Poesia,  Part/Estrofa

 1 NoEsQue     |   Esdevingues l’aresta esmolada d’un bri ~I ja seràs més gran
 2 PerTuEs,  1 |         vincla des dels cabells d’aquells que mai no senten
 3 Turba,  1   |   mosques espantades ~s’envolen d’ella pedres. ~Pedram enlaire
 4 Turba,  3   |     picades ~són corbat carreró d’inquilinats. ~Malda per
 5 Turba,  3   |    Major, les Plèiades, ~el pou d’aigua abundant en la planura – – ~
 6 LaMeuaM,  4 |       el baf, i, per a un canvi d’aires, ~la llavanera té
 7 NitSub,  2  |      raspall de fregar; ~damunt d’ell, un trosset de barandat ~
 8 NitSub,  6  |      tallers guarden el secret ~d’una lúgubre resurrecció. ~
 9 NitSub,  6  |            les dinamos de lloms d’insecte ~lluen fredament. ~
10 NitSub,  14 |      com esfilagarsada ~percala d’una corda, i de la vida ~
11 ALaVora,  3 |         així. ~Gent nova, eixam d’una altra espècie. ~Pronunciem
12 ALaVora,  3 |   cabell ~se’ns adhereix al cap d’altra manera. ~Ni déu ni
13 ALaVora,  4 |       violents ~dins els motles d’aquesta ~societat horrible, ~
14 ALaVora,  8 |        cruixen ~com el prim gel d’un toll, ~quan salta, l’
15 ALaVora,  13|     Amunt, amunt!... A l’entorn d’aquesta terra dividida ~
16 ALaVora,  16|    conscient ~i construeix dins d’ell mateix, tal com després ~
17 Elegia,  3  |    ombrel·la ~al pati abandonat d’una fàbarica. ~Per esglaons
18 Elegia,  3  |       foscor. ~Respon tu – ~ets d’ací? ~¿Ets d’ací, que no
19 Elegia,  3  |   Respon tu – ~ets d’ací? ~¿Ets d’ací, que no t’abandona mai ~
20 Elegia,  3  |    abandona mai ~el greu desig ~d’assemblar-te als altres
21 Elegia,  4  |  vegades de les dunes ~una mica d’arena... i a voltes revola,
22 Oda,  1     |      jove estiu, com la calfor ~d’un dolç sopar. ~Acostume
23 Oda,  3     |         la mà teua sobre el got d’aigua, ~amb les venes tan
24 Oda,  4     |      quina ànima, ~quin fenomen d’espant, ~que pel mig de
25 Oda,  4     |       per tal ~que broten flors d’amor en el teu rostre ~i
26 Oda,  4     | treballen, ~formiguegen munions d’éssers vivents, ~l’insecte, ~
27 Oda,  5     |       fins llavors – ~Escollida d’entre la multitud ~de milers
28 Oda,  5     |  multitud ~de milers de milions d’éssers humans, ~tu, única,
29 Danubi,  I  |        la pluja prolongada ~des d’una cova, així vaig mirar
30 Danubi,  I  |     corria. I com infant al si ~d’una mare fèrtil i abstreta, ~
31 Danubi,  III|       és deixar de ser. Jo rage d’ells. «Veuràs, ~quan ja
32 Danubi,  III|       plàcid futur – hongaresos d’avui! ~...Jo vull treballar.
33 Judit,  4   |      estrelles entre brancatges d’arbres nus. ~          
34 FaMolt,  13 | despulla de mi, com de la roba ~d’altres al benaurat amor – ~
35 ArsPoet,  4 |       com que estan embriagats ~d’imatges confegides i d’alcohol. ~
36 ArsPoet,  4 |          d’imatges confegides i d’alcohol. ~
37 ArsPoet,  9 |      per mi espera, en la porta d’un cinema, ~al vespre, el
38 Ressurt,  5 |          dels mars tempestuosos d’escumejant saliva. ~Sóc
39 PerFiHe,  1 |         enterrador que m’hagués d’enterrar. ~
40 PerFiHe,  3 |        són més bells els anells d’or. ~
41 PerFiHe,  5 |          Es van riure de mi com d’un pallasso. ~