Poesia, Part/Estrofa
1 PurDeC | PUR DE COR~ ~
2 PurDeC, 3 | vendria al diable. ~Pur de cor, robaré ~i, si cal,
3 DormDol, 2 | frescs ~Com aquest riu gran de silenci. ~Que no murmura
4 DormDol, 3 | Estic cansat de tant de treballar ~M'adormiré
5 DormDol, 3 | Estic cansat de tant de treballar ~M'adormiré també. ~
6 PerTuEs, 2 | extenses i fuents, on potser he de caure, ~els talladors de
7 PerTuEs, 2 | de caure, ~els talladors de pals amb els pals hi vindran
8 PerTuEs, 2 | atapeïdes, ~i els sis milions de metal·lúrgics, vencedors,
9 PerTuEs, 2 | martell de cor dringant. ~Dessota la
10 PerTuEs, 2 | Dessota la celest tempestat de les eines ~puga també portar-hi
11 PerTuEs, 3 | vindré a tu sinó després de la victòria que la glòria
12 PerTuEs, 3 | de les urbs, ~o quan uneixen
13 PerTuEs, 3 | i amb el cap cot cobert de farina m’hi posen ~i em
14 Estiu, 1 | daurada, calta en flor, ~prat de fluida lleugeresa. ~Sacsa
15 Turba, 1 | si s’atura, té arrels de sang. ~Plantes, palmells
16 Turba, 1 | sang. ~Plantes, palmells de terra fèrtil. ~Cent mil
17 Turba, 3 | fàbrica, garbera, ~jornada de set hores, ~l’Óssa Major,
18 Turba, 5 | els fonaments, ~l’obrer de vila, el projectista – – ~
19 Turba, 5 | trepitjada per un milió de peus, – ~au! turba, avant!
20 LaMeuaM, 1 | mans la tassa ~un horabaixa de diumenge ~tot somrient silenciosa ~
21 LaMeuaM, 2 | una cassoleta ~del sopar de ses excel·lències, ~i en
22 LaMeuaM, 3 | els tremolen les cames de la càrrega ~i el cap els
23 LaMeuaM, 3 | i el cap els fa molt mal de tant planxar – – ~
24 LaMeuaM, 4 | Per a muntanya, la de la bugada! ~En lloc del
25 LaMeuaM, 6 | De tant rentar se li encorbà
26 NitSub, 1 | com el fossat al fons de l’aigua, ~la nostra cuina
27 NitSub, 1 | nostra cuina ja està plena de penombra. ~
28 NitSub, 2 | s’arrossega, el raspall de fregar; ~damunt d’ell, un
29 NitSub, 2 | damunt d’ell, un trosset de barandat ~medita si restar-hi
30 NitSub, 3 | nit; ~s’asseu a la vora de la ciutat. ~Enfila vacil·
31 NitSub, 3 | Enfila vacil·lant a través de la plaça; ~encén un poc
32 NitSub, 3 | la plaça; ~encén un poc de lluna perquè hi creme. ~
33 NitSub, 5 | I a les finestres de les filatures ~descendeix
34 NitSub, 5 | descendeix en un feix ~el raig de lluna, ~la llum suau de
35 NitSub, 5 | de lluna, ~la llum suau de la lluna és el fil ~en els
36 NitSub, 5 | disgust ~els somnis sedosos de les teixidores. ~
37 NitSub, 6 | amb arcades, ~fàbriques de ferro, de ciment, de grampons. ~
38 NitSub, 6 | arcades, ~fàbriques de ferro, de ciment, de grampons. ~Ressonants
39 NitSub, 6 | fàbriques de ferro, de ciment, de grampons. ~Ressonants criptes
40 NitSub, 6 | fantasmes, ràpids senyals de llum, – ~les dinamos de
41 NitSub, 6 | de llum, – ~les dinamos de lloms d’insecte ~lluen fredament. ~
42 NitSub, 7 | Xiulit de tren. ~
43 NitSub, 8 | penombra, ~en el fullam de l’arbre derribat, ~i fa
44 NitSub, 9 | La boca de la taverna vomita una llum
45 NitSub, 11 | Matalafs de palla, com rais, ~naden
46 NitSub, 12 | la fundició és una xalana de ferro ~i el buidador somia
47 NitSub, 13 | dibuixa el mapa ~dels països de la misèria. ~I allà pels
48 NitSub, 14 | apegalós, ~és l’onejar de llençols bruts, ~oh nit! ~
49 NitSub, 14 | percala d’una corda, i de la vida ~la tristor, oh
50 ALaVora | A LA VORA DE LA CIUTAT~ ~
51 ALaVora, 1 | A la vora de la ciutat, on visc, ~quan
52 ALaVora, 2 | I com espessos draps ~de pesants pluges ~renten la
53 ALaVora, 2 | renten la deformada coberta de llanda – ~del nostre cor
54 ALaVora, 4 | horrible, ~perquè responguem de la humanitat ~en l’etern
55 ALaVora, 5 | Després de clergues, soldats, burgesos, ~
56 ALaVora, 5 | nosaltres ~fidels escoltadors de les lleis; ~per això és
57 ALaVora, 5 | en nosaltres el sentit ~de tota obra humana brunz ~
58 ALaVora, 8 | quan salta, l’arrebossat de les ciutats ~es desprén,
59 ALaVora, 10| veiem que aviat ~tots caureu de genolls ~resant-li, a qui
60 ALaVora, 11| desconfiats i units, ~els fills de la matèria. ~Alceu el nostre
61 ALaVora, 11| aqueixa força ~qui és ple de nosaltres. ~
62 ALaVora, 12| cor tan gran i tan cobert de sutja, ~només l’ha vist-sentit
63 ALaVora, 12| bategaven ~les fondes galeries de la terra! ~
64 ALaVora, 14| infinitud finida, ~les forces de producció per fora i els ~
65 ALaVora, 15| A la vora de la ciutat xiscla aquesta
66 ALaVora, 16| llavis, ~però ell (enginyer ~de les meravelles del món donat), ~
67 Elegia, 1 | condensant-se davall el cel de plom, ~hi sura la meua ànima ~
68 Elegia, 1 | sura la meua ànima ~arran de terra. ~Hi sura, però no
69 Elegia, 2 | segueixes les feixugues petjades de la realitat, ~esguarda’t
70 Elegia, 2 | tan líquid, ~en la solitud de les eixutes mitjanceres, ~
71 Elegia, 2 | mitjanceres, ~el silenci apàtic de la misèria, ~amenaçant i
72 Elegia, 2 | consirosos ~i la mescla ~amb la de milions. ~
73 Elegia, 3 | Per esglaons grisencs ~de petites finestres trencades ~
74 Elegia, 4 | ràpid mormolar. Trossets de vidre ~incrustats en el
75 Elegia, 4 | turmentats. ~Es desprén de vegades de les dunes ~una
76 Elegia, 4 | Es desprén de vegades de les dunes ~una mica d’arena...
77 Elegia, 4 | humanes ~i els parracs ~des de més opulents paisatges. ~
78 Elegia, 4 | terra, ~martiritzada per tal de traure’n més profit. ~Herba
79 Elegia, 4 | groga floreix en una olla de ferro. ~
80 Elegia, 5 | Saps tu ~la despullada joia de quina consciència ~t’hi
81 Elegia, 5 | maltractat en terra estranya. ~De veritat ~només ací pots
82 Oda, 1 | mà. ~Contemple la crinera de muntanyes – ~la flama del
83 Oda, 2 | estime, a tu ~que has assolit de fer parlar alhora ~la intrigant
84 Oda, 2 | mentre jo, enmig dels cims de ma vida, ~prop de la llunyania,
85 Oda, 2 | dels cims de ma vida, ~prop de la llunyania, cante, xiscle, ~
86 Oda, 3 | silenci en una gruta, ~dins de la meua boca suspés en la
87 Oda, 3 | amb les venes tan fines, ~de tant en tant evoque. ~ ~ ~
88 Oda, 4 | fenomen d’espant, ~que pel mig de la boira del no-res puc
89 Oda, 4 | del teu ventre ~és brodat de menudes ~arrels, de fils
90 Oda, 4 | brodat de menudes ~arrels, de fils finíssims ~que es nuguen
91 Oda, 5 | 5~Com coàguls de sang, ~cauen vers tu ~aquestos
92 Oda, 5 | Escollida d’entre la multitud ~de milers de milions d’éssers
93 Oda, 5 | entre la multitud ~de milers de milions d’éssers humans, ~
94 Danubi, I | veia com marinava una corfa de síndria. ~A penes si escoltava,
95 Danubi, I | la meua sort, ~la remor de la superfície i el silenci
96 Danubi, I | i rentava la roba bruta de la ciutat. ~De sobte es
97 Danubi, I | roba bruta de la ciutat. ~De sobte es posà a gotinyar, ~
98 Danubi, I | del temps, ~com cementeris de trontolladissos túmuls. ~ ~ ~
99 Danubi, II | esguardava ~allò que veig ara de sobte. ~Un instant, i s’
100 Danubi, II | que jo no veig, si ho he de confessar. ~Ens coneixem
101 Danubi, III| això darrer. ~Als llavis de ma mare era dolç el menjar, ~
102 Danubi, III| bella la veritat als llavis de mon pare. ~Cada volta que
103 Danubi, III| trist – ~això és deixar de ser. Jo rage d’ells. «Veuràs, ~
104 Danubi, III| treballar. És prou guerra ~haver de confessar el passat. ~S’
105 FaMolt | FA MOLT DE MAL~ ~
106 FaMolt, 1 | De la mort ~que et guaita per
107 FaMolt, 13 | La cultura ~es despulla de mi, com de la roba ~d’altres
108 FaMolt, 13 | es despulla de mi, com de la roba ~d’altres al benaurat
109 FaMolt, 14 | per la mort ~i que jo haja de patir tot sol? ~
110 FaMolt, 18 | botes ~i digueu-li: Fa molt de mal. ~
111 FaMolt, 19 | rodes ~i lladreu-li: Fa molt de mal. ~
112 FaMolt, 20 | avorteu ~i ploreu-li: Fa molt de mal. ~
113 FaMolt, 21 | i balbucegeu-li: Fa molt de mal. ~
114 FaMolt, 22 | no us ho calleu: Fa molt de mal. ~
115 FaMolt, 23 | Bous i cavalls ~capats a fi de ser ungits al jou, ~bramuleu-li:
116 FaMolt, 23 | jou, ~bramuleu-li: Fa molt de mal. ~
117 FaMolt, 24 | gelada ~i panteixeu: Fa molt de mal. ~
118 FaMolt, 25 | tot aquell que tremola de dolor, ~que creme l’hort,
119 FaMolt, 26 | mentre ella s’adorm: Fa molt de mal. ~
120 ArsPoet, 2 | a poc, ~no estic suspés de la llet de les faules, ~
121 ArsPoet, 2 | estic suspés de la llet de les faules, ~car bec a grans
122 ArsPoet, 9 | el cos de l’obrer em pressent ~entre
123 ArsPoet, 10| I allí on batallons de malfactors ~van contra els
124 ArsPoet, 11| com és. ~Que no el perden de vista, ni son pare ~ni sa
125 Ressurt, 2 | jugue amb els ganivets de tan grans sofriments ~que
126 Ressurt, 2 | grans sofriments ~que el cor de l’home no pot suportar-los. ~
127 PerFiHe, 1 | escriuria el meu nom damunt de mi ~l’enterrador que m’hagués
128 PerFiHe, 2 | Ja no calen (que n’és, de lamentable!) ~aquells quatre
129 PerFiHe, 2 | cinc rals ~que ens queden de la guerra. ~
130 PerFiHe, 3 | Ni aquell anell de ferro on fou gravada ~tanta
131 PerFiHe, 3 | nostra llei encara és llei de guerra ~i encara són més
132 PerFiHe, 4 | malgrat que ~jo hauria volgut de cor acompanyar-los. ~
133 PerFiHe, 5 | mort és vana. ~Es van riure de mi com d’un pallasso. ~
134 PerFiHe, 6 | estar ~en el meu lloc, enmig de la tempesta. ~Ridícul és
|