Poesia,  Part/Estrofa

 1 NoEsQue     |  Esdevingues l’aresta esmolada d’un bri ~I ja seràs més gran
 2 Turba,  1   |      obri els ulls ~colpejat per un ferro. ~La turba, ~bosc
 3 Turba,  5   |         burgesa, ~trepitjada per un milió de peus, – ~au! turba,
 4 LaMeuaM,  1 |         les seues mans la tassa ~un horabaixa de diumenge ~tot
 5 LaMeuaM,  4 |        núvols, ~el baf, i, per a un canvi d’aires, ~la llavanera
 6 LaMeuaM,  6 |          jove, ~somiava que duia un davantal ben net ~i llavors
 7 NitSub,  2  |        de fregar; ~damunt d’ell, un trosset de barandat ~medita
 8 NitSub,  3  |       través de la plaça; ~encén un poc de lluna perquè hi creme. ~
 9 NitSub,  5  |         filatures ~descendeix en un feix ~el raig de lluna, ~
10 NitSub,  6  |                  I més ellà, com un cementeri amb arcades, ~
11 NitSub,  6  |        una lúgubre resurrecció. ~Un gat arrapinya la tanca ~
12 NitSub,  8  |         pols del camí. ~Al camí, un policia, un obrer parlant
13 NitSub,  8  |      camí. ~Al camí, un policia, un obrer parlant sol. ~Qualque
14 NitSub,  8  |          Cap endavant ensuma com un gos, ~endreça les orelles
15 NitSub,  8  |          endreça les orelles com un gat cap arrere; ~cada fanal
16 NitSub,  8  |        arrere; ~cada fanal li és un tomb. ~
17 NitSub,  9  | estantissa, ~la finestra perboca un toll; ~a dins, s’hi balanceja
18 NitSub,  9  |           a dins, s’hi balanceja un llum ofegat, ~només hi vetla
19 NitSub,  9  |          ofegat, ~només hi vetla un jornaler. ~El taverner somnoleja,
20 NitSub,  10 |       aigües. ~Corre el vent com un gos errant, ~la gran llengua
21 NitSub,  12 |       ferro ~i el buidador somia un nadó roig ~en els motles
22 ALaVora,  8 |       cruixen ~com el prim gel d’un toll, ~quan salta, l’arrebossat
23 ALaVora,  9 |        crià entre nosaltres. ~És un animal mans. Hala, crideu-la! ~
24 ALaVora,  12|        per damunt dels tallers! ~Un cor tan gran i tan cobert
25 Elegia,  4  |         ànimes ~esperen, buides, un futur construït, ~bell,
26 Elegia,  4  |       cases altes que teixeixen ~un ràpid mormolar. Trossets
27 Oda,  1     |                     1~Assegut en un cingle reverberant estic. ~
28 Oda,  1     |          estiu, com la calfor ~d’un dolç sopar. ~Acostume el
29 Oda,  1     |        fugissers, ~vibren, tous, un instant els teus pits i ~–
30 Oda,  3     |                   3~T’estime com un nen vol a sa mare, ~com
31 Oda,  4     |    rostre ~i la teua matriu faça un fruit beneït. ~El sòl sensible
32 Oda,  4     |    bondat i la crueltat; ~brilla un sol, s’ennuvola una aurora
33 Oda,  5     |    existència, ~només la llei és un discurs diàfan. ~Els meus
34 Danubi,  I  | martellejant, cavant o alçant-se un sostre, ~saltava, s’estirava,
35 Danubi,  II |          que veig ara de sobte. ~Un instant, i s’hi suma completament
36 FaMolt,  5  |          És una doble càrrega ~i un tresor doble, que calga
37 ArsPoet,  5 |        no fingesc ~roïnament ser un ximple servil. ~
38 ArsPoet,  9 |         mi espera, en la porta d’un cinema, ~al vespre, el jovencell
39 Ressurt,  2 |         Jo, que tombe guitat per un cavall ~fins gairebé confondre’
40 Ressurt,  5 |          en el llit, voltege com un mos ~dels mars tempestuosos
41 PerFiHe,  4 |            Vaig estar sol durant un temps molt llarg. ~Però
42 PerFiHe,  5 |         Es van riure de mi com d’un pallasso. ~