Poesia,  Part/Estrofa

 1 DormDol,  2 |  laboriosos braços són tan frescs ~Com aquest riu gran de silenci. ~
 2 Turba,  1   |            Ve la turba, la turba! ~Com mosques espantades ~s’envolen
 3 Turba,  1   |           Pedram enlaire espurna, ~com el qui obri els ulls ~colpejat
 4 Turba,  1   |           el seu pa, ~ni hi cabria com boira la beguda ~i, amb
 5 Turba,  1   |       beguda ~i, amb tantes boires com cobreixen monts, ~la turba
 6 Turba,  2   |                        Gitada està com la pasta del pa, ~s’agita,
 7 Turba,  2   |              s’estira, es divideix com una ameba, ~i retrau els
 8 NitSub,  1  |            des del pati interior; ~com el fossat al fons de l’aigua, ~
 9 NitSub,  4  |            Les fàbriques s’eleven ~com runes, ~però a dins ~encara
10 NitSub,  6  |                        I més ellà, com un cementeri amb arcades, ~
11 NitSub,  8  |   octavilles. ~Cap endavant ensuma com un gos, ~endreça les orelles
12 NitSub,  8  |          gos, ~endreça les orelles com un gat cap arrere; ~cada
13 NitSub,  10 |                                    Com metall enfredat, rígides
14 NitSub,  10 | cruixidores aigües. ~Corre el vent com un gos errant, ~la gran
15 NitSub,  11 |                 Matalafs de palla, com rais, ~naden silenciosos
16 NitSub,  13 |    esparracades brosses, ~i paper. Com voldria arrossegar-se! S’
17 NitSub,  14 |           oh nit! ~Penges del cel, com esfilagarsada ~percala d’
18 ALaVora,  1 |          la sutja amb blanes ales ~com petits rats-penats, ~i va
19 ALaVora,  1 |              i va sedimentant-s’hi com el guano ~fort, gros. ~
20 ALaVora,  2 |           nostres aquest temps. ~I com espessos draps ~de pesants
21 ALaVora,  5 |            tota obra humana brunz ~com una viola. ~
22 ALaVora,  7 |       havia vist mai tan humiliat ~com ens haveu humiliat vosaltres ~
23 ALaVora,  8 |                              Mireu com ha esdevingut una fera ~
24 ALaVora,  8 |            Fràgils pobles cruixen ~com el prim gel d’un toll, ~
25 ALaVora,  12|        propi fum, ~qui ha escoltat com bategaven ~les fondes galeries
26 ALaVora,  13|           buf del nostre alé, ~tal com quan es desferma la tempesta. ~
27 ALaVora,  15|         parent, ~mira, mira només, com cau, només com cau, la ~
28 ALaVora,  15|         mira només, com cau, només com cau, la ~tova, l’espessa
29 ALaVora,  15|              i va sedimentant-s’hi com el guano ~fort, gros. ~
30 ALaVora,  16|  construeix dins d’ell mateix, tal com després ~vosaltres fora,
31 Elegia,  1  |                                    Com el fum que vola pel trist
32 Elegia,  4  |       construït, ~bell, ferm, així com els solars tot al voltant ~
33 Oda,  1     |          la brisa ~del jove estiu, com la calfor ~d’un dolç sopar. ~
34 Oda,  2     |                               2~Oh com t’estime, a tu ~que has
35 Oda,  2     |           i l’univers sencer. ~Tu, com la cataracta fuig del propi
36 Oda,  3     |                         3~T’estime com un nen vol a sa mare, ~com
37 Oda,  3     |         com un nen vol a sa mare, ~com l’avenc en silenci s’estima
38 Oda,  3     |      estima la fondària, ~t’estime com les sales volen llum, ~com
39 Oda,  3     |         com les sales volen llum, ~com l’esperit el foc i els cossos
40 Oda,  3     |            descans! ~T’estime així com els mortals s’estimen ~la
41 Oda,  3     |         els teus mots, ~els acullc com acull la terra allò que
42 Oda,  3     |           cau. ~Els meus instints, com àcids en metall, ~t’han
43 Oda,  3     |          meus ulls. ~El teu sabor, com el silenci en una gruta, ~
44 Oda,  4     |           fèrtils del teu cos? ~I, com el verb en una ment oberta, ~
45 Oda,  4     |               El teu rec arterial, com els rosers, ~tremola incessantment. ~
46 Oda,  5     |                                  5~Com coàguls de sang, ~cauen
47 Danubi,  I  |        baixa pedra del moll, ~veia com marinava una corfa de síndria. ~
48 Danubi,  I  |            i el silenci del fons. ~Com si hagués començat al meu
49 Danubi,  I  |          onada i cada moviment. ~I com ma mare, em bressolava,
50 Danubi,  I  |            posà a gotinyar, ~però, com si tot fos igual, s’escampà. ~
51 Danubi,  I  |           s’escampà. ~Tot amb tot, com qui esguarda la pluja prolongada ~
52 Danubi,  I  |        així vaig mirar l’horitzó: ~com una pluja indiferent, eterna,
53 Danubi,  I  |         ahir. ~El Danubi corria. I com infant al si ~d’una mare
54 Danubi,  I  |          en el corrent del temps, ~com cementeris de trontolladissos
55 Danubi,  II |           confessar. ~Ens coneixem com la pena i la joia. ~Em pertany
56 Judit,  1   |    trasllades tu sola, ~           com en el temps ~
57 FaMolt,  1  |       guaita per dins i per fora ~(com espantat ratolí en el forat) ~
58 FaMolt,  6  |                   és tan apàtrida ~com és indefensa la fera ~que
59 FaMolt,  10 |                                    com el xiquet ~que bellugueja
60 FaMolt,  13 |        cultura ~es despulla de mi, com de la roba ~d’altres al
61 FaMolt,  15 |           també pateix en el part, com la dona. ~Minva el doble
62 ArsPoet,  1 |                        Sóc poeta – com pot en si mateixa ~interessar-me
63 ArsPoet,  4 |          el mateix pitram ~i facen com que estan embriagats ~d’
64 ArsPoet,  11|         Però s’ho pensa, immoderat com és. ~Que no el perden de
65 Ressurt,  3 |                  Sóc inflamable, i com el sol ~he donat tanta flama –
66 Ressurt,  4 |            la innocència! ~Car ser com sóc tan càndid ~em crema
67 Ressurt,  5 |            sol en el llit, voltege com un mos ~dels mars tempestuosos
68 PerFiHe,  2 |                    La terra em rep com una vidriola. ~Ja no calen (
69 PerFiHe,  5 |          vana. ~Es van riure de mi com d’un pallasso. ~