Poesia, Part/Estrofa
1 NoEsQue | NO ÉS QUE JO CRIDE~ ~No és
2 NoEsQue | NO ÉS QUE JO CRIDE~ ~No és que jo cride, és que
3 NoEsQue | terrible, siga venturós, ~No és que jo cride, és que
4 PurDeC, 1 | No tinc pare, ni mare, ~ni
5 PurDeC, 2 | Fa tres dies que no ~menge, ni molt ni poc. ~
6 PurDeC, 3 | Si ningú no me’ls compra, ~li’ls vendria
7 DormDol, 1 | silenci. ~Ja fa temps que no et veia. ~
8 DormDol, 2 | riu gran de silenci. ~Que no murmura i lentament s’allunya. ~
9 PerTuEs | PER TU ESTIC ENUTJAT, NO CONTRA TU~ ~
10 PerTuEs, 1 | cabells d’aquells que mai no senten ira, ~que mai la
11 PerTuEs, 1 | ira, ~que mai la meua ira no et faça nosa, amada. ~
12 PerTuEs, 3 | parle del futur, ~si vols, no vindré a tu sinó després
13 PerTuEs, 4 | Per tu estic jo enutjat, no contra tu, ~mira, estreny-me
14 PerTuEs, 4 | enfortesca la meua ira, i no et faça nosa, amada. ~ ~
15 Turba, 1 | cobreixen monts, ~la turba no té pa. ~
16 Turba, 5 | obrers, els camperols, ~no els llastima l’astúcia burgesa, ~
17 LaMeuaM, 6 | li encorbà l’esquena, ~jo no ho sabia, que ella era tan
18 NitSub, 13 | arrossegar-se! S’estremeix ~i no té força per a moure... ~
19 NitSub, 14 | mi, ~sòlida enclusa que no es trenca, ~mall que llampega
20 NitSub, 15 | germans. ~Que el patiment no ens pese en l’ànima. ~Que
21 NitSub, 15 | ànima. ~Que els insectes no ens piquen el cos. ~ ~
22 ALaVora, 6 | és molt, ~mai tanta gent no destruïa l’indestructible: ~
23 ALaVora, 7 | Cap futur vencedor ~no s’havia vist mai tan humiliat ~
24 Elegia, 1 | de terra. ~Hi sura, però no aixeca el vol. ~
25 Elegia, 3 | d’ací? ~¿Ets d’ací, que no t’abandona mai ~el greu
26 Oda, 1 | el meu cor al silenci. ~No és tan difícil – ~allò que
27 Danubi, II | mi. ~Veig allò que ells no veien, car cavaven, ~mataven,
28 Danubi, II | matèria, veuen ~allò que jo no veig, si ho he de confessar. ~
29 Danubi, III| Veuràs, ~quan ja nosaltres no viurem!...» – que em diuen. ~
30 Danubi, III| això és la nostra feina; i no és pas poca. ~ ~
31 Judit, 2 | braços, estimada, ~ no t’havien premut, ~quan no
32 Judit, 2 | no t’havien premut, ~quan no hi havia renys entre els
33 Judit, 2 | i jo encara ~ no em sentia sens tu. ~
34 Judit, 3 | gran i perillós. ~Si cuses, no apedaces ja la nostra flassada
35 Judit, 4 | Arrupeix-te ~ i no em tingues enuig. ~ ~
36 FaMolt, 3 | No sols atrau ~el si càlid
37 FaMolt, 3 | atrau ~el si càlid i tou, no sols desig, ~sinó també
38 FaMolt, 5 | calga estimar. ~Qui estima i no pot fer-se correspondre, ~
39 FaMolt, 7 | No tenim altra ~sortida; ni
40 FaMolt, 8 | aquestos mots, ~i, això no obstant, em repel·lí. ~
41 FaMolt, 9 | No tinc lloc, ~doncs, entre
42 FaMolt, 11 | per ella i contra ella? ~No em fa vergonya imaginar-ho, ~
43 FaMolt, 22 | destruïu per una dona, ~no us ho calleu: Fa molt de
44 ArsPoet, 1 | interessar-me a mi la poesia? ~No tindria cap gràcia que l’
45 ArsPoet, 2 | va fluint a poc a poc, ~no estic suspés de la llet
46 ArsPoet, 5 | Amb la meua ment lliure no fingesc ~roïnament ser un
47 ArsPoet, 6 | sencer! ~Ni encara remugant no serviré ~cap poder envilit,
48 ArsPoet, 7 | No faig pactes – deixeu-me
49 ArsPoet, 8 | Jo no em tape la boca litigant. ~
50 ArsPoet, 11| Açò dic jo: l’home encara no és gran. ~Però s’ho pensa,
51 ArsPoet, 11| immoderat com és. ~Que no el perden de vista, ni son
52 Ressurt, 1 | i que el curs del no-res no t’arrossegue. ~
53 Ressurt, 2 | sofriments ~que el cor de l’home no pot suportar-los. ~
54 Ressurt, 3 | Digues-me a crits que no puc fer això! ~Colpeja amb
55 Ressurt, 6 | Si tu no m’apallisses, ~m’aguantaré
56 PerFiHe, 2 | rep com una vidriola. ~Ja no calen (que n’és, de lamentable!) ~
57 PerFiHe, 6 | tempesta. ~Ridícul és que jo no haja fet mai ~més mal del
|