Poesia, Part/Estrofa
1 NoEsQue | net dels ullals, ~Fon-te tot en el vidre, ~Oculta’t al
2 NoEsQue | insectes, ~Oh, amaga’t en el pa tot just eixit del forn, ~Tu,
3 DormDol, 2 | arbres a la vora s'adormen ~I tot seguit els peixos ~I també
4 DormDol, 2 | estrelles. ~I jo hi reste tot sol. ~
5 Turba, 4 | noies meues ~la turba. ~Tot al voltant, canons fumosos. ~
6 LaMeuaM, 1 | un horabaixa de diumenge ~tot somrient silenciosa ~i va
7 NitSub, 13 | Tot és humit, tot és feixuc. ~
8 NitSub, 13 | Tot és humit, tot és feixuc. ~El llapó dibuixa
9 ALaVora, 4 | matèria real ens ha creat ~tot llançant-nos bullents i
10 ALaVora, 12| qui ha esguardat el sol ~tot ofegant-se en el seu propi
11 Elegia, 3 | Tot l’univers humà ~és fabricat
12 Elegia, 3 | humà ~és fabricat ací. Ací tot són runes. ~La dura lleterola
13 Elegia, 4 | coixa tanca ~serva i vigila, tot cridant, ~aquest voraç ~
14 Elegia, 4 | ferm, així com els solars tot al voltant ~ensomien abstrets
15 Oda, 2 | llunyania, cante, xiscle, ~tot topetant amb la terra i
16 Oda, 3 | omplis amb el teu ser tot l’essencial. ~Els instants
17 Danubi, I | gotinyar, ~però, com si tot fos igual, s’escampà. ~Tot
18 Danubi, I | tot fos igual, s’escampà. ~Tot amb tot, com qui esguarda
19 Danubi, I | igual, s’escampà. ~Tot amb tot, com qui esguarda la pluja
20 Danubi, III| mig romanés, potser del tot això darrer. ~Als llavis
21 Danubi, III| animat! ~Jo sóc el món – tot el que fou i el que és: ~
22 Judit, 4 | Adorm-te, ~jo també dorm tot sol. Arrupeix-te ~
23 FaMolt, 4 | per això abraça ~tot el qui troba dona ~fins
24 FaMolt, 10 | han deixat els seus pares tot sol. ~
25 FaMolt, 14 | i que jo haja de patir tot sol? ~
26 FaMolt, 25 | Vivents, ~tot aquell que tremola de dolor, ~
27 ArsPoet, 3 | és bella – capbussar-s’hi tot! ~Mentre s’abracen calma
28 ArsPoet, 8 | protector: ~el camperol, tot llaurant, pensa en mi; ~
29 ArsPoet, 10| metrallar els meus rims tot arreu. ~
30 Ressurt, 5 | saliva. ~Sóc ja ardit per a tot; ~res, però, té sentit. ~
|