Poesia, Part/Estrofa
1 NoEsQue | NO ÉS QUE JO CRIDE~ ~No és que jo
2 NoEsQue | ÉS QUE JO CRIDE~ ~No és que jo cride, és que la terra
3 NoEsQue | No és que jo cride, és que la terra brama, ~Alerta,
4 NoEsQue | bri ~I ja seràs més gran que l’eix del món. ~ Oh,
5 NoEsQue | demana a crits parir. ~Així que, amic, estimat amic meu, ~
6 NoEsQue | terrible, siga venturós, ~No és que jo cride, és que la terra
7 NoEsQue | No és que jo cride, és que la terra brama.~ ~
8 PurDeC, 2 | Fa tres dies que no ~menge, ni molt ni poc. ~
9 DormDol, 1 | aquest silenci. ~Ja fa temps que no et veia. ~
10 DormDol, 2 | aquest riu gran de silenci. ~Que no murmura i lentament s’
11 DormDol, 2 | allunya. ~Tan lentament que els arbres a la vora s'adormen ~
12 DormDol, 3 | tranquil·la. ~És potser que estàs trista ~I per això
13 PerTuEs, 1 | des dels cabells d’aquells que mai no senten ira, ~que
14 PerTuEs, 1 | que mai no senten ira, ~que mai la meua ira no et faça
15 PerTuEs, 3 | Ni t'adones que em drece, quan parle del
16 PerTuEs, 3 | sinó després de la victòria que la glòria entona ~ [
17 PerTuEs, 4 | mira, estreny-me la mà, que t’alça en alt en els meus
18 Turba, 1 | La turba, ~bosc immens que s’avança, ~si s’atura, té
19 LaMeuaM, 2 | acotxar-nos jo pensava ~que ells es menjaven tota l’
20 LaMeuaM, 6 | esquena, ~jo no ho sabia, que ella era tan jove, ~somiava
21 LaMeuaM, 6 | ella era tan jove, ~somiava que duia un davantal ben net ~
22 NitSub, 14 | dins mi, ~sòlida enclusa que no es trenca, ~mall que
23 NitSub, 14 | que no es trenca, ~mall que llampega ressonant, ~– una
24 NitSub, 15 | també, doncs, germans. ~Que el patiment no ens pese
25 NitSub, 15 | no ens pese en l’ànima. ~Que els insectes no ens piquen
26 ALaVora, 2 | vanament la tristor ~allò que va petrificant-s’hi. ~
27 ALaVora, 3 | Ni que la sang ho rentàs – som
28 ALaVora, 5 | les lleis; ~per això és que en nosaltres el sentit ~
29 ALaVora, 6 | Des que es va formar ~el sistema
30 ALaVora, 6 | formar ~el sistema solar, ~bé que el passat és molt, ~mai
31 ALaVora, 10| I ja veiem que aviat ~tots caureu de genolls ~
32 ALaVora, 13| Bufem-hi! Amunt el cor, ~que hi fumege, allà dalt! ~
33 Elegia, 1 | Com el fum que vola pel trist paisatge, ~
34 Elegia, 2 | Ànima dura, suau fantasia ~que segueixes les feixugues
35 Elegia, 3 | ets d’ací? ~¿Ets d’ací, que no t’abandona mai ~el greu
36 Elegia, 4 | abstrets i esquius ~cases altes que teixeixen ~un ràpid mormolar.
37 Oda, 1 | No és tan difícil – ~allò que s’ha perdut es congrega
38 Oda, 2 | 2~Oh com t’estime, a tu ~que has assolit de fer parlar
39 Oda, 2 | alhora ~la intrigant solitud que està teixint ~la seua trama
40 Oda, 2 | amb la terra i el cel, ~que t’estime, dolça madrastra
41 Oda, 3 | s’estimen ~la vida, fins que es moren. ~Els teus gestos,
42 Oda, 3 | com acull la terra allò que cau. ~Els meus instints,
43 Oda, 4 | Oh, quina matèria sóc jo ~que la teua mirada em talla
44 Oda, 4 | quin fenomen d’espant, ~que pel mig de la boira del
45 Oda, 4 | etern corrent, per tal ~que broten flors d’amor en el
46 Oda, 4 | arrels, de fils finíssims ~que es nuguen i es desnuguen – ~
47 Oda, 5 | meus laboriosos òrgans, que dia a dia ~em donen nova
48 Oda, 5 | viu, ~acull-me en tu!... ~(Que és alt el cel, a l’alba! ~
49 Oda, 5 | enlluerna els meus ulls. ~Bé sé que estic perdut. ~Sent grinyolar
50 Danubi, I | gran, el Danubi. ~Igual que els músculs, quan treballa
51 Danubi, II | II~Passa que fa cent mil anys que esguardava ~
52 Danubi, II | Passa que fa cent mil anys que esguardava ~allò que veig
53 Danubi, II | anys que esguardava ~allò que veig ara de sobte. ~Un instant,
54 Danubi, II | suma completament el temps ~que contemplen cent mil avantpassats
55 Danubi, II | avantpassats amb mi. ~Veig allò que ells no veien, car cavaven, ~
56 Danubi, II | mataven, abraçaven, feien allò que cal. ~I ells, immersos en
57 Danubi, II | la matèria, veuen ~allò que jo no veig, si ho he de
58 Danubi, III| de mon pare. ~Cada volta que em moc, ells s’abracen. ~
59 Danubi, III| nosaltres no viurem!...» – que em diuen. ~Em parlen perquè
60 Danubi, III| feble, així sóc fort, ~jo que recorde que sóc més que
61 Danubi, III| sóc fort, ~jo que recorde que sóc més que molts, ~perquè
62 Danubi, III| que recorde que sóc més que molts, ~perquè sóc cada
63 Danubi, III| primer – ~sóc l’Ancestre que s’obri per a multiplicar-se: ~
64 Danubi, III| Jo sóc el món – tot el que fou i el que és: ~les moltes
65 Danubi, III| món – tot el que fou i el que és: ~les moltes generacions
66 Danubi, III| les moltes generacions que s’envesteixen. ~Els conquistadors
67 Danubi, III| arrombollen ~en aquest cor, que li deu al passat ~el plàcid
68 Danubi, III| suaus onades del Danubi, ~que és el passat, el present
69 Danubi, III| present i el futur. ~La lluita que lliuraren els nostres avantpassats, ~
70 FaMolt, 1 | De la mort ~que et guaita per dins i per
71 FaMolt, 2 | alhora que t’escalfes, ~fuges cap a
72 FaMolt, 2 | fuges cap a la dona per tal que ~t’emparen els seus braços,
73 FaMolt, 4 | el qui troba dona ~fins que els llavis es tornen blancs. ~
74 FaMolt, 5 | càrrega ~i un tresor doble, que calga estimar. ~Qui estima
75 FaMolt, 6 | com és indefensa la fera ~que fa les seues necessitats. ~
76 FaMolt, 8 | Però mira, hi hagué ~dona que va comprendre aquestos mots, ~
77 FaMolt, 10 | com el xiquet ~que bellugueja el sonall entre
78 FaMolt, 12 | puix que el món ~rebutja aquells
79 FaMolt, 14 | on està escrit, però, ~que ella em contemple agitat
80 FaMolt, 14 | contemple agitat per la mort ~i que jo haja de patir tot sol? ~
81 FaMolt, 17 | Socorreu-me! ~Xiquets, que en passar ella ~els vostres
82 FaMolt, 20 | Dones que aneu ~gràvides, avorteu ~
83 FaMolt, 22 | Vosaltres, nois, ~que us destruïu per una dona, ~
84 FaMolt, 25 | Vivents, ~tot aquell que tremola de dolor, ~que creme
85 FaMolt, 25 | aquell que tremola de dolor, ~que creme l’hort, l’indret salvatge
86 FaMolt, 27 | Que ho senta mentre visca. ~
87 FaMolt, 27 | mentre visca. ~Ha renegat el que ella val. ~Per comoditat
88 FaMolt, 28 | al vivent que fuig ~per dins i per fora ~
89 ArsPoet, 1 | No tindria cap gràcia que l’estrella ~del riu nocturn
90 ArsPoet, 4 | a mi els altres poetes? ~Que s’embruten fins el mateix
91 ArsPoet, 4 | mateix pitram ~i facen com que estan embriagats ~d’imatges
92 ArsPoet, 11| pensa, immoderat com és. ~Que no el perden de vista, ni
93 Ressurt, 1 | Ressurt en el corrent ~i que el curs del no-res no t’
94 Ressurt, 2 | Jo, que tombe guitat per un cavall ~
95 Ressurt, 2 | de tan grans sofriments ~que el cor de l’home no pot
96 Ressurt, 3 | pren-la! ~Digues-me a crits que no puc fer això! ~Colpeja
97 Ressurt, 4 | Que la teua venjança, o bé la
98 Ressurt, 4 | tan càndid ~em crema més que infern. ~
99 Ressurt, 6 | a la teua absència, ~tu, que tens rostre humà! ~ ~
100 PerFiHe, 1 | damunt de mi ~l’enterrador que m’hagués d’enterrar. ~
101 PerFiHe, 2 | vidriola. ~Ja no calen (que n’és, de lamentable!) ~aquells
102 PerFiHe, 2 | aquells quatre o cinc rals ~que ens queden de la guerra. ~
103 PerFiHe, 4 | sol, em repetien; malgrat que ~jo hauria volgut de cor
104 PerFiHe, 5 | ho comprove; però ara ~sé que també la meua mort és vana. ~
105 PerFiHe, 6 | Des que vaig nàixer, he volgut estar ~
106 PerFiHe, 6 | la tempesta. ~Ridícul és que jo no haja fet mai ~més
107 PerFiHe, 6 | haja fet mai ~més mal del que m’han fet a mi mateix. ~
|