Poesia,  Part/Estrofa

 1 NoEsQue     |       altre rostre. ~Esdevingues l’aresta esmolada d’un bri ~
 2 NoEsQue     |          I ja seràs més gran que l’eix del món. ~      Oh,
 3 Estiu,  2   |        roig, però encara esvelt, l’estiu. ~
 4 Estiu,  3   |     lulen. ~Sagnants maduixes en l’arena, ~brogint trontolleja
 5 Estiu,  3   |      arena, ~brogint trontolleja l’espiga. ~S’ajup el temperi
 6 Estiu,  4   |           amb llum blava, fugaç, l’hivern. ~ ~
 7 Turba,  3   |           jornada de set hores, ~l’Óssa Major, les Plèiades, ~
 8 Turba,  4   |       però, mireu, ja el corrent l’arrossega! ~i també s’enduu
 9 Turba,  5   |      dalt i baix els fonaments, ~l’obrer de vila, el projectista – – ~
10 Turba,  5   |      camperols, ~no els llastima l’astúcia burgesa, ~trepitjada
11 LaMeuaM,  2 |        que ells es menjaven tota l’olla – – ~
12 LaMeuaM,  6 |        tant rentar se li encorbà l’esquena, ~jo no ho sabia,
13 NitSub,  1  |         com el fossat al fons de l’aigua, ~la nostra cuina
14 NitSub,  8  |       penombra, ~en el fullam de l’arbre derribat, ~i fa més
15 NitSub,  10 |       llengua penjant-li, tocant l’aigua, ~i engoleix aigua. ~
16 NitSub,  14 |        vent humit, apegalós, ~és l’onejar de llençols bruts, ~
17 NitSub,  15 |          patiment no ens pese en l’ànima. ~Que els insectes
18 ALaVora,  4 |   responguem de la humanitat ~en l’etern sòl. ~
19 ALaVora,  6 |       mai tanta gent no destruïa l’indestructible: ~fam, armes,
20 ALaVora,  7 |        les estrelles: ~abaixàrem l’esguard cap a terra. El
21 ALaVora,  8 |          d’un toll, ~quan salta, l’arrebossat de les ciutats ~
22 ALaVora,  11|       nostre cor! Pertany ~a qui l’alça. ~Només pot posseir
23 ALaVora,  12|          cobert de sutja, ~només l’ha vist-sentit qui ha esguardat
24 ALaVora,  13|               Amunt, amunt!... A l’entorn d’aquesta terra dividida ~
25 ALaVora,  14|    nostra meravellosa capacitat, l’ordre ~amb què la ment concep ~
26 ALaVora,  15|         només com cau, la ~tova, l’espessa sutja, ~i va sedimentant-s’
27 ALaVora,  16|         després ~vosaltres fora, l’harmonia.~ ~
28 Elegia,  3  |                              Tot l’univers humà ~és fabricat
29 Oda,  2     |          fondos plecs del cor ~i l’univers sencer. ~Tu, com
30 Oda,  3     |          nen vol a sa mare, ~com l’avenc en silenci s’estima
31 Oda,  3     |       les sales volen llum, ~com l’esperit el foc i els cossos
32 Oda,  3     |        omplis amb el teu ser tot l’essencial. ~Els instants
33 Oda,  3     |          passen, sorollosos; ~en l’oïda em romans, callada,
34 Oda,  4     |     incessantment. ~Ell condueix l’etern corrent, per tal ~
35 Oda,  4     |         teus humors en reculguen l’eixam ~i els bells arbusts
36 Oda,  4     |          dels teus intestins, ~i l’escòria rep una vida complida ~
37 Oda,  4     |       munions d’éssers vivents, ~l’insecte, ~l’alga, ~la bondat
38 Oda,  4     |     éssers vivents, ~l’insecte, ~l’alga, ~la bondat i la crueltat; ~
39 Oda,  5     |         aquestos mots. ~Quequeja l’existència, ~només la llei
40 Oda,  5     |             Que és alt el cel, a l’alba! ~En els seus minerals
41 Oda,  6     |       potser em diràs suaument: ~L’aigua està tèbia, ja pots
42 Danubi,  I  |       els músculs, quan treballa l’home ~llimant, martellejant,
43 Danubi,  I  |        una cova, així vaig mirar l’horitzó: ~com una pluja
44 Danubi,  III|          al germen primer – ~sóc l’Ancestre que s’obri per
45 Danubi,  III|       així em reproduesc fent-me l’U animat! ~Jo sóc el món –
46 Judit,  1   |    encendre el foc. ~Arrossegues l’estufa, la trasllades tu
47 FaMolt,  10 |     sonall entre els dits, ~quan l’han deixat els seus pares
48 FaMolt,  24 |          Peixos muts, ~mossegueu l’ham sota l’aigua gelada ~
49 FaMolt,  24 |      muts, ~mossegueu l’ham sota l’aigua gelada ~i panteixeu:
50 FaMolt,  25 |     tremola de dolor, ~que creme l’hort, l’indret salvatge
51 FaMolt,  25 |        dolor, ~que creme l’hort, l’indret salvatge on habiteu – ~
52 FaMolt,  26 |                             i, a l’entorn del seu llit, ~socarrats,
53 FaMolt,  28 |       fuig ~per dins i per fora ~l’últim refugi. ~ ~
54 ArsPoet,  1 |        No tindria cap gràcia que l’estrella ~del riu nocturn
55 ArsPoet,  3 |         calma i tremolor, ~entre l’escuma, graciosa naix ~una
56 ArsPoet,  6 | abraçades, dorm! ~Amida’t tu amb l’univers sencer! ~Ni encara
57 ArsPoet,  9 |                        el cos de l’obrer em pressent ~entre
58 ArsPoet,  11|                      Açò dic jo: l’home encara no és gran. ~
59 ArsPoet,  11|         ni son pare ~ni sa mare: l’amor i la raó! ~ ~
60 Ressurt,  2 |        sofriments ~que el cor de l’home no pot suportar-los. ~
61 Ressurt,  6 |         apallisses, ~m’aguantaré l’alé per a matar-me ~i així
62 PerFiHe,  1 |         el meu nom damunt de mi ~l’enterrador que m’hagués
63 PerFiHe,  7 |     Bella és la primavera i bell l’estiu, ~però més la tardor,
64 PerFiHe,  7 |         la tardor, i encara més ~l’hivern, per a qui espera