Poesia, Part/Estrofa
1 NoEsQue | fulgors dels diamants, ~Sota les pedres entre els insectes, ~
2 DormDol, 2 | seguit els peixos ~I també les estrelles. ~I jo hi reste
3 DormDol, 4 | Silenci ~Les flors ara perdonen.~ ~
4 PerTuEs, 2 | Sovint pense en les places extenses i fuents,
5 PerTuEs, 2 | Dessota la celest tempestat de les eines ~puga també portar-hi
6 PerTuEs, 3 | de les urbs, ~o quan uneixen els
7 Estiu, 3 | espiga. ~S’ajup el temperi en les branques. ~
8 Turba, 2 | lula primària, ~desplega les antenes inflades, ~s’estira,
9 Turba, 3 | nas foragita nuvolades, ~les seues dents picades ~són
10 Turba, 3 | set hores, ~l’Óssa Major, les Plèiades, ~el pou d’aigua
11 Turba, 4 | enduu els bancs, ~els autos, les gàbies, ~els cascos, els
12 Turba, 4 | els cascos, els cavalls, ~les espases en alt – – ~
13 Turba, 5 | en va, ~regatar, maleir, les paraules, el silenci! ~Ella
14 LaMeuaM, 1 | Prengué amb les seues mans la tassa ~un
15 LaMeuaM, 3 | menudeta; aviat morí, ~perquè les bugaderes aviat moren, ~
16 LaMeuaM, 3 | aviat moren, ~els tremolen les cames de la càrrega ~i el
17 LaMeuaM, 4 | aires, ~la llavanera té les golfes – – ~
18 NitSub, 4 | Les fàbriques s’eleven ~com
19 NitSub, 5 | I a les finestres de les filatures ~
20 NitSub, 5 | I a les finestres de les filatures ~descendeix en
21 NitSub, 5 | mentre cessa el treball, ~les màquines teixeixen a disgust ~
22 NitSub, 5 | disgust ~els somnis sedosos de les teixidores. ~
23 NitSub, 6 | ràpids senyals de llum, – ~les dinamos de lloms d’insecte ~
24 NitSub, 8 | ensuma com un gos, ~endreça les orelles com un gat cap arrere; ~
25 NitSub, 9 | bleixant, ~ell li mostra les dents a la paret, ~la seua
26 NitSub, 9 | seua pena puja bullint per les escales, ~plora. Aclama
27 NitSub, 10 | metall enfredat, rígides són ~les cruixidores aigües. ~Corre
28 NitSub, 13 | camps erms, ~parracs en les esparracades brosses, ~i
29 ALaVora, 2 | Així s’incrusta en les ànimes nostres aquest temps. ~
30 ALaVora, 5 | nosaltres ~fidels escoltadors de les lleis; ~per això és que
31 ALaVora, 6 | fanatisme i còlera ~devastaren les nostres habitances. ~
32 ALaVora, 7 | humiliat vosaltres ~sota les estrelles: ~abaixàrem l’
33 ALaVora, 8 | quan salta, l’arrebossat de les ciutats ~es desprén, i tombeja
34 ALaVora, 12| escoltat com bategaven ~les fondes galeries de la terra! ~
35 ALaVora, 14| concep ~la infinitud finida, ~les forces de producció per
36 ALaVora, 16| però ell (enginyer ~de les meravelles del món donat), ~
37 Elegia, 2 | fantasia ~que segueixes les feixugues petjades de la
38 Elegia, 2 | líquid, ~en la solitud de les eixutes mitjanceres, ~el
39 Elegia, 4 | moral. ~T’hi reconeixes? Ací les ànimes ~esperen, buides,
40 Elegia, 4 | Es desprén de vegades de les dunes ~una mica d’arena...
41 Elegia, 4 | verda o negra, ~atreta per les deixes humanes ~i els parracs ~
42 Oda, 1 | teu front ~brilla en totes les fulles. ~En el camí, ningú,
43 Oda, 1 | codolets blancs i redons, ~les teues dents, el riure encisador. ~ ~ ~
44 Oda, 3 | fondària, ~t’estime com les sales volen llum, ~com l’
45 Oda, 3 | em romans, callada, tu. ~Les estrelles es cremen i cauen; ~
46 Oda, 3 | sobre el got d’aigua, ~amb les venes tan fines, ~de tant
47 Oda, 4 | i es desnuguen – ~perquè les cèl·lules dels teus humors
48 Oda, 4 | pulmons frondosos ~canten les seues pròpies glòries! ~
49 Danubi, I | mare fèrtil i abstreta, ~les escumes jugaven gracioses ~
50 Danubi, III| el que fou i el que és: ~les moltes generacions que s’
51 Danubi, III| confessar el passat. ~S’abracen les suaus onades del Danubi, ~
52 FaMolt, 6 | indefensa la fera ~que fa les seues necessitats. ~
53 FaMolt, 18 | Innocents, ~xiscleu aixafats per les botes ~i digueu-li: Fa molt
54 FaMolt, 19 | Gossos fidels, ~caigueu sota les rodes ~i lladreu-li: Fa
55 ArsPoet, 2 | estic suspés de la llet de les faules, ~car bec a grans
|