Poesia, Part/Estrofa
1 NoEsQue | dimoni ha enfollit, ~Amaga’t en el fons net dels ullals, ~
2 NoEsQue | dels ullals, ~Fon-te tot en el vidre, ~Oculta’t al darrere
3 NoEsQue | els insectes, ~Oh, amaga’t en el pa tot just eixit del
4 NoEsQue | Filtra’t amb el fresc xàfec en la terra – ~Debades el teu
5 NoEsQue | Debades el teu rostre en tu mateix enfonses, ~Només
6 NoEsQue | Només podràs llavar-lo en altre rostre. ~Esdevingues
7 PurDeC, 4 | Seré pres i penjat, ~colgat en santa terra; ~creixerà herba
8 PerTuEs, 2 | Sovint pense en les places extenses i fuents,
9 PerTuEs, 2 | amb els pals hi vindran en files atapeïdes, ~i els
10 PerTuEs, 4 | estreny-me la mà, que t’alça en alt en els meus somnis, ~
11 PerTuEs, 4 | la mà, que t’alça en alt en els meus somnis, ~t’enfortesca
12 Estiu, 1 | Plana daurada, calta en flor, ~prat de fluida lleugeresa. ~
13 Estiu, 3 | lulen. ~Sagnants maduixes en l’arena, ~brogint trontolleja
14 Estiu, 3 | espiga. ~S’ajup el temperi en les branques. ~
15 Turba, 3 | el pou d’aigua abundant en la planura – – ~
16 Turba, 4 | els cavalls, ~les espases en alt – – ~
17 Turba, 5 | Oh! ~Tota la resta és en va, ~regatar, maleir, les
18 LaMeuaM, 2 | de ses excel·lències, ~i en acotxar-nos jo pensava ~
19 LaMeuaM, 4 | muntanya, la de la bugada! ~En lloc del joc sedant dels
20 LaMeuaM, 5 | La veig, s’atura planxa en mà. ~El capital trencà sa
21 NitSub, 3 | I en draps greixosos al cel ~
22 NitSub, 5 | les filatures ~descendeix en un feix ~el raig de lluna, ~
23 NitSub, 5 | suau de la lluna és el fil ~en els solcs dels telers, ~
24 NitSub, 8 | La humitat palpenteja en la penombra, ~en el fullam
25 NitSub, 8 | palpenteja en la penombra, ~en el fullam de l’arbre derribat, ~
26 NitSub, 12 | buidador somia un nadó roig ~en els motles metàl·lics. ~
27 NitSub, 13 | pels camps erms, ~parracs en les esparracades brosses, ~
28 NitSub, 15 | el patiment no ens pese en l’ànima. ~Que els insectes
29 ALaVora, 2 | Així s’incrusta en les ànimes nostres aquest
30 ALaVora, 4 | responguem de la humanitat ~en l’etern sòl. ~
31 ALaVora, 5 | lleis; ~per això és que en nosaltres el sentit ~de
32 ALaVora, 7 | terra. El secret ~guardat en la terra s’ha obert. ~
33 ALaVora, 9 | Hala, crideu-la! ~Nosaltres en sabem el nom. ~
34 ALaVora, 12| esguardat el sol ~tot ofegant-se en el seu propi fum, ~qui ha
35 ALaVora, 16| poeta – la paraula grinyola en els seus llavis, ~però ell (
36 Elegia, 2 | altres voltes tan líquid, ~en la solitud de les eixutes
37 Elegia, 2 | la tristesa ~condensada en el cor dels consirosos ~
38 Elegia, 3 | als altres miserables, ~en qui s’ha encabit aquesta
39 Elegia, 3 | encabit aquesta gran època ~i en els rostres dels quals tots
40 Elegia, 4 | Trossets de vidre ~incrustats en el fang assecat miren ~amb
41 Elegia, 4 | profit. ~Herba groga floreix en una olla de ferro. ~
42 Elegia, 5 | fill ~rebutjat, maltractat en terra estranya. ~De veritat ~
43 Oda, 1 | 1~Assegut en un cingle reverberant estic. ~
44 Oda, 1 | flama del teu front ~brilla en totes les fulles. ~En el
45 Oda, 1 | brilla en totes les fulles. ~En el camí, ningú, ningú, ~
46 Oda, 1 | la teua falda ~flamejar en el vent. ~Sota els fràgils
47 Oda, 3 | a sa mare, ~com l’avenc en silenci s’estima la fondària, ~
48 Oda, 3 | meus instints, com àcids en metall, ~t’han gravat en
49 Oda, 3 | en metall, ~t’han gravat en la meua ment, ~i allí tu,
50 Oda, 3 | instants passen, sorollosos; ~en l’oïda em romans, callada,
51 Oda, 3 | es cremen i cauen; ~tu, en canvi, t’aturares als meus
52 Oda, 3 | teu sabor, com el silenci en una gruta, ~dins de la meua
53 Oda, 3 | dins de la meua boca suspés en la fredor, ~i la mà teua
54 Oda, 3 | venes tan fines, ~de tant en tant evoque. ~ ~ ~
55 Oda, 4 | teu cos? ~I, com el verb en una ment oberta, ~puc descendir
56 Oda, 4 | que broten flors d’amor en el teu rostre ~i la teua
57 Oda, 4 | cèl·lules dels teus humors en reculguen l’eixam ~i els
58 Oda, 4 | escòria rep una vida complida ~en els pous ardorosos dels
59 Oda, 4 | aixequen ondulants turons en tu, ~en tu titil·len constel·
60 Oda, 4 | ondulants turons en tu, ~en tu titil·len constel·lacions, ~
61 Oda, 4 | ennuvola una aurora boreal – ~en la teua substància es mou
62 Oda, 5 | tomba, tàlem viu, ~acull-me en tu!... ~(Que és alt el cel,
63 Oda, 5 | és alt el cel, a l’alba! ~En els seus minerals lluen
64 Danubi, I | I~Assegut en la més baixa pedra del moll, ~
65 Danubi, I | penes si escoltava, absort en la meua sort, ~la remor
66 Danubi, I | fins a mi. ~S’estremien en el corrent del temps, ~com
67 Danubi, II | que cal. ~I ells, immersos en la matèria, veuen ~allò
68 Danubi, III| pare i ma mare es parteixen en dos ~i així em reproduesc
69 Danubi, III| romanés, s’arrombollen ~en aquest cor, que li deu al
70 Danubi, III| els nostres avantpassats, ~en pau va dissolent-la la memòria, ~
71 Judit, 1 | tu sola, ~ com en el temps ~
72 FaMolt, 1 | fora ~(com espantat ratolí en el forat) ~
73 FaMolt, 15 | Qui naix ~també pateix en el part, com la dona. ~Minva
74 FaMolt, 15 | dona. ~Minva el doble dolor en la humilitat. ~
75 FaMolt, 17 | Socorreu-me! ~Xiquets, que en passar ella ~els vostres
76 ArsPoet, 1 | Sóc poeta – com pot en si mateixa ~interessar-me
77 ArsPoet, 8 | camperol, tot llaurant, pensa en mi; ~
78 ArsPoet, 9 | inflexibles; ~per mi espera, en la porta d’un cinema, ~al
79 ArsPoet, 10| van contra els meus poemes en columna, ~allí s’engeguen
80 Ressurt | RESSURT EN EL CORRENT~ ~
81 Ressurt, 1 | cal la teua ira. ~Ressurt en el corrent ~i que el curs
82 Ressurt, 5 | Si estic sol en el llit, voltege com un
83 PerFiHe, 6 | nàixer, he volgut estar ~en el meu lloc, enmig de la
|