Poesia,  Part/Estrofa

 1 NoEsQue     |        en el pa tot just eixit del forn, ~Tu, pobret, pobret
 2 NoEsQue     |       seràs més gran que l’eix del món. ~      Oh, màquines,
 3 PerTuEs,  3 |       que em drece, quan parle del futur, ~si vols, no vindré
 4 Turba,  2   |       Gitada està com la pasta del pa, ~s’agita, s’infla, ~
 5 Turba,  3   |     Món, t’engoleix la turba! ~Del seu nas foragita nuvolades, ~
 6 LaMeuaM,  2 |    Dugué a casa una cassoleta ~del sopar de ses excel·lències, ~
 7 LaMeuaM,  4 |      la de la bugada! ~En lloc del joc sedant dels núvols, ~
 8 NitSub,  1  |      seua xarxa ~lentament des del pati interior; ~com el fossat
 9 NitSub,  4  |    foscor més densa, ~pedestal del silenci. ~
10 NitSub,  8  |        fa més feixuga ~la pols del camí. ~Al camí, un policia,
11 NitSub,  14 |                         Imatge del teu vent humit, apegalós, ~
12 NitSub,  14 |        bruts, ~oh nit! ~Penges del cel, com esfilagarsada ~
13 ALaVora,  2 | deformada coberta de llanda – ~del nostre cor esborra vanament
14 ALaVora,  9 | terratinent?– ~el gos salvatge del pastor? ~Sa infància és
15 ALaVora,  13|     mareja i trontolla ~al buf del nostre alé, ~tal com quan
16 ALaVora,  16|    enginyer ~de les meravelles del món donat), ~preveu el futur
17 Oda,  1     |    estic. ~Vola suau la brisa ~del jove estiu, com la calfor ~
18 Oda,  1     |       de muntanyes – ~la flama del teu front ~brilla en totes
19 Oda,  2     |    seua trama als fondos plecs del cor ~i l’univers sencer. ~
20 Oda,  2     |      Tu, com la cataracta fuig del propi soroll, ~m’abandones
21 Oda,  4     |        que pel mig de la boira del no-res puc recórrer ~els
22 Oda,  4     |   paisatges sinuosos i fèrtils del teu cos? ~I, com el verb
23 Oda,  4     |       beneït. ~El sòl sensible del teu ventre ~és brodat de
24 Oda,  4     |       matèria eterna ~a través del teu cos, pels túnels dels
25 Danubi,  I  |  Assegut en la més baixa pedra del moll, ~veia com marinava
26 Danubi,  I  |        superfície i el silenci del fons. ~Com si hagués començat
27 Danubi,  I  |        estremien en el corrent del temps, ~com cementeris de
28 Danubi,  III|   székely ~mig romanés, potser del tot això darrer. ~Als llavis
29 Danubi,  III|       abracen les suaus onades del Danubi, ~que és el passat,
30 FaMolt,  26 |                  i, a l’entorn del seu llit, ~socarrats, remugueu
31 ArsPoet,  1 |     cap gràcia que l’estrella ~del riu nocturn s’enlairàs cap
32 ArsPoet,  5 |   deixe enrere aquesta taverna del present, ~fins a la raó
33 Ressurt,  1 |      el corrent ~i que el curs del no-res no t’arrossegue. ~
34 PerFiHe,  6 |       no haja fet mai ~més mal del que m’han fet a mi mateix. ~