Poesia,  Part/Estrofa

 1 PerTuEs,  3 |                   Ni t'adones que em drece, quan parle del futur, ~
 2 PerTuEs,  3 |           de farina m’hi posen ~i em duen lentament fins al teu
 3 Oda,  1     |          meu cap ara es vincla, i em penja ~la mà. ~Contemple
 4 Oda,  3     |            sorollosos; ~en l’oïda em romans, callada, tu. ~Les
 5 Oda,  4     |        sóc jo ~que la teua mirada em talla i em transforma? ~
 6 Oda,  4     |         la teua mirada em talla i em transforma? ~Quina llum
 7 Oda,  5     | laboriosos òrgans, que dia a dia ~em donen nova vida, ja es preparen ~
 8 Oda,  6     |       rostre s’enfredarà, ~potser em diràs suaument: ~L’aigua
 9 Danubi,  I  |         moviment. ~I com ma mare, em bressolava, contant contes, ~
10 Danubi,  II |           com la pena i la joia. ~Em pertany el passat i els
11 Danubi,  II |            Escrivim poesia – ells em guien el llapis ~i jo els
12 Danubi,  III|         mon pare. ~Cada volta que em moc, ells s’abracen. ~A
13 Danubi,  III|          abracen. ~A vegades això em posa trist – ~això és deixar
14 Danubi,  III|    nosaltres no viurem!...» – que em diuen. ~Em parlen perquè
15 Danubi,  III|      viurem!...» – que em diuen. ~Em parlen perquè ja sóc ells; ~
16 Danubi,  III|          a multiplicar-se: ~feliç em torne mon pare i ma mare, ~
17 Danubi,  III|          parteixen en dos ~i així em reproduesc fent-me l’U animat! ~
18 Danubi,  III|           el turment dels vençuts em fa patir. ~Árpád i Zalán,
19 Judit,  2   |          jo encara ~           no em sentia sens tu. ~
20 Judit,  4   |      Arrupeix-te ~           i no em tingues enuig. ~ ~
21 FaMolt,  8  |        mots, ~i, això no obstant, em repel·lí. ~
22 FaMolt,  9  |            doncs, entre els vius. Em sent brunzir el cap, ~engalanant
23 FaMolt,  11 |           ella i contra ella? ~No em fa vergonya imaginar-ho, ~
24 FaMolt,  14 |           escrit, però, ~que ella em contemple agitat per la
25 FaMolt,  16 |                        Però a mi ~em pagaran el meu cant dolorós ~
26 FaMolt,  16 |    pagaran el meu cant dolorós ~i em fa companyia la infàmia. ~
27 ArsPoet,  7 |            m’humilia qualsevol ~i em senyalen amb taques vermelloses, ~
28 ArsPoet,  8 |                             Jo no em tape la boca litigant. ~
29 ArsPoet,  9 |                 el cos de l’obrer em pressent ~entre dos moviments
30 Ressurt,  1 |                  Esglaia’m, Déu, ~em cal la teua ira. ~Ressurt
31 Ressurt,  4 |           ser com sóc tan càndid ~em crema més que infern. ~
32 PerFiHe,  2 |                          La terra em rep com una vidriola. ~Ja
33 PerFiHe,  4 |        acostaren molts. ~Ets sol, em repetien; malgrat que ~jo