Poesia, Part/Estrofa
1 NoEsQue | nostra eixorca mare demana a crits parir. ~Així que,
2 DormDol, 2 | lentament que els arbres a la vora s'adormen ~I tot
3 PerTuEs, 3 | futur, ~si vols, no vindré a tu sinó després de la victòria
4 Estiu, 2 | olora, ~boneix, se’n va a la gavarrera. ~La rosa enfurismada
5 LaMeuaM, 1 | silenciosa ~i va seure una estona a la penombra – – ~
6 LaMeuaM, 2 | Dugué a casa una cassoleta ~del
7 LaMeuaM, 4 | Per a muntanya, la de la bugada! ~
8 LaMeuaM, 4 | núvols, ~el baf, i, per a un canvi d’aires, ~la llavanera
9 NitSub, 3 | sospira la nit; ~s’asseu a la vora de la ciutat. ~Enfila
10 NitSub, 3 | ciutat. ~Enfila vacil·lant a través de la plaça; ~encén
11 NitSub, 4 | eleven ~com runes, ~però a dins ~encara s’hi prepara
12 NitSub, 5 | I a les finestres de les filatures ~
13 NitSub, 5 | les màquines teixeixen a disgust ~els somnis sedosos
14 NitSub, 9 | finestra perboca un toll; ~a dins, s’hi balanceja un
15 NitSub, 9 | ell li mostra les dents a la paret, ~la seua pena
16 NitSub, 13 | estremeix ~i no té força per a moure... ~
17 NitSub, 14 | una espasa brunzent per a la victòria, ~oh nit! ~
18 ALaVora | A LA VORA DE LA CIUTAT~ ~
19 ALaVora, 1 | A la vora de la ciutat, on
20 ALaVora, 7 | abaixàrem l’esguard cap a terra. El secret ~guardat
21 ALaVora, 10| caureu de genolls ~resant-li, a qui tan sols ~és possessió
22 ALaVora, 10| Ella, però, només s’inclina a qui ~li ha donat a menjar... ~
23 ALaVora, 10| inclina a qui ~li ha donat a menjar... ~
24 ALaVora, 11| el nostre cor! Pertany ~a qui l’alça. ~Només pot posseir
25 ALaVora, 13| Amunt, amunt!... A l’entorn d’aquesta terra
26 ALaVora, 15| A la vora de la ciutat xiscla
27 Elegia, 3 | trencades ~descendeixen els dies a la humida foscor. ~Respon
28 Elegia, 4 | dunes ~una mica d’arena... i a voltes revola, brunzent, ~
29 Elegia, 4 | més opulents paisatges. ~A la seua manera para la taula
30 Elegia, 5 | t’hi empeny? ~Així torna a la seua mare el fill ~rebutjat,
31 Oda, 2 | 2~Oh com t’estime, a tu ~que has assolit de fer
32 Oda, 3 | T’estime com un nen vol a sa mare, ~com l’avenc en
33 Oda, 4 | passa la matèria eterna ~a través del teu cos, pels
34 Oda, 5 | laboriosos òrgans, que dia a dia ~em donen nova vida,
35 Oda, 5 | nova vida, ja es preparen ~a emmudir per a sempre. ~Però
36 Oda, 5 | preparen ~a emmudir per a sempre. ~Però tots clamaran
37 Oda, 5 | Que és alt el cel, a l’alba! ~En els seus minerals
38 Danubi, I | marinava una corfa de síndria. ~A penes si escoltava, absort
39 Danubi, I | ciutat. ~De sobte es posà a gotinyar, ~però, com si
40 Danubi, I | i somrients venien fins a mi. ~S’estremien en el corrent
41 Danubi, III| em moc, ells s’abracen. ~A vegades això em posa trist – ~
42 Danubi, III| Ancestre que s’obri per a multiplicar-se: ~feliç em
43 FaMolt, 2 | que t’escalfes, ~fuges cap a la dona per tal que ~t’emparen
44 FaMolt, 12 | el món ~rebutja aquells a qui el somni fa por ~i són
45 FaMolt, 16 | Però a mi ~em pagaran el meu cant
46 FaMolt, 23 | Bous i cavalls ~capats a fi de ser ungits al jou, ~
47 FaMolt, 26 | i, a l’entorn del seu llit, ~
48 ArsPoet, 1 | si mateixa ~interessar-me a mi la poesia? ~No tindria
49 ArsPoet, 2 | El temps se’n va fluint a poc a poc, ~no estic suspés
50 ArsPoet, 2 | temps se’n va fluint a poc a poc, ~no estic suspés de
51 ArsPoet, 2 | de les faules, ~car bec a grans glopades món real ~
52 ArsPoet, 4 | Què m’importen a mi els altres poetes? ~Que
53 ArsPoet, 5 | taverna del present, ~fins a la raó vaig, i més enllà! ~
54 Ressurt, 3 | flama –pren-la! ~Digues-me a crits que no puc fer això! ~
55 Ressurt, 4 | teua gràcia, ~m’alliçonen a colps: pecat és la innocència! ~
56 Ressurt, 5 | saliva. ~Sóc ja ardit per a tot; ~res, però, té sentit. ~
57 Ressurt, 6 | m’aguantaré l’alé per a matar-me ~i així m’enfrontaré
58 Ressurt, 6 | matar-me ~i així m’enfrontaré a la teua absència, ~tu, que
59 PerFiHe, 6 | més mal del que m’han fet a mi mateix. ~
60 PerFiHe, 7 | encara més ~l’hivern, per a qui espera llar, família, ~
|