Poesia,  Part/Estrofa

 1 NoEsQue     |                             NO ÉS QUE JO CRIDE~  ~No és que
 2 NoEsQue     |       NO ÉS QUE JO CRIDE~  ~No és que jo cride, és que la
 3 NoEsQue     |   CRIDE~  ~No és que jo cride, és que la terra brama, ~Alerta,
 4 NoEsQue     |   terrible, siga venturós, ~No és que jo cride, és que la
 5 NoEsQue     | venturós, ~No és que jo cride, és que la terra brama.~ ~
 6 DormDol,  1 |                          Bella és la nit. Dorm dolçament,
 7 DormDol,  3 |       dolçament, tranquil·la. ~És potser que estàs trista ~
 8 Turba,  5   |             Oh! ~Tota la resta és en va, ~regatar, maleir,
 9 Turba,  5   |    paraules, el silenci! ~Ella és ~la construcció i el constructor, ~
10 NitSub,  5  |       la llum suau de la lluna és el fil ~en els solcs dels
11 NitSub,  8  |     cap arrere; ~cada fanal li és un tomb. ~
12 NitSub,  12 |                    El magatzem és una barcassa encallada, ~
13 NitSub,  12 |        encallada, ~la fundició és una xalana de ferro ~i el
14 NitSub,  13 |                            Tot és humit, tot és feixuc. ~El
15 NitSub,  13 |              Tot és humit, tot és feixuc. ~El llapó dibuixa
16 NitSub,  14 |     teu vent humit, apegalós, ~és l’onejar de llençols bruts, ~
17 NitSub,  15 |                                És greu la nit, és feixuga
18 NitSub,  15 |                És greu la nit, és feixuga la nit. ~M’adormiré
19 ALaVora,  5 |        de les lleis; ~per això és que en nosaltres el sentit ~
20 ALaVora,  6 |       solar, ~bé que el passat és molt, ~mai tanta gent no
21 ALaVora,  9 |       del pastor? ~Sa infància és la nostra. La màquina ~es
22 ALaVora,  9 |      es crià entre nosaltres. ~És un animal mans. Hala, crideu-la! ~
23 ALaVora,  10|     resant-li, a qui tan sols ~és possessió vostra. ~Ella,
24 ALaVora,  11|     posseir aqueixa força ~qui és ple de nosaltres. ~
25 Elegia,  3  |            Tot l’univers humà ~és fabricat ací. Ací tot són
26 Elegia,  5  |        mateixa, ~oh ànima! Açò és la meua pàtria. ~ ~
27 Oda,  1     |        meu cor al silenci. ~No és tan difícil – ~allò que
28 Oda,  4     |       sensible del teu ventre ~és brodat de menudes ~arrels,
29 Oda,  5     |     existència, ~només la llei és un discurs diàfan. ~Els
30 Oda,  5     |       acull-me en tu!... ~(Que és alt el cel, a l’alba! ~En
31 Danubi,  III|     això em posa trist – ~això és deixar de ser. Jo rage d’
32 Danubi,  III|        tot el que fou i el que és: ~les moltes generacions
33 Danubi,  III|             Jo vull treballar. És prou guerra ~haver de confessar
34 Danubi,  III|        onades del Danubi, ~que és el passat, el present i
35 Danubi,  III|    nostres afers comuns, ~això és la nostra feina; i no és
36 Danubi,  III|       és la nostra feina; i no és pas poca. ~ ~
37 Judit,  3   |                            Ara és la nit més llarga i silenciosa,
38 FaMolt,  5  |                                És una doble càrrega ~i un
39 FaMolt,  6  |                                és tan apàtrida ~com és indefensa
40 FaMolt,  6  |           és tan apàtrida ~com és indefensa la fera ~que fa
41 ArsPoet,  3 |                         La deu és bella – capbussar-s’hi tot! ~
42 ArsPoet,  11|       dic jo: l’home encara no és gran. ~Però s’ho pensa,
43 ArsPoet,  11|        ho pensa, immoderat com és. ~Que no el perden de vista,
44 Ressurt,  4 |       alliçonen a colps: pecat és la innocència! ~Car ser
45 PerFiHe,  2 |  vidriola. ~Ja no calen (que n’és, de lamentable!) ~aquells
46 PerFiHe,  3 |          La nostra llei encara és llei de guerra ~i encara
47 PerFiHe,  5 |      sé que també la meua mort és vana. ~Es van riure de mi
48 PerFiHe,  6 |       de la tempesta. ~Ridícul és que jo no haja fet mai ~
49 PerFiHe,  7 |                          Bella és la primavera i bell l’estiu, ~