Poesia, Part/Estrofa
1 NoEsQue | Sota les pedres entre els insectes, ~Oh, amaga’t en
2 PurDeC, 2 | menge, ni molt ni poc. ~Els meus vint anys són força, ~
3 PurDeC, 2 | meus vint anys són força, ~els meus vint anys vendré. ~
4 DormDol, 1 | dolçament, tranquil·la. ~Els meus veïns es giten ~També
5 DormDol, 1 | meus veïns es giten ~També els empedradors han marxat amb
6 DormDol, 2 | Els teus laboriosos braços són
7 DormDol, 2 | allunya. ~Tan lentament que els arbres a la vora s'adormen ~
8 DormDol, 2 | s'adormen ~I tot seguit els peixos ~I també les estrelles. ~
9 PerTuEs, 2 | on potser he de caure, ~els talladors de pals amb els
10 PerTuEs, 2 | els talladors de pals amb els pals hi vindran en files
11 PerTuEs, 2 | vindran en files atapeïdes, ~i els sis milions de metal·lúrgics,
12 PerTuEs, 2 | puga també portar-hi jo els teus besos, amada. ~
13 PerTuEs, 3 | les urbs, ~o quan uneixen els flequers llurs bones pales,
14 PerTuEs, 4 | mà, que t’alça en alt en els meus somnis, ~t’enfortesca
15 Turba, 1 | espurna, ~com el qui obri els ulls ~colpejat per un ferro. ~
16 Turba, 2 | com una ameba, ~i retrau els seus altres tentacles. ~
17 Turba, 4 | arrossega! ~i també s’enduu els bancs, ~els autos, les gàbies, ~
18 Turba, 4 | també s’enduu els bancs, ~els autos, les gàbies, ~els
19 Turba, 4 | els autos, les gàbies, ~els cascos, els cavalls, ~les
20 Turba, 4 | les gàbies, ~els cascos, els cavalls, ~les espases en
21 Turba, 5 | el sostre dalt i baix els fonaments, ~l’obrer de vila,
22 Turba, 5 | el projectista – – ~Visca els obrers, els camperols, ~
23 Turba, 5 | projectista – – ~Visca els obrers, els camperols, ~no els llastima
24 Turba, 5 | obrers, els camperols, ~no els llastima l’astúcia burgesa, ~
25 LaMeuaM, 3 | bugaderes aviat moren, ~els tremolen les cames de la
26 LaMeuaM, 3 | de la càrrega ~i el cap els fa molt mal de tant planxar – – ~
27 NitSub, 5 | de la lluna és el fil ~en els solcs dels telers, ~i fins
28 NitSub, 5 | màquines teixeixen a disgust ~els somnis sedosos de les teixidores. ~
29 NitSub, 12 | buidador somia un nadó roig ~en els motles metàl·lics. ~
30 NitSub, 15 | ens pese en l’ànima. ~Que els insectes no ens piquen el
31 ALaVora, 4 | bullents i violents ~dins els motles d’aquesta ~societat
32 ALaVora, 11| ací, desconfiats i units, ~els fills de la matèria. ~Alceu
33 ALaVora, 14| de producció per fora i els ~instints per dins... ~
34 ALaVora, 16| la paraula grinyola en els seus llavis, ~però ell (
35 Elegia, 3 | trencades ~descendeixen els dies a la humida foscor. ~
36 Elegia, 3 | aquesta gran època ~i en els rostres dels quals tots
37 Elegia, 3 | rostres dels quals tots els trets s’hi deformen? ~
38 Elegia, 4 | construït, ~bell, ferm, així com els solars tot al voltant ~ensomien
39 Elegia, 4 | amb ulls opacs, fixos, els erms turmentats. ~Es desprén
40 Elegia, 4 | per les deixes humanes ~i els parracs ~des de més opulents
41 Oda, 1 | flamejar en el vent. ~Sota els fràgils fullams ~els teus
42 Oda, 1 | Sota els fràgils fullams ~els teus cabells tremolen fugissers, ~
43 Oda, 1 | vibren, tous, un instant els teus pits i ~– mentrestant
44 Oda, 3 | com l’esperit el foc i els cossos el descans! ~T’estime
45 Oda, 3 | descans! ~T’estime així com els mortals s’estimen ~la vida,
46 Oda, 3 | vida, fins que es moren. ~Els teus gestos, els teus somriures,
47 Oda, 3 | moren. ~Els teus gestos, els teus somriures, els teus
48 Oda, 3 | gestos, els teus somriures, els teus mots, ~els acullc com
49 Oda, 3 | somriures, els teus mots, ~els acullc com acull la terra
50 Oda, 3 | la terra allò que cau. ~Els meus instints, com àcids
51 Oda, 3 | teu ser tot l’essencial. ~Els instants passen, sorollosos; ~
52 Oda, 4 | del no-res puc recórrer ~els paisatges sinuosos i fèrtils
53 Oda, 4 | El teu rec arterial, com els rosers, ~tremola incessantment. ~
54 Oda, 4 | en reculguen l’eixam ~i els bells arbusts dels teus
55 Oda, 4 | rep una vida complida ~en els pous ardorosos dels teus
56 Oda, 5 | llei és un discurs diàfan. ~Els meus laboriosos òrgans,
57 Oda, 5 | alt el cel, a l’alba! ~En els seus minerals lluen exèrcits. ~
58 Oda, 5 | El gran fulgor enlluerna els meus ulls. ~Bé sé que estic
59 Oda, 6 | enduu el tren, i seguesc els teus passos, ~potser avui
60 Danubi, I | gran, el Danubi. ~Igual que els músculs, quan treballa l’
61 Danubi, II | Em pertany el passat i els pertany el present. ~Escrivim
62 Danubi, II | em guien el llapis ~i jo els sent i faig memòria. ~ ~ ~
63 Danubi, III| generacions que s’envesteixen. ~Els conquistadors morts vencen
64 Danubi, III| La lluita que lliuraren els nostres avantpassats, ~en
65 Danubi, III| memòria, ~i concertar per fi els nostres afers comuns, ~això
66 Judit, 1 | Despulla els arbres la tardor, comença
67 Judit, 2 | freds passats, quan encara els meus braços, estimada, ~
68 Judit, 2 | no hi havia renys entre els dos i jo encara ~
69 FaMolt, 2 | dona per tal que ~t’emparen els seus braços, si, genolls. ~
70 FaMolt, 4 | qui troba dona ~fins que els llavis es tornen blancs. ~
71 FaMolt, 9 | tinc lloc, ~doncs, entre els vius. Em sent brunzir el
72 FaMolt, 10 | bellugueja el sonall entre els dits, ~quan l’han deixat
73 FaMolt, 10 | dits, ~quan l’han deixat els seus pares tot sol. ~
74 FaMolt, 17 | Xiquets, que en passar ella ~els vostres ulls rebenten. ~
75 ArsPoet, 4 | Què m’importen a mi els altres poetes? ~Que s’embruten
76 ArsPoet, 10| de malfactors ~van contra els meus poemes en columna, ~
77 ArsPoet, 10| columna, ~allí s’engeguen els tancs fraternals ~per metrallar
78 ArsPoet, 10| fraternals ~per metrallar els meus rims tot arreu. ~
79 Ressurt, 2 | amb la pols, ~jugue amb els ganivets de tan grans sofriments ~
80 PerFiHe, 3 | i encara són més bells els anells d’or. ~
|