
115 Judit, 3 | Ara és la nit més llarga i silenciosa, el món ~
116 Judit, 3 | món ~ més gran i perillós. ~Si cuses, no
117 Judit, 3 | feta esquinçalls i pols. ~
118 Judit, 4 | Arrupeix-te ~ i no em tingues enuig. ~ ~
119 FaMolt, 1 | que et guaita per dins i per fora ~(com espantat
120 FaMolt, 3 | sols atrau ~el si càlid i tou, no sols desig, ~sinó
121 FaMolt, 5 | És una doble càrrega ~i un tresor doble, que calga
122 FaMolt, 5 | calga estimar. ~Qui estima i no pot fer-se correspondre, ~
123 FaMolt, 8 | comprendre aquestos mots, ~i, això no obstant, em repel·
124 FaMolt, 11 | podria ~fer jo per ella i contra ella? ~No em fa vergonya
125 FaMolt, 12 | aquells a qui el somni fa por ~i són enlluernats pel dia
126 FaMolt, 14 | contemple agitat per la mort ~i que jo haja de patir tot
127 FaMolt, 16 | pagaran el meu cant dolorós ~i em fa companyia la infàmia. ~
128 FaMolt, 18 | aixafats per les botes ~i digueu-li: Fa molt de mal. ~
129 FaMolt, 19 | caigueu sota les rodes ~i lladreu-li: Fa molt de mal. ~
130 FaMolt, 20 | aneu ~gràvides, avorteu ~i ploreu-li: Fa molt de mal. ~
131 FaMolt, 21 | caieu, destrosseu-vos ~i balbucegeu-li: Fa molt de
132 FaMolt, 23 | Bous i cavalls ~capats a fi de
133 FaMolt, 24 | ham sota l’aigua gelada ~i panteixeu: Fa molt de mal. ~
134 FaMolt, 26 | i, a l’entorn del seu llit, ~
135 FaMolt, 28 | vivent que fuig ~per dins i per fora ~l’últim refugi. ~ ~
136 ArsPoet, 3 | Mentre s’abracen calma i tremolor, ~entre l’escuma,
137 ArsPoet, 4 | embruten fins el mateix pitram ~i facen com que estan embriagats ~
138 ArsPoet, 4 | embriagats ~d’imatges confegides i d’alcohol. ~
139 ArsPoet, 5 | present, ~fins a la raó vaig, i més enllà! ~Amb la meua
140 ArsPoet, 7 | Altrament, m’humilia qualsevol ~i em senyalen amb taques vermelloses, ~
141 ArsPoet, 10| I allí on batallons de malfactors ~
142 ArsPoet, 11| pare ~ni sa mare: l’amor i la raó! ~ ~
143 Ressurt, 1 | Ressurt en el corrent ~i que el curs del no-res no
144 Ressurt, 3 | Sóc inflamable, i com el sol ~he donat tanta
145 Ressurt, 6 | aguantaré l’alé per a matar-me ~i així m’enfrontaré a la teua
146 PerFiHe, 3 | encara és llei de guerra ~i encara són més bells els
147 PerFiHe, 7 | Bella és la primavera i bell l’estiu, ~però més
148 PerFiHe, 7 | estiu, ~però més la tardor, i encara més ~l’hivern, per
|