Poesia, Part/Estrofa
1 DormDol, 2 | Que no murmura i lentament s’allunya. ~Tan lentament
2 DormDol, 2 | que els arbres a la vora s'adormen ~I tot seguit els
3 PerTuEs, 1 | Quan el sol s’alça ~i la rosada es vincla
4 Estiu, 1 | calma el bedoll i el cel s’hi bressa. ~
5 Estiu, 3 | brogint trontolleja l’espiga. ~S’ajup el temperi en les branques. ~
6 Estiu, 4 | El meu tan breu estiu s’acaba. ~Se m’enduu el vent,
7 Turba, 1 | Com mosques espantades ~s’envolen d’ella pedres. ~
8 Turba, 1 | turba, ~bosc immens que s’avança, ~si s’atura, té
9 Turba, 1 | immens que s’avança, ~si s’atura, té arrels de sang. ~
10 Turba, 2 | està com la pasta del pa, ~s’agita, s’infla, ~la turba. ~
11 Turba, 2 | pasta del pa, ~s’agita, s’infla, ~la turba. ~Espessa
12 Turba, 2 | desplega les antenes inflades, ~s’estira, es divideix com
13 Turba, 4 | corrent l’arrossega! ~i també s’enduu els bancs, ~els autos,
14 LaMeuaM, 5 | La veig, s’atura planxa en mà. ~El
15 NitSub, 2 | gairebé es dreça, feixuc, ~i s’arrossega, el raspall de
16 NitSub, 2 | restar-hi o si desprendre’s. ~
17 NitSub, 3 | es deté, sospira la nit; ~s’asseu a la vora de la ciutat. ~
18 NitSub, 4 | Les fàbriques s’eleven ~com runes, ~però
19 NitSub, 4 | runes, ~però a dins ~encara s’hi prepara una foscor més
20 NitSub, 8 | parlant sol. ~Qualque company s’esmuny ~amb unes octavilles. ~
21 NitSub, 9 | perboca un toll; ~a dins, s’hi balanceja un llum ofegat, ~
22 NitSub, 13 | Com voldria arrossegar-se! S’estremeix ~i no té força
23 ALaVora, 1 | la ciutat, on visc, ~quan s’esfondra el crepuscle ~vola
24 ALaVora, 2 | Així s’incrusta en les ànimes nostres
25 ALaVora, 7 | Cap futur vencedor ~no s’havia vist mai tan humiliat ~
26 ALaVora, 7 | secret ~guardat en la terra s’ha obert. ~
27 ALaVora, 10| vostra. ~Ella, però, només s’inclina a qui ~li ha donat
28 ALaVora, 14| Fins quan s’aclaresca ~la nostra meravellosa
29 Elegia, 3 | altres miserables, ~en qui s’ha encabit aquesta gran
30 Elegia, 3 | dels quals tots els trets s’hi deformen? ~
31 Oda, 1 | tan difícil – ~allò que s’ha perdut es congrega entorn
32 Oda, 3 | com l’avenc en silenci s’estima la fondària, ~t’estime
33 Oda, 3 | estime així com els mortals s’estimen ~la vida, fins que
34 Oda, 4 | teus ronyons fervents! ~S’aixequen ondulants turons
35 Oda, 4 | constel·lacions, ~llacs s’estremeixen, fàbriques treballen, ~
36 Oda, 4 | crueltat; ~brilla un sol, s’ennuvola una aurora boreal – ~
37 Oda, 6 | potser el meu ardent rostre s’enfredarà, ~potser em diràs
38 Oda, 6 | tovalla, eixuga’t! ~La carn s’està fregint, et calmarà
39 Danubi, I | alçant-se un sostre, ~saltava, s’estirava, s’enervava ~cada
40 Danubi, I | sostre, ~saltava, s’estirava, s’enervava ~cada onada i cada
41 Danubi, I | però, com si tot fos igual, s’escampà. ~Tot amb tot, com
42 Danubi, I | somrients venien fins a mi. ~S’estremien en el corrent
43 Danubi, II | de sobte. ~Un instant, i s’hi suma completament el
44 Danubi, III| Cada volta que em moc, ells s’abracen. ~A vegades això
45 Danubi, III| primer – ~sóc l’Ancestre que s’obri per a multiplicar-se: ~
46 Danubi, III| les moltes generacions que s’envesteixen. ~Els conquistadors
47 Danubi, III| tàtar, eslovac, romanés, s’arrombollen ~en aquest cor,
48 Danubi, III| de confessar el passat. ~S’abracen les suaus onades
49 FaMolt, 26 | remugueu amb mi, ~mentre ella s’adorm: Fa molt de mal. ~
50 ArsPoet, 1 | estrella ~del riu nocturn s’enlairàs cap al cel. ~
51 ArsPoet, 3 | capbussar-s’hi tot! ~Mentre s’abracen calma i tremolor, ~
52 ArsPoet, 4 | els altres poetes? ~Que s’embruten fins el mateix
53 ArsPoet, 10| poemes en columna, ~allí s’engeguen els tancs fraternals ~
54 ArsPoet, 11| encara no és gran. ~Però s’ho pensa, immoderat com
|